Pepper Adams
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Park Adams III 8 octubre 1930 Highland Park (Michigan) (en)  |
| Mort | 10 setembre 1986 (55 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Pepper Adams |
| Formació | Universitat Estatal Wayne |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, saxofonista, músic de jazz, artista d'estudi |
| Activitat | 1947 – |
| Gènere | Jazz |
| Estil | Hard bop |
| Instrument | Saxòfon baríton |
| Segell discogràfic | Savoy Records Enja Records |
| Artistes relacionats | Kenny Burrell Charles Mingus Donald Byrd |
| Lloc web | pepperadams.com |
    | |
Park "Pepper" Adams III (Highland Park, de Michigan, 8 d'octubre de 1930 - Nova York, 10 de setembre de 1986) va ser un músic estatunidenc de jazz, saxofonista baríton.
Historial
Nascut en plena crisi econòmica, la seva família va portar una vida errant, fins a 1943, quan es van instal·lar en Rochester, on va entrar amb contacte amb el jazz. Arran d'això, va estudiar piano i clarinet, tocant més tard el saxo tenor. Als 16 anys, traslladat a Detroit, comença a tocar el saxo baríton, a causa de l'admiració que, des d'anys abans, professava a Harry Carney. Entre aquesta època i el seu servei militar (que va fer parcialment a Corea, i després d'aquesta fins a 1955, va tocar amb un gran nombre de músics de la zona: Lucky Thompson, Tommy Flanagan, Kenny Burrell, Donald Byrd, Paul Chambers, Elvin Jones...
Traslladat a Nova York el 1956, tocarà amb Maynard Ferguson i Chet Baker, abans d'entrar en la big band de Stan Kenton durant uns mesos. Es trasllada a Califòrnia, per tocar amb músics de la Costa Oest, com Shorty Rogers, Howard Rumsey o Lennie Niehaus, encara que la seva estada serà breu i tornarà aviat Nova York, tocant amb Benny Goodman (1958-1959). Fins a 1962 treballarà amb un quintet format al costat de Donald Byrd, Bobby Timmons i Elvin Jones, entre altres; des d'aquest any, fins a 1966, estarà en la banda de Charles Mingus, encara que simultaneja aquesta formació amb aparicions esporàdiques amb Lionel Hampton i amb el quintet de Thad Jones i Ron Carter. Quan Jones forma la big band amb Mel Lewis, Adams s'integrarà en aquesta com a baríton, fins a 1977.
Després, i fins a la seva mort, treballarà bàsicament com a músic de sessió i amb diverses seccions rítmiques, sobretot a Europa, fins al punt que "és més fàcil fer el llistat dels músics amb els quals no ha tocat".[1]
Bibliografia
- Joachim I. Berendt: El Jazz: Origen i desenvolupament (Fons de Cultura Econòmica. Madrid, 1986. ISBN 84-375-0260-8)
- CARLES, Phillipe; CLERGEAT, André i COMOLLI, Jean-Louis: Dictionaire du jazz. Robert Laffont Edt., París, 1988. ISBN 2-221-04516-5
