Per qualche dollaro in più

Per qualche dollaro in più

Per qualche dollaro in più i For a Few Dollars More
Fitxa
Direcció	Sergio Leone
Protagonistes	Clint Eastwood Lee Van Cleef Gian Maria Volontè Mario Brega Luigi Pistilli Klaus Kinski Joseph Egger Benito Stefanelli Aldo Sambrell Lorenzo Robledo Sergio Mendizábal Dante Maggio Frank Braña Peter Lee Lawrence Panos Papadopulos Roberto Camardiel Carlo Simi Jesús Guzmán Gareta Werner Abrolat Antonio Molino Rojo Tomás Blanco Rosemary Dexter Sergio Leone José Calvo Jacques Herlin Ricardo Palacios Fernando Di Leo Guillermo Méndez (en) José Canalejas José Terrón Kurt Zips
Producció	Alberto Grimaldi
Dissenyador de producció	Carlo Simi
Guió	Luciano Vincenzoni, Sergio Donati, Sergio Leone i Fernando Di Leo
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Massimo Dallamano
Muntatge	Eugenio Alabiso
Vestuari	Carlo Simi
Productora	Constantin Film
Distribuïdor	Mokép, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia, Alemanya, Espanya i Alemanya Occidental
Estrena	1965
Durada	132 min
Idioma original	italià
Rodatge	Madrid, Espanya i Almeria
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	600.000 $
Recaptació	15.000.000 $
Descripció
Gènere	spaghetti western i western
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Nou Mèxic i Texas
Sèrie: Trilogia del dòlar ← Per un grapat de dòlars El bo, el lleig i el dolent →

Per qualche dollaro in più és una pel·lícula dirigida per Sergio Leone, estrenada el 1965, amb Clint Eastwood i Lee Van Cleef.

Argument

Dos caça-recompenses persegueixen el mateix home, El Indio, junts o de manera separada. Però les seves motivacions no són les mateixes.

El Indio, bandit cruel i boig, s'ha escapat de la presó. Es prepara per atracar el banc de El Paso, el més ben vigilat de tot l'Oest, amb una quinzena de malfactors. El Manco i el Coronel Douglas Mortimer, dos caçadors de recompenses competidors, decideixen, després d'una tensa confrontació, formar finalment equip per arrestar els bandits. Per això, El Manco es fa reclutar d'incògnit a la banda de El Indio.

Després del robatori de la caixa forta, la banda fuig al poble d'Aguascalientes, on el Coronel ofereix els seus serveis per obrir el cofre. Però els dos caçadors de recompenses són desemmascarats mentre intenten recuperar els diners. Mentrestant, els bandits comencen a matar-se. El Manco i el Coronel s'escapen llavors, i abaten els bandits un a un, fins al duel final entre el Coronel i El Indio.

L'escena final del duel, amb el ritme marcat per la música dels rellotges daurats permet comprendre les motivacions reals del Coronel: venjar la seva germana que ha estat morta per l'indi alguns anys enrere.

Repartiment

• Clint Eastwood: Manco, alias L'home sense nom
• Lee Van Cleef: Coronel Douglas Mortimer
• Gian Maria Volontè: El Indio
• Mario Brega: Niño
• Klaus Kinski: Wild
• Mara Krupp: Mary
• Luigi Pistilli: Groggy
• Jesus Guzman: el telegrafista
• Joseph Egger: el vell profeta
• Panos Papadopulos: Sancho Perez
• Benito Stefanelli: Luke
• Rosemarie Dexter: la germana del coronel

Al voltant de la pel·lícula

• Segona pel·lícula de la " trilogia del dòlar " de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars , Per qualche dollaro in più i El bo, el lleig i el dolent .
• La primera tria de Sergio Leone pel paper de Douglas Mortimer havia estat Lee Marvin. Després ho va provar amb Robert Ryan. Finalment va escollir Lee Van Cleef, que s'havia especialitzat en els papers de dolent en els westerns dels anys 1950.
• Lee Van Cleef presumia a l'època de ser més ràpid que Clint Eastwood amb la pistola.
• La caixa forta que El Indio roba al banc de El Paso conté dòlars confederats.
• El Manc (Clint Eastwood) s'anomena ell mateix Monco a la pel·lícula. En italià, Monco pot voler dir una mà o un exèrcit . D'aquí el costum de beure i de menjar només amb la seva mà esquerra. La seva mà dreta es quedava sempre sota el ponxo, agafada a la pistola.
• Clint Eastwood porta el mateix ponxo que a Per un grapat de dòlars. En aquesta pel·lícula, estava foradat per 7 bales de carrabina. A Per qualche dollaro in più, la part de davant del ponxo la porta al darrere i els rastres de bales són de vegades visibles en certes escenes.
• La majoria de les escenes han estat rodades a Almeria de l'abril al juny de 1965.
• La pel·lícula va aconseguir més de 15 milions de dòlars als Estats Units.

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb