Petr Pavel
 (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1961 (62 anys) Planá (Txecoslovàquia) |
| 4t President de la República Txeca | |
| 9 març 2023 – ← Miloš Zeman Electe a: eleccions presidencials txeques de 2023 | |
| President electe de Txèquia | |
| 28 gener 2023 – 9 març 2023 | |
 President del Comitè Militar de l'OTAN | |
| 26 juny 2015 – 29 juny 2018 ← Knud Bartels – Stuart Peach → | |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | King's College de Londres (2005–2006) Staff College (1995–1996) Intelligence institute (en)  (1988–1991)Universitat Militar de les Forces Terrestres de Vyškov (1979–1983) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, exèrcit i domini militar |
| Lloc de treball | Prostějov Brussel·les Tampa Brunssum Praga |
| Ocupació | polític, oficial (–2018), diplomàtic, veterà |
| Partit | independent (1989–) Partit Comunista de Txecoslovàquia (1985–1989) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de la República Txeca, Exèrcit Popular de Txecoslovàquia, Exèrcit de Txecoslovàquia i UNPROFOR |
| Rang militar | general de l'exèrcit (2014–) tinent general (2012–) general major (2010–) general de brigada (2002–) |
| Conflicte | Evacuació de la base de Karin, Guerra de l'Iraq i Guerra dels Balcans |
| Família | |
| Cònjuge | Hana Pavlová (1986–valor desconegut), divorci Eva Pavlová (2004–) |
| Pares | Josef Pavel i Marie Mojžíšová |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | generalpavel.cz |
      | |
Petr Pavel (Planá, 1 de novembre de 1961) és un polític i general retirat txec. Des de 2023 és el quart President de la República Txeca i anteriorment havia sigut Cap de l'Estat Major del seu país (2012-2015) i va presidir el Comité Militar de l'OTAN (2015-2018).[1][2]
Carrera militar
Pavel va néixer en una família de militars i va allistar-se a l'exèrcit de Txecoslovàquia l'any 1983, quan va assolir la majoria d'edat. Va afiliar-se al Partit Comunista txec i va servir com a oficial en el servei d'intel·ligència. Després de la Revolució de Vellut, va formar part de l'exèrcit de Txèquia.[3]
Durant la Guerra d'Independència de Croàcia, va participar de l'evacuació de la Base Karin, missió que li va rendir reconeixement internacional.[4] Va ser enllaç de l'OTAN als Estats Units durant l'Operació Llibertat Duradora. Va anar pujant en l'escalafó militar, fins a arribar a ser nomenat cap de l'Estat Major de les Forces Armades de Txèquia, entre 2012 i 2015.[5] A continuació, va presidir fins al 2018 el Comité Militar de l'OTAN, la primera persona de l'antic Bloc de l'Est en arribar a aquesta posició. Un cop va finalitzar el seu mandat, va retirar-se de l'exèrcit.[6]
Condecoracions
Pavel ha rebut diverses condecoracions al llarg de la carrera: és Oficial de la Legió d'Honor i va rebre Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors de França,[7] és Comanador de la Legió del Mèrit estatunidenca[6] i ha rebut la Medalla de les Nacions Unides, a més de la Creu del Mèrit i la Medalla a l'Heroisme de la República Txeca.[8]
Carrera política
L'any 2019, el Partit Democràtic Cívic (PDC), la Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac (KDU-ČSL) i el TOP 09, amb el suport del Partit Pirata; van assentar les bases per a les properes eleccions presidencials, al gener de 2023. Entre els diferents noms que es barallaven per intentar prendre la presidència a Miloš Zeman, el que va sonar amb més força va ser el de Petr Pavel.[9]
A començaments de l'estiu de 2022, Pavel va anunciar la seva candidatura com a independent, encapçalant la coalició PPDC, KDU-ČSL i TOP 09, batejada Spolu.[10] Durant la campanya electoral, va defensar polítiques de centredreta i europeistes.[11]
Pavel va obtenir el 35,4% dels vots en el primer torn (13 i 14 de gener)[12] i va enfrontar-se l'exprimer ministre Andrej Babiš en el segon torn (27 i 28 de gener). Amb 3.358.926 vots, el 58,32%, va aconseguir la victòria.[13]
Vida personal
Pavel està casat en segones núpcies amb Eva Pavlová, tinent coronel en la reserva i regidora de Černouček —municipi on residia el matrimoni. Ell té dos fills amb la seva primera esposa, Hana.[14][15]
Referències
- ↑ «L'exgeneral de l'OTAN Petr Pavel es converteix en el nou president de Txèquia». 324. CCMA, 28-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «L’exgeneral i comandant de l’OTAN Petr Pavel s'imposa a les eleccions presidencials a la República Txeca». Diari Ara, 28-01-2023.
- ↑ Pšenička, Jiří. «Archivy o generálu Pavlovi: měl tajný kurz D-2, v KSČ byl málo aktivní» (en txec). Seznam Zprávy, 09-06-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Lenková, Jitka. Nejdůležitější bitvy v českých dějinách (en txec). Vyd. 1. Frýdek-Místek: Alpress, 2007, p. 282. ISBN 978-80-7362-470-5.
- ↑ «Generálporučík Pavel má nahradit Picka v čele armády» (en txec). Česká televize, 18-05-2012. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «General Petr Pavel 🇨🇿 ends tenure as Chairman of the Military Committee» (en anglès). NATO News, 29-06-2018. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Prohlášení generála Petra Pavla k vývoji kolem prezidentské volby v roce 2023» (en txec). Spolu silnější. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «generálmajor Ing. Petr Pavel / zástupce náčelníka Generálního štábu - náčelník štábu» (en txec). Ministerstvo obrany České republiky. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Machová, Martina. «Začalo hledání nástupce Miloše Zemana. Vstoupit do boje neodmítá ani těžká váha politických válek - Seznam Zprávy» (en txec). Seznam Zprávy, 30-09-2019. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Chci boj o Hrad vyhrát, říká generál Pavel. Velkou kampaň zahájí v srpnu» (en txec). iDNES, 29-06-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Perknerová, Kateřina «Nerudová: Babiš má z debat asi strach. Obžalovaný kandidát je bizár, říká Pavel» (en txec). Deník, 04-01-2023.
- ↑ Holub, Petr; Mahdalová, Katerina. «Generál Pavel předstihl Babiše, oba suverénně ovládli první kolo» (en txec). Seznam Zprávy, 14-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ televize, Česká. «„Nevidím poražené a vítězné voliče,“ řekl Petr Pavel. Vyhrála podle něj pravda a respekt» (en txec). Česká televize, 28-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Sokol, Petr. «Petr Pavel: Život generála, který může být prezidentem ČR» (en txec). Reflex, 14-11-2019. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Nová první dáma Česka Eva Pavlová: podplukovnice v záloze, inspirací pro ni je Olga Havlová» (en txec). iRozhlas, 28-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
