Pierre Gassendi

Infotaula de personaPierre Gassendi

Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage.
Biografia
Naixement22 gener 1592 Modifica el valor a Wikidata
Champtercier Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1655 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ais de Provença
Universitat d'Avinyó
Es coneix perMaterialisme, Atomisme
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilosofia, Matemàtiques, Astronomia
OrganitzacióUniversitat d'Ais de Provença
Collège Royal (avui Collège de France
ProfessorsPhilibert Fezaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Picard i François Bernier Modifica el valor a Wikidata
Influències
Epicureisme
Lucreci
Influències en
Thomas Hobbes
John Locke
Gottfried Leibniz
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom


Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655),[1] va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del segle xvii.

Vida

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[2] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[3] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[4]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[5] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[6]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[6] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.

El 1650 encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrar la hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[6]

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[5] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

Obra

Romanum calendarium

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[7] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

Referències

  1. ↑ Asimov, Isaac. «Gassendi, Pierre». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 90. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Joy, pàgina 27.
  3. ↑ Joy, pàgina 25.
  4. ↑ O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hatch, pàgina 408.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Hatch, pàgina 409.
  7. ↑ Joy, pàgina 30.

Bibliografia

  • Bloch, O.R. «Gassendi critique de Descartes» (en (francès)). Revue Philosophique de la France et de l'Étranger. PUF, Num. 156, 1966, pàg. 217-236. ISSN: 0035-3833.
  • Fisher, Saul. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Brill, 2005. ISBN 9789004119963. OCLC 860001544. [Enllaç no actiu]
  • Hatch, Robert Alan. «Gassendi, Pierre». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Nova York: Springer, 2007, p. 408-410. ISBN 978-0-387-30400-7. 
  • Joy, Linn Sumida. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52239-0. 
  • Lolordo, Antonia. Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy (en (anglès)). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-1-1394-6085-9. 
  • Osler, Margaret J. «Pierre Gassendi». A: Nadler, Steven (ed.). A Companion to Early Modern Philosophy (en (anglès)). Oxford: Blackwell Publishers, 2002, p. 80-95. DOI 10.1002/9780470998847.ch6. ISBN 0-631-21800-9. 
  • Turner, A.J. «Pierre Gassendi Astronomer and Natural Philosopher» (en (anglès)). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 19, Num. 2, 1994, pàg. 135-139. DOI: 10.1179/isr.1994.19.2.135. ISSN: 0308-0188.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy. 2005/2013.
  • Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
  • Pierre Gassendi al The Galileo Project. Consultat 23 febrer 2014.
Registres d'autoritat
Bases d'informació