Pilotis

The Concourse a Singapur, dissenyat per Paul Rudolph, es recolza sobre grans pilotis.
La Engel House a la Ciutat Blanca de Tel Aviv, dissenyada per Zeev Rechter el 1933. És un edifici residencial que s'ha convertit en un dels símbols de l'arquitectura moderna, i va ser el primer edifici de Tel Aviv construït sobre pilotis.

Els pilotis són suports tals com columnes, pilars o xanques que eleven un edifici per sobre del nivell del terreny o de l'aigua. Es troben en habitatges tradicionals sobre xanques com les cabanyes de fusta de pescadors d'Àsia i Escandinàvia, en els palafits i en cases elevades com les Queenslanders a Austràlia.[1]

Funció

En l'arquitectura moderna, els pilotis són columnes de suport situades en la planta baixa. Dos dels millors exemples són la Vila Savoye de Le Corbusier a Poissy, França i The Homewood de Patrick Gwynne en Surrey, Anglaterra.

A més de la seva funció estructural, els pilotis eleven el volum arquitectònic, el fan més lleuger i alliberen espai per a circular per sota de la construcció.[2] Milloren la connectivitat de l'edifici amb el terreny, permetent aparcaments, jardins o accessos per a cotxes, al mateix temps que trasnmeten un sentit de lleugeresa de la pròpia arquitectura.[3] En zones propenses a huracans o inundacions, els pilotis es poden usar per elevar l'espai habitat d'un edifici per sobre dels nivells d'aigua assolits durant les tempestes.[4]

Le Corbusier, Niemeyer i altres els va usar en una gran varietat de formes, des de pals prims fins al gran aspecte brutalista de la Unité d'Habitation de Marsella (1945-1952) amb diferents bases, formes i superfícies. Això era part de la idea d'eficiència corbuseriana, segons la qual el terreny, les persones i els edificis s'optimitzen si treballen junts.[5]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Photo : House on pilotis, Skärhamn- Bohuslän - Götaland - Sweden» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2017].
  2. ↑ «Pilotis» (en anglès). The Museum of the Great War. Arxivat de l'original el 27 de noviembre de 2006. [Consulta: 22 octubre 2017].
  3. ↑ Zaparaín Hernández, Fernando «La ciudad elevada de Le Corbusier». ZARCH, 7, 27-12-2016. DOI: 10.26754/ojs_zarch/zarch.201671531. ISSN: 2387-0346.
  4. ↑ «Pilotis». Designing Buildings, 09-10-2020. [Consulta: 20 setembre 2021].
  5. ↑ FITTING, PETER «Urban Planning/Utopian Dreaming: Le Corbusier's Chandigarh Today». Utopian Studies, 13, 1, 2002, pàg. 69–93. ISSN: 1045-991X.

Bibliografia

  • Pevsner. «Pilote, die». A: Lexikon der Weltarchitektur (en alemany), 1987. 
  • «pilotis» (en anglès). The Urban Conservation Glossary, University of Dundee. Arxivat de l'original el 12/07/2016. [Consulta: 22 octubre 2017].