Plòvdiv
Пловдив (bg) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
País | Bulgària | |||
Província | província de Plòvdiv | |||
Municipi | Plovdiv | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 370.975 (2024) (3.637,72 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 101,98 km² | |||
Banyat per | Maritsa | |||
Altitud | 164 m | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | Philippopolis (en) | |||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Ivan Totev (en) (2011–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 4000 | |||
Fus horari | UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu | |||
Prefix telefònic | 032 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | Leipzig Poznań Columbia ../... 29+ | |||
Lloc web | plovdiv.bg |
Plòvdiv[1] és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv. Amb una població de 376.785 (2004) és la segona ciutat del país,[2] després de la capital, Sofia. És a les terres baixes de Tràcia, al costat del Maritsa i dels set turons; i al nord-oest del riu Hebros. La població és, predominantment, búlgara tot i que habiten la ciutat minories de gitanos, turcs, jueus i armenis.
Etimologia
El seu nom eslau fou Plòvdiv derivat del traci Pulpudeva (Pulpu = 'Filip', deva = 'ciutat'), que es va deformar en eslau a Paldin o després Plavdin, i finalment Plòvdiv. D'altres afirmen que el nom de Plòvdiv apareix per primera vegada al segle xv i deriva probablement de noms més antics de la ciutat: Pulpudeva o Puldin (Пълдин).
Història
Plòvdiv és una de les ciutats més velles d'Europa. Les primeres proves de civilització es remunten al període micènic.
L'any 342 aC, portava el nom de Pulpudeva i els grecs l'anomenaven Eumòlpies o Poneròpolis; fou conquerida per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre Magne, que hi va canviar el nom a Filipòpolis. Al segle ii aC, fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada Trimontium i fou capital de la província romana de Tràcia. La via militaris, la via militar més important dels Balcans passava per Trimontium. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana.
A mitjan segle vi, s'hi establiren els eslaus, que la van anomenar Pludin. No fou fins a l'any 815 que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient. Fou recuperada pels romans el 971; vers el 1205, passà a Bulgària i fou recuperada pels llatins vers el 1205 i convertida en capital del ducat de Filipòpolis, sota els ducs Rainer de Trith i després Gerard de Strem, però conquerida pels búlgars, el ducat no va arribar mai a organitzar-se. Vers el 1225, estava altre cop en mans de Bulgària. El 1263, els romans la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent, però la van donar a Bulgària el 1344 com a preu per l'ajut búlgar de Joan V Paleòleg en la Guerra civil romana.
El 1369 o el 1364, la ciutat és conquerida per les forces l'Imperi Otomà dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de Filibe i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un wilayat i d'una nahiye. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un metropolità grec.
Sota el control otomà, Plòvdiv fou el centre del moviment nacional búlgar. L'any 1878, la ciutat és alliberada dels otomans; després de la Batalla de Plòvdiv, va esdevenir capital del principat autònom de Rumèlia oriental. L'any 1885 la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària.
Passada la Segona Guerra mundial i ja sota un govern comunista, Plòvdiv esdevé el centre del moviment democràtic del país, fins a la caiguda del règim comunista, ocorreguda el 1989.
Persones il·lustres
- Nikola Padevski (1933), Gran Mestre d'escacs.
- Hristo Stoítxkov (1966), futbolista.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Guia de la ciutat de Plòvdiv
- Informació sobre Plòvdiv Arxivat 2006-08-05 a Wayback Machine.
- Mapa amb els Hotels a Plòvdiv
- Fotos de Plòvdiv Arxivat 2010-11-11 a Wayback Machine.