Polifàgia
| Tipus | trastorn de comportament alimentari, signe clínic, símptoma i símptoma o signe de nutrició, metabolisme i desenvolupament  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-11 | MG43.1 |
| CIM-10 | R63.2 |
| CIM-9 | 783.6 |
| CIAP | T02 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D006963 |
| UMLS CUI | C0020505 i C0232461 |
La polifàgia o hiperfàgia és una sensació anormalment forta, incessant de gana o desig de menjar que sovint condueix a menjar en excés.[1] A diferència de l'augment de la gana després de l'exercici, la polifàgia no disminueix després de menjar i sovint condueix a una ingesta ràpida de quantitats excessives d'aliments. La polifàgia no és un trastorn per si mateix; més aviat, és un símptoma que indica un trastorn mèdic subjacent.
Causes
Sovint és el resultat de nivells anormals de glucosa en sang (tant hiperglucèmia com hipoglucèmia), i, juntament amb la polidipsia i la poliúria, és una de les "3 P" comunament associada amb la diabetis mellitus no controlada.[cal citació]
També s'associa amb hipertiroïdisme i malalties endocrines, per exemple, la malaltia de Graves, i també s'ha observat en la síndrome de Prader-Willi i altres malalties genètiques causades per anomalies cromosòmiques.
És només un dels diversos criteris de diagnòstic per a la bulímia i no es classifica per si sol com un trastorn de comportament alimentari.
També és un símptoma de la rara síndrome neurològica de Kleine-Levin.
Referències
- ↑ «Polyphagia». Human Phenotype Ontology. Arxivat de l'original el 2 May 2022. [Consulta: 6 octubre 2022].
