Pont llevadís

Un pont llevadís^[1] o pont basculant és un pont mòbil amb un contrapès que equilibra contínuament un tram, o "fulla", al llarg de la seva oscil·lació ascendent per proporcionar pas per al trànsit de vaixells. Pot ser de fulla simple o doble.

Avui en dia, els ponts llevadissos se solen situar als rius i ports per on passen grans vaixells o velers amb els pals alts. Els contrapesos necessaris per equilibrar la part basculant es poden situar per sobre o per sota de la coberta del pont.

El més famós de tots els ponts llevadissos és el pont de la Torre, a Londres.

Història

Els ponts basculants s'utilitzen des de l'antiguitat. En aquella època s'utilitzaven als castells i fortaleses per travessar el seu fossat. S'aixecaven mitjançant politges i cordes o cadenes. Eren d'una sola fulla.

No obstant això, no va ser fins a l'adopció d'energia de vapor durant la dècada de 1850 que va permetre moure ràpidament l'estructura per a una aplicació pràctica.

James Meadows Rendel va dissenyar el 1831 el primer pont basculant amb un mecanisme hidràulic, a l'estuari de Kingsbridge a Anglaterra.^[2]

Tipus

Hi ha tres tipus de disseny de pont basculant:^[3]

Pivot fix

El pont de pivot fix (en anglès: fixed-trunnion; també conegut com a bàscula de Chicago) gira al voltant d'un eix gran que eleva la fulla o fulles. El nom de Chicago deriva de la ciutat, on és àmpliament utilitzat i és una evolució del pivot fix dissenyat per Joseph Strauss.^[4]

Elevador rodant

El pont d'elevador rodant (en anglès: rolling lift trunnion; també conegut com a elevador rodant "Scherzer"), puja la fulla rodant sobre una pista semblant a una base d'un balancí. L'elevador rodant "Scherzer" és un refinament patentat per l'enginyer estatunidenc William Donald Scherzer el 1893.^[5]

Tipus Rall

El tipus "Rall", poc habitual, combina un elevador rodant amb un moviment longitudinal als pivots quan s'obre.^[6] El va patentar Theodor Rall l'any 1901.^[4][6][7] Un dels pocs exemples que perviuen és el pont de Broadway (1913) a Portland, Oregon.^[6][8]

Pont Porta d'Europa

El port basculant del port de Barcelona, conegut com a pont "Porta d'Europa" (inaugurat l'any 2000) és el pont més gran de la seva tipologia. Els 109 metres que mesura la llum del seu tram mòbil, és a dir, la distància entre les ròtules de rotació de cadascuna de les seves fulles, li han atorgat aquest rècord. ^[9]

El seu disseny es va adjudicar a l'enginyer de camins Juan José Arenas de Pablo, amb l'assistència tècnica de Walter Kaufmann.

Galeria d'imatges

• 
  Tower Bridge a Londres
• 
  Pont del Palau a Sant Petersburg, Rússia
• 
  Pont de bàscula sobre el riu Mystic, Mystic, Connecticut, EUA
• 
  Pont d'elevador rodant Pegasus sobre el canal de Caen, Normàndia, França
• 
  Pont d'elevador rodant de ferrocarril a Oldenburg, Alemanya
• 
  Pont d'una sola fulla amb gelosia i contrapès, Seattle, Washington, EUA
• 
  Pont d'elevador Ashtabula, una bàscula Strauss construïda a Ohio el 1925
• 
  Pont del FC Patagones-Viedma, Argentina. El pont rodant més llarg del món i l'únic amb contrapès hidràulic.
• 
  El pont Birkenhead a Port Adelaide, Austràlia, totalment obert
• 
  Un disseny de Strauss: el pont del carrer Johnson al port de Victoria, Colúmbia Britànica, construït el 1924
• 
  Pont de bàscula a Montceau-les-Mines, França
• 
  El pont de l'avinguda Wabash a Chicago, Illinois, EUA
• 
  El pont Pamban a Rameswaram, Índia, sobre l'estret de Palk
• 
  El pont White Cart, Renfrew, Escòcia
• 
  Pont al carrer Cherry sobre el canal Keating a Toronto, Canadà
• 
  Pont de bàscula al carrer Cherry, al port de Toronto, Canadà
• 
  Un altre disseny de Strauss: el pont Lefty O'Doul, a prop d'Oracle Park a San Francisco
• 
  Yeongdodaegyo a Busan, Corea del Sud

Referències

Vegeu també

• Pont atirantat de piló contrapès
• Pont transbordador
• Pont atirantat
• Pont en mènsula