Porta Salaria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Porta Salaria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat | |||
| Construcció | segle III | |||
| Data de dissolució o abolició | 1871 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Aurelià | |||
La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.
Història
La Porta Salaria va ser part de la Muralla Aureliana construïda per l'emperador Aurelià en el segle iii, i que incloïa una edificació anterior. Per ella passava la Via Salària nova, que s'unia a l'antiga Via Salària fora de la ciutat.[1] La porta tenia un únic passatge i estava flanquejada per dues torres semicirculars. Els jardins de Sal·lusti (Horti Sallustiani) estaven situats en la ciutat just darrere la porta.
Durant la restauració empresa per l'emperador Flavi Honori a començaments del segle v, l'arc va ser enfortit a opus mixtum i, sobre seu, es van obrir tres enormes finestres.
Aquesta va ser la porta per on va entrar a Roma el rei got Alaric I per realitzar el famós saqueig de Roma. El 537, el terreny entre Porta Salaria i Castro Pretorio va ser l'escenari de l'assalt efectuat pel rei got Vitiges contra les tropes de Belisari.
A l'edat mitjana, a diferència d'altres portes de la ciutat, la Porta Salaria no va rebre un nom cristià.
El 20 de setembre de 1870, el tros de la Muralla Aureliana entre Porta Salaria i Porta Pia va ser testimoni de la fi dels Estats Pontificis.[2] La porta va ser feta malbé pels trets de l'artilleria italiana i, a l'any següent, va ser demolida. El 1873 va ser reconstruïda seguint els plànols de l'arquitecte Virginio Vespignani.
Tanmateix, el 1921 es va decidir demolir-la novament per obrir l'àrea al trànsit. Al terreny que ocupava, ara es troba la Piazza Fiume.
Restes
Durant la demolició de 1921 es van descobrir diversos monuments pertanyents als sepulcres que flanquejaven l'antiga Via Salària i que havien estat tornats a utilitzar per aixecar les torres. Una còpia del sepulcre de Quintus Sulpicius Maximus,un nen d'11 anys, es troba ara visible a la Piazza Fiume -l'original es troba als Museus Capitolins-.[3]
A la dreta del mur a la vora de la plaça, estan les restes de tombes del segle I aC.
Referències
- ↑ Ball Platner, 1929, p. 567.
- ↑ Ball Platner, 1929, p. 416.
- ↑ Ball Platner, 1929, p. 487.
Bibliografia
- Ball Platner, Samuel. A Topographical Dictionary of Ancient Rome (en anglès). Oxford University Press, 1929.
- Quercioli, Mauro (2005). Le mura e le porte di Roma. Newton Compton.(italià)
