Premi Anagrama d'Assaig

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Anagrama d'Assaig
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
Vigència1973 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perEditorial Anagrama Modifica el valor a Wikidata

Lloc webanagrama-ed.es… Modifica el valor a Wikidata

El Premio Anagrama d'Assaig és concedit anualment a Barcelona per l'Editorial Anagrama a un assaig inèdit en llengua castellana, distingint també a un finalista. En les bases del premi s'esmenta expressament que el tema serà lliure, però el jurat preferirà els treballs d'imaginació crítica als de caràcter erudit o estríctamente científic. Creat en 1973, pren el seu nom de l'Editorial Anagrama, que edita els llibres premiats. La dotació en 2007 és de 8.000 euros i publicació per al guanyador, i publicació per al finalista. Es lliura el març de l'any següent a la seva convocatòria.

Llista d'autors i llibres premiats

  • 1973: Xavier Rubert de Ventós, La estética y sus herejías
  • 1974: Sebastià Serrano, Elementos de lingüística matemática
  • 1975: Eugenio Trías Sagnier, El artista y la ciudad[1]
  • 1976: Enrique Gil Calvo, Lógica de la libertad
  • 1978: Jordi Llovet, Por una estética egoista. Esquizosemia
  • 1980: Pere Gimferrer, Lecturas de Octavio Paz
  • 1981: Juan García Ponce, La errancia sin fin: Musil, Borges, Klossowski.
  • 1982: Fernando Savater, Invitación a la ética
  • 1983: Luis Racionero, Del paro al ocio
  • 1984: Antonio Elorza, La razón y la sombra. Una lectura política de Ortega y Gasset.
  • 1985: Ángel López García, El rumor de los desarraigados. Conflicto de lenguas en la península ibérica.
  • 1986: Joaquim Lleixà, Cien años de militarismo en España.
  • 1987: Carmen Martín Gaite, Usos amorosos de la postguerra española.
  • 1988: Carme Riera, La Escuela de Barcelona.
  • 1989: Víctor Gómez Pin, Filosofía. El saber del esclavo.
  • 1990: Josep M. Colomer, El arte de la manipulación política.
  • 1991: Antonio Escohotado, El espíritu de la comedia
  • 1992: José Antonio Marina, Elogio y refutación del ingenio.
  • 1993: Soledad Puértolas, La vida oculta
  • 1994: Miguel Morey, Deseo de ser piel roja. Novela familiar
  • 1995: Javier Echeverría, Cosmopolitas domésticos
  • 1996: Vicente Verdú, El planeta americano
  • 1997: Norbert Bilbeny, La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital.
  • 1998: Alejandro Gándara, Las primeras palabras de la creación.
  • 1999: Manuel Delgado, El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos.
  • 2000: Carlos Monsiváis, Aires de familia. Cultura y sociedad en América Latina.
  • 2001: Nora Catelli, Testimonios tangibles. Pasión y extinción de la lectura en la narrativa moderna.
  • 2002: Vicenç Navarro, Bienestar insuficiente, democracia incompleta.
  • 2003: Josep Casals, Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte.
  • 2004: Jordi Gracia, La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en España.
  • 2005 - Manuel Cruz Rodríguez per Las malas pasadas del pasado (ISBN 978-84-339-6223-2).
  • 2006 - Rafael Rojas per Tumbas sin sosiego (ISBN 978-84-339-6240-9). Finalista: Pere Saborit, Vidas adosadas (ISBN 978-84-339-6241-6).
  • 2007 - Andrés Barba i Javier Montes per La ceremonia del porno. Finalista: Antoni Martí Monterde, Poética del Café.
  • 2008 - Gustavo Guerrero per Historia de un encargo: "La catira" de Camilo José Cela. Finalista: Andreu Domingo, Descenso literario a los infiernos demográficos.
  • 2009 - Jesús Ferrero per Las experiencias del deseo. Eros y misos.. Finalista: Agustín Fernández Mallo, Postpoesía. Hacia un nuevo paradigma..
  • 2010 - Eloy Fernández Porta per €®O$. La superproducción de los afectos.. Finalista: Beatriz Preciado, Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría..
  • 2011 - Vicente Serrano per La herida de Spinoza. Finalista: Jorge Fernández, Filosofía zombi.
  • 2012 - José Ovejero per La ética de la crueldad. Finalista: Graciela Speranza, Atlas portátil de América Latina: arte y ficciones errantes.
  • 2013 - Luis Goytisolo per Naturaleza de la novela. Finalista: Jorge Carrión, Publirreportaje: Librerías con encanto.
  • 2014 - Sergio González Rodríguez per Campo de guerra. Finalista: Luigi Amara, Historia descabellada de la peluca[2]
  • 2015 - Patricia Soley-Beltran per ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras
  • 2016 - José Luis Pardo per Estudios del malestar. Políticas de la autenticidad en las sociedades contemporáneas
  • 2017 - Remedios Zafra per El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital
  • 2018 - Dardo Scavino per El sueño de los mártires
  • 2019 - Daniel Gamper per Las mejores palabras
  • 2020 - Pau Luque per Las cosas como son y otras fantasías[3]
  • 2021 - Enrique Díaz Álvarez per La palabra que aparece. El testimonio como acto de supervivencia
  • 2022 - Josep Maria Fradera per Antes del antiimperialismo. Genealogía y límites de una tradición humanitaria
  • 2023 - Nadal Suau per Curar la piel. Ensayo en torno al tatuaje

Referències

  1. «Premio Anagrama». Editorial Anagrama. [Consulta: 13 març 2014].
  2. Ribas Tur, Antoni «Una crítica a les noves tecnologies, premi Anagrama». Ara, 08-04-2014 [Consulta: 8 abril 2014].
  3. «Pau Luque guanya el premi Anagrama d'assaig». Llegim.Ara.cat, 15-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].

Enllaços externs

  • Editorial Anagrama
  • Pàgina del Premi Anagrama