Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
| Tipus | Premi Nacional de Literatura d'Espanya  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 27 setembre 1922 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Ministeri de Cultura d'Espanya | ||
El Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesía, en castellà) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports.
Premia a la millor obra en la modalitat de poesia escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 20.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.
El seu origen rau en la creació el 27 de setembre de 1922 del "Concurso Nacional de Literatura" per part del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts.
Guanyadors
Premi Nacional de poesia (pre democràtic)
- 1924: Rafael Alberti per Marinero en tierra
- 1925: Gerardo Diego per Versos humanos
- 1927: Dámaso Alonso per El viento y el verso
- 1933: Manuel Altolaguirre per La lenta libertad
- 1934: Vicente Aleixandre per La destrucción o el amor
- 1938: Emilio Prados per Destino fiel
- 1949: Leopoldo Panero per Escrito a cada instante
- 1950: José María Valverde per La espera
- 1951: José García Nieto per Tregua
- 1951: Alfonsa de la Torre per Oratorio de San Bernardino[1]
- 1952: Dionisio Ridruejo per En Once años. Poesías completa de juventud
- 1953: Luis Rosales Camacho per Rimas
- 1954: José Hierro per Antología
- 1957: José García Nieto per Geografía es amor
- 1963: Eladio Cabañero per Marisa Sabia y otros poemas
- 1965: Alfonso Canales per Aminadab
- 1967: Carmen Conde per Obra poética
- 1973: Ángel García López per Elegía en Astaroth
Premi Nacional de poesia
- 1977: Miguel Fernández per Eros y Anteros
- 1978: Félix Grande Lara per Las rubáiyatas de Horacio Martín
- 1979: Leopoldo de Luis per Igual que guantes grises
- 1980: Carlos Sahagún Beltrán per Primer y último oficio
- 1981: Vicente Gaos, de forma pòstuma.[2]
- 1982: Antonio Colinas per Poesía, 1967-1981
- 1983: Claudio Rodríguez García per Desde mis poemas
- 1984: No es va atorgar en aquesta modalitat
- 1985: Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari
- 1986: No es va atorgar en aquesta modalitat
- 1987: Francisco Brines per El otoño de las rosas
- 1988: Antonio Gamoneda per Edad
- 1989: Pere Gimferrer per El vendaval
- 1990: Carlos Bousoño per Metáfora del desafuero
- 1991: Luis Álvarez Piñer per En resumen, 1927-1988
- 1992: Basilio Fernández López per Poemas 1927-1987
- 1993: José Ángel Valente per No amanece el cantor
- 1994: Rafael Guillén prt Los estados transparentes
- 1995: Luis García Montero per Habitaciones separadas
- 1996: Felipe Benítez Reyes per Vidas improbables
- 1997: Diego Jesús Jiménez per Itinerario para naúfragos
- 1998: José Antonio Muñoz Rojas per Objetos perdidos
- 1999: José Hierro per Cuaderno de Nueva York
- 2000: Guillermo Carnero Arbat per Verano inglés
- 2001: José Ángel Valente per Fragmentos de un libro futuro
- 2002: Carlos Marzal per Metales pesados
- 2003: Julia Uceda per En el viento, hacia el mar
- 2004: Chantal Maillard per Matar a Platón
- 2005: Josep Corredor Matheos per El don de la ignorancia
- 2006: José Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores
- 2007: Olvido García Valdés per Y todos estábamos vivos
- 2008: Joan Margarit per Casa de Misericòrdia
- 2009: Juan Carlos Mestre per La casa roja
- 2010: José María Millares per Cuadernos, 2000-2009
- 2011: Francisca Aguirre per Historia de una anatomía
- 2012: Antonio Carvajal Milena per Un girasol flotante
- 2013: Manuel Álvarez Torneiro, per Os ángulos da brasa
- 2014: Antonio Hernández Ramírez per Nueva York antes de muerto[3]
- 2015: Luis Alberto de Cuenca y Prado per Cuaderno de Vacaciones
- 2016: Ángeles Mora Fragoso per Ficciones para una autobiografía[4]
- 2017: Julio Martínez Mesanza per Gloria.[5]
- 2018: Antònia Vicens i Picornell per Tots els cavalls.
- 2019: Pilar Pallarés García per Tempo fósil.
- 2020: Olga Novo per Feliz Idade.[6]
- 2021: Miren Agur Meabe per Nola gorde errautsak kolkoan[7]
Enllaços externs
- www.mcu.es - Premi Nacional de poesiaArxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (castellà)
Referències
- ↑ Otero, Francisco. «La poesía de Alfonsa de la Torre». El Adelantado de Indiana. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 12 desembre 2015].
- ↑ «Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-antonio-hernandez-premio-nacional-poesia-2014-20141009124303.html
- ↑ Ángeles Mora, premio Nacional de Poesía, en Diario ABC, 14/11/2016.
- ↑ «Julio Martínez Mesanza, Premio Nacional de Poesía 2017 por su obra Gloria». El Mundo, 10-10-2017. [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «A galega Olga Novo gaña o Premio Nacional de Poesía». nòs diario, 15-10-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «La poesia de Miren Agur Meabe, la primera escrita en euskera que guanya el Premio Nacional de poesia». Ara balears, 22-09-2021 [Consulta: 24 setembre 2021].
| Modalitats | |
|---|---|
