Premi Xerais

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Xerais
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimEdicións Xerais Modifica el valor a Wikidata
Vigència1984 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomgallec Modifica el valor a Wikidata
Conferit perEdicións Xerais Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Carlos González Reigosa, Per l'obra Crime en Compostela (gl) Tradueix (1984)
Lois Xosé Pereira Arias, Per l'obra As horas de cartón (gl) Tradueix (1985)
Xoán Bernárdez Vilar, Per l'obra No ano do cometa (gl) Tradueix (1986)
Xosé Ramón Pena, Per l'obra Para despois do adeus (gl) Tradueix (1987)
Francisco Xosé Fernández Naval, Per l'obra O bosque das antas (gl) Tradueix (1988)
Darío Xohán Cabana, Per l'obra Galván en Saor (gl) Tradueix (1989)
Alfonso Álvarez Cáccamo, Per l'obra As baleas de Eduardo Reinoso (gl) Tradueix (1990)
Xosé Fernández Ferreiro, Per l'obra Agosto do 36 (gl) Tradueix (1991)
Xosé Carlos Caneiro, Per l'obra O infortunio da soidade (gl) Tradueix (1992)
Darío Xohán Cabana, Per l'obra O cervo na torre (gl) Tradueix (1994)
Aníbal Malvar, Per l'obra Unha noite con Carla (gl) Tradueix (1995)
Manuel Seixas, Per l'obra A velocidade do frío (gl) Tradueix (1996)
Xavier Manteiga, Per l'obra Manancial (gl) Tradueix (1997)
Xosé Miranda, Per l'obra Morning Star (gl) Tradueix (1998)
Anxo Angueira, Per l'obra Pensa nao (gl) Tradueix (1999)
Luís Rei Núñez, Per l'obra Expediente Artieda (gl) Tradueix (2000)
Marilar Aleixandre, Per l'obra Teoría do caos (gl) Tradueix (2001)
Inma López Silva, Per l'obra Concubinas (gl) Tradueix (2002)
Santiago Jaureguízar, Per l'obra Casa Skylab (gl) Tradueix (2003)
Manuel Veiga Taboada, Per l'obra O exiliado e a primavera (gl) Tradueix (2004)
Teresa Moure, Per l'obra Herba moura (gl) Tradueix (2005)
Diego Ameixeiras, Per l'obra Tres segundos de memoria (gl) Tradueix (2006)
Rexina Vega, Per l'obra Cardume (gl) Tradueix (2007)
Manuel Lourenzo González, Per l'obra O xardín das pedras flotantes (gl) Tradueix (2008)
Rosa Aneiros Díaz, Per l'obra Sol de Inverno (gl) Tradueix (2009)
Iolanda Zúñiga, Per l'obra Periferia (2010)
Xavier Queipo, Per l'obra Extramunde (gl) Tradueix (2011)
María Lorenzo Miguéns, Per l'obra Tonas de laranxa (gl) Tradueix (2012)
Manuel Lorenzo Baleirón, Per l'obra Tonas de laranxa (gl) Tradueix (2012)
Xabier López López, Per l'obra Cadeas (gl) Tradueix (2013)
María Reimóndez Meilán, Per l'obra Dende o conflito (gl) Tradueix (2014)
Héctor Cajaraville, Per l'obra De remate (gl) Tradueix (2015)
Manuel Esteban Domínguez, Per l'obra A ira dos mansos (gl) Tradueix (2016)
Santiago Lopo, Per l'obra A arte de trobar (gl) Tradueix (2017)
Emma Pedreira, Per l'obra Besta do seu sangue (gl) Tradueix (2018)
Amador Castro Moure, Per l'obra Shanghai a Barcelona (gl) Tradueix (2019)
María Marco Covelo (en) Tradueix, Per l'obra Coidadora (gl) Tradueix (2020)
Berta Dávila, Per l'obra Os seres queridos (gl) Tradueix (2021)
María Solar, Per l'obra A culpa (gl) Tradueix (2022)
Pedro Feijoo, Per l'obra Ninguén contará a verdade (gl) Tradueix (2023) Modifica el valor a Wikidata

El Premi Xerais és un premi literari que concedeix l'editorial Edicións Xerais de Galícia des de 1984 a una novel·la escrita en gallec. A partir de 1988 el jurat del premi va incloure lectors no professionals i el lliurament del premi es realitza en una ciutat diferent conjuntament amb el Premi Merlín de literatura infantil i juvenil. A partir de l'edició de 2006, el guardó es va acompanyar també del Caixa Galícia de literatura juvenil, de manera que el Merlín va quedar restringit a la infantil. A més, l'editorial concedeix un premi Xerais a la cooperació en la labor editorial.

El premi, que és únic i pot quedar desert, està dotat amb 15.000 euros en l'actualitat. En la primera edició tenia una quantia de 500.000 pessetes (3.000 euros).[1] La data de lliurament sol ser en la setmana de la festivitat del Sant Joan, en el solstici d'estiu.

Guanyadors

  • 1984: Crime en Compostela (Carlos González Reigosa).
  • 1985: As horas de cartón (Lois Xosé Pereira).
  • 1986: No ano do cometa (Xoán Bernárdez Vilar).
  • 1987: Para despois do adeus (Xosé Ramón Pena).
  • 1988: O bosque das antas (Francisco Xosé Fernández Naval).
  • 1989: Galván en Saor (Darío Xohán Cabana).
  • 1990: As baleas de Eduardo Reinoso (Alfonso Álvarez Cáccamo).
  • 1991: Agosto do 36 (Xosé Fernández Ferreiro).
  • 1992: O infortunio da soidade (Xosé Carlos Caneiro).
  • 1993: Desert
  • 1994: O cervo na torre (Darío Xohán Cabana).
  • 1995: Unha noite con Carla (Aníbal Malvar).
  • 1996: A velocidade do frío (Manuel Seixas).
  • 1997: Manancial (Xavier Manteiga).
  • 1998: Morning Star (Xosé Miranda).
  • 1999: Pensa nao (Anxo Angueira). Entregat a Mondariz-Balneario.
  • 2000: Expediente Artieda (Luís Rei Núñez). Entregado en Santiago de Compostela.
  • 2001: Teoría do caos (Marilar Aleixandre). Entregado en Ribadeo.
  • 2002: Concubinas (Inma López Silva). Entregat a Allariz.
  • 2003: Casa Skylab (Santiago Jaureguizar). Entregat a Betanzos.
  • 2004: O exiliado e a primavera (Manuel Veiga Taboada). Entregat a Vigo. En aquesta edició el premi anava a lliurar-se a l'Illa de San Simón, però l'enfonsament del pesquer Badia, amb base a Cesantes, uns dies abans, va fer que es mogués el lliurament a Vigo, en senyal de dol.
  • 2005: Herba moura (Teresa Moure). Entregat a l'illa de San Simón.
  • 2006: Tres segundos de memoria (Diego Ameixeiras). Entregat a l'illa de San Simón.
  • 2007: Cardume (Rexina Rodríguez Vega). Entregat a l'illa de San Simón.
  • 2008: O xardín das pedras flotantes (Manuel Lourenzo González).
  • 2009: Sol de inverno (Rosa Aneiros).
  • 2010: Periferia (Iolanda Zúñiga).
  • 2011: Extramunde (Xavier Queipo).
  • 2012: Tonas de laranxa (María Lorenzo Miguens i Manuel Lorenzo Baleirón).
  • 2013: Cadeas (Xabier López López).
  • 2014: Dende o conflito (María Reimóndez).
  • 2015: De remate (Héctor Cajaraville).
  • 2016: A ira dos mansos (Manuel Esteban).
  • 2017: A arte de trobar (Santiago Lopo).
  • 2018: Besta do seu sangue (Emma Pedreira).
  • 2019: Shanghai a Barcelona (Amador Castro Moure).
  • 2020: Coidadora (María Marco Covelo).
  • 2021: Os seres queridos (Berta Dávila).
  • 2022: A culpa (María Solar).

Notes

  1. "1985, IIº Premio Xerais" Arxivat 2014-05-08 a Wayback Machine., al bloc d'Edicións Xerais, 5 d'abril de 2008.

Bibliografia