Propiciació

La Viquipèdia no és un diccionari. El projecte apropiat és Viccionari. Aquesta pàgina és candidata per ser importada al Viccionari. Verifiqueu les polítiques de Viccionari. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.

La propiciació és l'acte d'apaivagar o fer que una deïtat estigui ben disposada, incorrent així en el favor diví o evitant el càstig diví. Mentre que alguns utilitzen el terme de manera intercanviable amb expiació, d'altres fan una clara distinció entre els dos.^[1]

Propiciatori, s'aplica com a adjectiu per qualificar a un temple (temple propiciatori com el Temple Expiatori de la Sagrada Família), sants (sant propiciatori), imatges (imatge propiciatòria), relíquies (relíquia propiciatòria) o a una víctima propiciatòria d'un sacrifici (vegeu també boc expiatori).^[2]

A l'Antic Testament (Èxode 25:17-22) "propiciatori" (propitiatorium al llatí de la Vulgata) és la denominació d'una làmina quadrada d'or que servia com a tapa de l'Arca de l'Aliança. En l'hebreu original s'anomena kappôreth (כפורת -"coberta", "seient sagrat" o "seient d'honor", o "obra d'expiació"-); i en el grec koiné de la Septuaginta s'anomena hilasterion (ἱλαστηρίου).^[3] L'arrel del terme hebreu kapporeth o kaporet és la paraula kafar, que significa cobrir, aplacar o cancel·lar, redimir amb el pagament d'un rescat (כפר kofer);^[4] de la qual també deriva kipur, que significa expiació (com a Yom Kipur יוֹם כִּפּוּר -dia de l'expiació-).^[5]

La propiciació és un concepte de la teologia cristiana, traduït del terme grec hilasterion (ἱλαστήριον),^[6] que significa literalment "el que expia o propicia", "el do que procura la propiciació" o "lloc o mitjà de reconciliació". Una altra paraula grega, hilasmos (ἱλασμός), s'usa per designar a Crist, com a propiciació de l'home.^{[cal citació]}

Referències