Qin Jiushao
 L'equació de tercer grau en un manuscrit de 1842 dels Shu shu jiu zhang.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (zh) 秦九韶 1208 Anyue (dinastia Song) |
| Mort | 1261 (52/53 anys) Meizhou (dinastia Song) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, nombre irracional, astronomia i musicologia |
| Ocupació | matemàtic, meteoròleg |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Qin Jiyou |
Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古) (1208-1261), va ser un matemàtic xinès del segle xiii.
Vida
Qin és descrit pels seus contemporanis com una persona violenta i sense escrúpols.[1] El seu pare era un oficial que treballava per l'administració local i que, durant tota la seva joventut, va ser destinat d'una ciutat a una altra per les contínues rebel·lions i la invasió mongol.[2] Als disset anys es va enrolar a l'exèrcit, on va servir algun temps. Però, en general, durant la seva joventut va seguir el seu pare pels diferents llocs que va ocupar. El 1233, en caure l'imperi xinés en mans dels mongols, va fugir cap al Sud-Est; va ser subprefecte de Qizhou i prefecte de Huzhou, aprofitant els càrrecs per enriquir-se de forma corrupta.[3] El 1259 va tornar a ser processat per corrupció i explotació del poble[3] i va ser destinat a Meizhou, on probablement va morir el 1261.[4]
Durant el temps que va viure a Chung-tu (actual Hangzhou) va tenir l'oportunitat d'estudiar astronomia i matemàtiques.
Obra
Qin va escriure el Shu-shu chiu-chang (Tractat matemàtic en nou seccions)[5] que va circular profusament en forma de manuscrit copiat a mà.[6] El va acabar el 1247.[7] El llibre original està perdut i el text més aproximat del qual es disposa és un manuscrit d'una gran enciclopèdia compilada el segle XV durant el regnat de l'emperador Yǒnglè.[8]
El llibre es divideix en nou seccions amb nou problemes a cadascuna d'elles; és a dir, un total de 81 problemes. Aquestes seccions estan dedicades a:[9]
- Secció 1: Anàlisi indeterminat
- Secció 2: Calendari i Metereologia
- Secció 3: Mesura de terrenys
- Secció 4: Mesura de distàncies a llocs inaccessibles.
- Secció 5: Impostos justs
- Secció 6: Monedes i gra
- Secció 7: Fortificacions i edificacions
- Secció 8: Afers militars
- Secció 9: Afers comercials
La gran innovació de Qin és la regla ta-yen (da yan)[10] que permet resoldre equacions de la forma per a qualsevol . Aquest era un pas necessari per a resoldre el teorema xinès del residu.[11]
Referències
- ↑ Libbrecht, 1973, p. 26.
- ↑ Libbrecht, 1973, p. 27.
- ↑ 3,0 3,1 Libbrecht, 1973, p. 28.
- ↑ Libbrecht, 1973, p. 29.
- ↑ Dauben, 2007, p. 309-310.
- ↑ Ho, 2008, p. x.
- ↑ Zhu, 2020, p. 345.
- ↑ Zhu, 2020, p. 346.
- ↑ Libbrecht, 1973, p. 54.
- ↑ Libbrecht, 1973, p. 359 i ss.
- ↑ Dauben, 2007, p. 310.
Bibliografia
- Dauben, Joseph W. «Qin Jiushao: Shushi jiuzhang (Mathematical Treatise in nine sections), 1247». A: Victor J. Katz (editor). The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, India, and Islam (en anglès). Princeton University Press, 2007, p. 309-312. ISBN 978-0-691-11485-9.
- Ho, Peng Yoke «Chinese science: the traditional Chinese view» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, Vol. 54, Num. 3, 1991, pàg. 506-519. DOI: 10.1017/S0041977X00000860. ISSN: 0041-977X.
- Libbrecht, Ulrich. «Ch'in Chiu-shao and his Shu-shu chiu-chang». A: Chinese Mathematics in the Thirteenth Century. (en anglès). Dover Publications, 1973, p. 1-66. ISBN 0-486-44619-0.
- Zhu, Yiwen «On Qin Jiushao’s writing system» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 74, Num. 4, 2020, pàg. 345-379. DOI: 10.1007/s00407-019-00243-x. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Qin Jiushao» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ho, Peng-yoke. «Ch’in Chiu-Shao». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 octubre 2014].
