Queronea
| Χαιρώνεια (grc) Κάπραινα (el) Χαιρώνεια (el)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | |||
| Regió | Grècia Central | |||
| Prefectura | Beòcia | |||
| Municipi | Municipi de Livadia | |||
| Població humana | ||||
| Població | 421 (2021) | |||
| Idioma | grec | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 130 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | Queronea | |||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Queronea (grec: Χαιρώνεια, Khairṓneia; llatí: Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.[1] El 2011 tenia 556 habitants. Es troba al peu del Mont Túrion i a la vall de la desembocadura del riu Cefís, en un lloc estratègic de les que foren rutes de comerç entre l'Àtica i Fòcida.[2]
A l'antiguitat fou una ciutat de poca importància política; senyal d'això és que no és esmentada per Homer (per bé que es proposà la correspondència amb l'Arne de Beòcia) i que era dependent d'Orcomen. No obstant això, es va fer famosa en la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes. A Queronea hi va néixer Plutarc, que també hi va morir. Sobrevisqué a la seva incorporació a l'Imperi romà; llavors es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor.[3]
A l'edat mitjana la població decaigué i es concentrà en el castell, anomenat la Cabrena (grec: Κόπραινα).[4] Amb la Independència de Grècia es creà el municipi de Queronea, i el 1916, la petita població de la Cabrena fou reanomenada Queronea.[5]
Història
És cèlebre per les batalles que s'hi van lliurar:[3]
- La primera, el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes, que exercien la supremacia a Beòcia, i un cop d'estat va donar el poder al partit rival. Els atenesos van enviar-hi Tòlmides amb un petit exèrcit i va recuperar la ciutat, però fou derrotat a la rodalia, a la plana entre Queronea i Coronea, per una aliança beòcia contrària a Atenes. Tòlmides va morir en la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Beòcia.
- El 424 aC es va formar un complot per lliurar la ciutat als atenesos. El projecte fou descobert i la ciutat ocupada per una força beòcia. En la guerra fòcida, la ciutat fou assetjada sense èxit per Onomarc, el líder foci, i després fou ocupada pel seu fill Falecos.
- El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la més coneguda de les batalles, en què Filip II de Macedònia va derrotar les forces d'atenesos i beocis i va eliminar la llibertat de Grècia, que va quedar sota influència macedònia.
- La darrera gran Batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC durant la Primera Guerra mitridàtica i el romà Luci Corneli Sul·la hi va derrotar els generals de Mitridates VI Eupator del Regne del Pont.
- Batalla entre grecs i turcs el 1823 i 1825 durant la revolució grega (1821-1828).
Excavacions
El lloc de la fossa comuna tebana va ser excavat el 1879-80 per P. Stamatakis, i el lloc prehistòric de Magoula Balamenou ho va ser 23 anys més tard per l'arqueòleg G. Soteriadis. Part de les troballes es troben al Museu Arqueològic de Queronea.
Referències
- ↑ «Llei Cal·lícrates» (pdf) (en grec). Ministeri de l'Interior de Grècia. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «Queronea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854.
- ↑ Senyoria de la Cabrena
- ↑ Λιθοξόου, Δημήτρη. «Μετονομασίες των χωριών της Ελλάδας». Δημήτρης Λιθοξόου. [Consulta: 27 gener 2021].
