Quiromància

La quiromància^[1] és segons els practicants, l'art de predir-li el futur mitjançant l'examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.^[2] Concretament els dits. Estretament vinculada a l'astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus, encara que es considera una pseudociència.^[3][4] Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d'una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà.

Els signes que cal interpretar són la forma general de la mà (especialment la dominant, aquella amb què s'escriu), el relleu del palmell i les línies que la recorren. L'escola majoritària de quiromància associa cada àrea de la mà amb un déu de la mitologia grega i els seus atributs, per tant es llegirà en aquella zona el futur relacionat amb un camp concret. En la literatura popular, l'acte de llegir les mans s'associa als gitanos, especialment a les fetilleres.

Forma de la mà

Les formes bàsiques de la mà s'associen als elements clàssics i a la teoria dels quatre humors, que marquen els trets de caràcter fonamentals

• Terra: són mans amples de forma tendent al quadrat, dits curts i pell gruixuda. Té les línies força marcades
• Aire: són mans rectangulars, amb els dits llargs i la pell seca. El relleu és molt marcat però les línies són fines
• Aigua: són mans allargades, amb els dits llargs i flexibles. La forma global tendeix a l'oval i té poques línies ben visibles
• Foc: són mans de dits curts amb les línies abundants però poc marcades

Les línies

La primera línia que es llegeix és la del cor, que acostuma a ser la segona de la part superior, amb un extrem que parteix de la base del dit índex. Després es llegeix la línia de l'enteniment, que és la que passa just pel mig del palmell. Té relació amb la manera d'aprendre, la importància d'aspectes intel·lectuals i ser o no una persona reflexiva. A continuació es llegeix la línia de la vida, que és la que separa l'àrea del polze de la resta i que acostuma a ser la més polèmica, ja que reflecteix el benestar i els canvis en l'existència de la persona. Antigament es creia que la seva longitud es relacionava directament amb els anys de vida de l'individu. A part d'aquestes línies majors, n'hi ha d'altres considerades menors. En la part superior està l'anell de Venus, que té a veure amb la intel·ligència emocional i com es relaciona la persona amb els altres. La línia del Sol, que baixa des del quart dit, es relaciona amb la fama que assolirà el subjecte. La línia de Mercuri, la més allunyada del polze, parla dels negocis i de la comunicació. La línia de la sort, també anomenada del destí creua les altres, indicant els aspectes que no tenen control per part de la persona però que afecten la seva vida. Les línies del canell ens indiquen el nombre de vides anteriors de la persona i la durada de cada una d'elles.

Referències

Bibliografia

• Chauran, Alexandra. Palmistry Every Day. Llewellyn Worldwide, 2013. ISBN 0-7387-3494-2. 
• Saint-Germain, Comte C. de. Practical Palmistry. Laird & Lee Publishers; Chicago, 1897.
• Heron-Allen, Edward. Palmistry - A Manual of Cheirosophy. reprint. Baltzell Press, 2008. ISBN 1-4437-6535-X. 
• Chinn, Sarah E. Technology and the logic of American racism. Continuum, 2000. ISBN 0-8264-4750-3. 
• Yoshiaki Omura. Acupuncture Medicine: Its Historical and Clinical Background. Dover Publications Inc, 2003. ISBN 0-486-42850-8. 
• Edició electrònica llibre: {{{títol}}} en el Projecte Gutenberg.
• Doublepalm+ project The Doublepalm+ project is a non-profit site about making palm reading with people on the web more like palm reading in the real world.
• Hari Dutta Sharma. «The A-Z of Palmistry». A: . New Delhi, India: Sterling Publishers Pvt.Ltd, 1995. ISBN 81-207-1661-2. 
• Bhorai Dwivedi. Wonders of Palmistry. New Delhi: Diamond Pocket Books, 1970. ISBN 81-284-0099-1. 

Enllaços externs

• Quiromància (castellà)

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons