Rètol

Un rètol és una inscripció ben visible per a assenyalar el nom d'una empresa, d'un carrer o un altre topònim,[1] un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o una biblioteca.[2][3]

Rètol del Carrer del Càcul a Calonge

Segons la legislació vigent a Catalunya són rètols informatius al domini públic: els senyals de servei, els que assenyalen indrets, centres o activitats d'atracció o interès turístics o culturals i els que exigeix la normativa internacional. Els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser, almenys, en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès.[4]

Al País Valencià, la retolació pública ha de respectar el predomini lingüístic de l'indret. A les zones de llengua valenciana, ha de ser al mínim, en valencià,[5] però la normalització es fa molt a poc a poc i la llei sovint no és respectada.

Contràriament, a altres països no hi ha cap reglamentació sobre la retolació privada visible a l'espai públic ni sobre la retolació publicitària.[6]

Vegeu també

Referències

  1. «Rètol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Rètol». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. rètol a Optimot
  4. «Decret legislatiu 2/2009, de 25 d'agost (DOGC 5452 del 27), pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de carreteres», Generalitat de Catalunya
  5. «El Tempir presenta 9 peticions de canvi de la retolació nova en castellà a l'Ajuntament d'Elx i ho denuncia al Síndic de Greuges»[Enllaç no actiu], El Tempir, 12 d'abril de 2012
  6. «La retolació en català, una assignatura pendent. Un estudi de Consum Català demostra que Catalunya està per sota dels estàndards de normatives lingüístiques d'Europa», Racó Català, 10 de juny de 2013