Rètol
Un rètol és una inscripció ben visible per a assenyalar el nom d'una empresa, d'un carrer o un altre topònim,[1] un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o una biblioteca.[2][3]
Segons la legislació vigent a Catalunya són rètols informatius al domini públic: els senyals de servei, els que assenyalen indrets, centres o activitats d'atracció o interès turístics o culturals i els que exigeix la normativa internacional. Els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser, almenys, en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès.[4]
Al País Valencià, la retolació pública ha de respectar el predomini lingüístic de l'indret. A les zones de llengua valenciana, ha de ser al mínim, en valencià,[5] però la normalització es fa molt a poc a poc i la llei sovint no és respectada.
Contràriament, a altres països no hi ha cap reglamentació sobre la retolació privada visible a l'espai públic ni sobre la retolació publicitària.[6]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Rètol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rètol». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ rètol a Optimot
- ↑ «Decret legislatiu 2/2009, de 25 d'agost (DOGC 5452 del 27), pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de carreteres», Generalitat de Catalunya
- ↑ «El Tempir presenta 9 peticions de canvi de la retolació nova en castellà a l'Ajuntament d'Elx i ho denuncia al Síndic de Greuges»[Enllaç no actiu], El Tempir, 12 d'abril de 2012
- ↑ «La retolació en català, una assignatura pendent. Un estudi de Consum Català demostra que Catalunya està per sota dels estàndards de normatives lingüístiques d'Europa», Racó Català, 10 de juny de 2013
