Ramon Garriga Alemany

Infotaula de personaRamon Garriga Alemany
Biografia
Naixement1908 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1994 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, historiador Modifica el valor a Wikidata
Interessat enFranquisme Modifica el valor a Wikidata

Ramón Garriga Alemany (Barcelona, 1908 - Barcelona, 10 de setembre de 1994) va ser un periodista, escriptor i historiador català.

Biografia

Nascut en 1908[1] a Barcelona.[2] Afí al bàndol nacional durant la guerra civil,[1] va fugir de Barcelona i el 1937 es va integrar en el Servei Nacional de Premsa i Propaganda. Va ser corresponsal a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1][2] El 1951 va marxar a Argentina, on es dedicà a escriure llibres i d'on no va tornar fins als anys 1970.[3]

En 1976 va rebre el Premi Espejo de España per l'obra Juan March y su tiempo, sobre la figura del financer balear Juan March.[4] També va ser autor de diverses obres relacionades amb la guerra civil, la dictadura franquista i la Segona Guerra Mundial, com Las relaciones secretas entre Franco y Hitler, sobre les relacions diplomàtiques entre els règims d'Adolf Hitler i Francisco Franco,[5] La Legión Cóndor, sobre el paper de l'aviació nazi en la guerra civil espanyola;[6] o La España de Franco. De la División Azul al pacto con los Estados Unidos (1943 a 1951), en el que hauria sostingut la tesi d'una «cega fe de Franco en la victòria alemanya»;[7] i també escriuria biografies de personatges vinculats al dictador, como la seva muller Carmen Polo,els seus germans Ramón i Nicolás o el seu cunyat Ramón Serrano Suñer,[1] a més de les del general Juan Yagüe o el cardenal Pedro Segura.

Obres

  • El ocaso de los dioses nazis (Ediciones Atlas, Madrid, 1945).[nota 1]
  • Las relaciones secretas entre Franco y Hitler (Jorge Álvarez Editor, Buenos Aires, 1965).[5]
  • La España de Franco. De la División Azul al pacto con los Estados Unidos (1943 a 1951) (Editorial José M. Cajica Jr., Puebla, México, 1971).[7]
  • Guadalajara y sus consecuencias (G. del Toro, Madrid, 1974).[8]
  • La Legión Cóndor (G. del Toro, Madrid, 1975).[6]
  • Juan March y su tiempo (Planeta, Barcelona. 1976).[4]
  • El cardenal Segura y el Nacional-catolicismo (Planeta, Barcelona, 1977).[9]
  • Ramón Franco, el hermano maldito (Planeta, Barcelona, 1978).[1]
  • La Señora de El Pardo (Planeta, Barcelona, 1979).[1]
  • Nicolás Franco, el hermano brujo (Planeta, Barcelona, 1980).[1]
  • Los validos de Franco (Planeta, Barcelona, 1981).[10]
  • Berlín, años cuarenta (Planeta, Barcelona, 1983).[11]
  • El general Juan Yagüe: figura clave para conocer nuestra historia (Planeta, Barcelona, 1985).[12]
  • Franco-Serrano Suñer. Un drama político (Planeta, Barcelona, 1986).[1]

Notes

  1. Reeditada en 1980 per Planeta.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Pastrana, Contreras i Pich, 2015, p. 351-352.
  2. 2,0 2,1 «Ramón Garriga Alemany, historiador y periodista». El País, 12-09-1994.
  3. Ramon Garriga Alemany a anuaris.cat 1994
  4. 4,0 4,1 A. P. «Libros. Historia. Juan March y su tiempo. Ramón Garriga. (Premio Espejo de España 1976). Ed. Planet. 426 páginas». Blanco y Negro [Madrid], 22-05-1976, pàg. 64.
  5. 5,0 5,1 Seco Serrano, 1966, p. 535.
  6. 6,0 6,1 Sans Puig, 1978, p. 81-83.
  7. 7,0 7,1 Seco Serrano, 1972, p. 201-202.
  8. Garriga, Ramón. Guadalajara y sus consecuencias. Madrid: G. del Toro, 1974. ISBN 84-312-0178-9. 
  9. Garriga, Ramón. El cardenal Segura y el nacional-catolicismo. Barcelona: Editorial Planeta, 1977. ISBN 84-320-5637-5. 
  10. «"Los validos de Franco" obra sobre nuestra pasada política interior». ABC [Madrid], 02-06-1981, pàg. 47.
  11. Garriga, Ramón. Berlín, años cuarenta. Barcelona: Editorial Planeta, 1983. ISBN 84-320-4285-4. 
  12. Garriga, Ramón. El general Juan Yagüe: figura clave para conocer nuestra historia. Barcelona: Editorial Planeta, 1985. ISBN 84-320-4352-4. 


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Vila-San Juan
García-Lorca, asesinado: toda la verdad
Premi Espejo de España
1977
Succeït per:
Javier Tusell
La oposición democrática al franquismo 1932–1962
Registres d'autoritat