Ramon I de Tolosa

No s'ha de confondre amb l'iniciador de la dinastia dels comtes de Pallars, vegeu Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Infotaula de personaRamon I de Tolosa
Biografia
Naixement815 ↔ 820 Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 17 abril 865 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Comte de Carcassona
852 (Gregorià) – 863 (Gregorià)
← Frèdol – Humfrid → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Tolosa (852–864)
Comte de Roergue (852–865) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerta de Reims Modifica el valor a Wikidata
FillsOdó I de Tolosa, Faquilena de Roergue, Bernat II de Tolosa, Regilindis Modifica el valor a Wikidata
ParesFulcoald de Roergue Modifica el valor a Wikidata  i Senegonda Modifica el valor a Wikidata
GermansFrèdol Modifica el valor a Wikidata

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863)[cal citació] fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí. La possessió dels comtats fronterers de Pallars i Ribagorça li donava dret a l'ús del títol de marquès.

Era fill del comte Fulcoald de Roergue i de Senegunda. A la mort del pare abans del 849 el va succeir el seu fill Frèdol, que va morir el 852, deixant només una filla (Faquilena de Roergue) i Ramon va heretar tots els seus honors. El 849 o poc després, sempre abans del 852 va rebre de Carles el Calb el comtat de Carcí i el de Llemotges o Llemosí, que acabaven de ser conquerits a Pipí II d'Aquitània. Que era comte el 852 resulta de l'afirmació a Miscellania de l'historiador Étienne Baluze (1630-1818) que diu que Aimar, abat de Figeac, va morir al mateix any que la reunió de Crespian (el 852, vegeu Odalric) sota govern de Ramon I comte de Tolosa; també afegeix que Ramon fou el primer comte de Tolosa que va fer homenatge als abats de Figeac, i com que aquesta abadia estava situada al Carcí, això vol dir que posseïa ja aquest comtat i que era abat laic de Figeac.[1]

Ramon va oferir terres a l'abat Aldagís, fugit del Perigord, per fundar un monestir. L'abat va anar a Tolosa i en una assemblea (861) presidida per Helisacar, bisbe de la ciutat de Rodès, es va acordar que el monestir fos fundat a Vabres al comtat de Roergue, a la riba del Dourdon, prop del límit amb l'Albigès. Adalgís va anar a aquest lloc on va construir una església sota advocació de la Verge, de sant Pere, de sant Denis i d'altres sants; poc després un eclesiàstic del país, Roland, fillol i clergue o capellà del comte Ramon, va fer una donació considerable al monestir i va abraçar l'estat religiós i fou abat després d'Adalgís. Un altre deixeble d'aquest fou Jordi, abans religiós de Conques, també al Roergue, que després fou bisbe de Lodeva i és considerat sant. Ramon va demanar confirmació de la fundació del monestir al rei Carles que la va concedir el 19 de juliol del 862, agafant-lo sota la seva protecció especial. Com a contribució a la fundació el rei va donar quatre lliures de plata. Al seu retorn, Ramon i la seva esposa Berta van dotar al monestir amb diverses terres a Roergue i una quants serfs per cultivar-les; en la carta datada el 3 de novembre del 862 Ramon fa la donació per la salut de la seva anima, de la del seu pare Fulcoald i de la seva mare Senegunda, i del seu germà Frèdol, i posava el monestir sota protecció, per a després de la seva mort, dels seus fills Bernat el Vedell, Fulcoald de Llemotges i Odó que subscrivien la carta; el fill Bernat ja és esmentat com a comte el que fa pensar que hauria ja rebut o bé el comtat de Roergue o el de Carcí encara vivint el seu pare, amb el consentiment reial; un quart fill, Arbert o Aribert, dedicat des de jove a la religió, fou monjo de Vabres agafant el nom de Benet; signen el document tanmateix Helizacar bisbe de Rodès, Bigó vescomte (de Rouergue més probablement que de Tolosa) i altres magnats. L'abadia de Vabres fou el santuari patrimonial dels primers comtes tolosans de la dinastia roergata (també anomenada fredelona, ramondina).

Núpcies i descendents [cal citació]

Ramon morí no abans del 863 i no després del 865. Estava casat amb Berta de Reims, que uns suposen una dama roergata i altres una dama del Maine filla de Remigi. D'aquest enllaç van néixer cinc fills:

Notes

  1. els comtes de Tolosa foren abats laics de Fogeac i de Moissac; la figura del abat laic s'havia anat imposant progressivament pel poder adquirits pels advocats d'aquestes abadies que van arribar a gaudir d'una autoritat sobre l'abadia compartida amb els abats

Vegeu també

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Gournay de F., Le Rouergue au tournant de l'An Mil, Méridiennes, Toulouse, 2004
  • Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 
Bases d'informació