Ramon Salvato de Esteve

Ramón Salvato de Esteve

Nom original	(es) Ramón Salvato
Biografia
Naixement	1784 Barcelona
Mort	24 maig 1839 (54/55 anys) Madrid
Ministre de Gràcia i Justícia
23 d'agost de 1837 – 1 d'octubre de 1837
← José Landero Corchado Juan Antonio Castejón Gálvez →
President del Congrés dels Diputats
3 d'octubre de 1822 – 6 de novembre de 1822
← Álvaro Gómez Becerra Diego Vicente Cañas Portocarrero →
1 de març de 1837 – 30 de març de 1837
← Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz Pedro Antonio Acuña y Cuadros →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Diputat al Congrés dels Diputats Senador al Senat espanyol

Ramon Salvato de Esteve (Barcelona, 1784 - Madrid, 24 de maig de 1839) va ser un jurista i polític català, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Era fiscal de l'Audiència Territorial de Galícia. Va ser elegit diputat pel Principat de Catalunya a les Corts de 1822, durant el Trienni Liberal. Durant aquest període fou escollit President del Congrés dels Diputats del 3 d'octubre al 6 de novembre de 1822.^[1] Es distingí per mostrar una tendència liberal extremista, i quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís van assetjar Cadis en 1823 es declarà partidari de la defensa a ultrança. Durant la Dècada Ominosa va restar a l'exili.^[2]

A la mort de Ferran VII d'Espanya va retornar i fou elegit novament diputat per Barcelona a les corts de 1836. Va ser també ministre de Justícia entre agost i octubre de 1837 en el primer gabinet de Baldomero Espartero.^[3]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: José Landero Corchado	Ministre de Gràcia i Justícia (agost-octubre) 1837	Succeït per: Juan Antonio Castejón Gálvez
Precedit per: Álvaro Gómez Becerra Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz	President del Congrés dels Diputats (octubre-novembre) 1822 (març) 1837	Succeït per: Diego Vicente Cañas Portocarrero Pedro Antonio Acuña y Cuadros