Referèndum a Luxemburg de 1919

Plantilla:Infotaula esdevenimentReferèndum a Luxemburg de 1919
Tipusreferendum in Luxembourg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data28 setembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata
EstatLuxemburg Modifica el valor a Wikidata
Format per
référendum luxembourgeois de 1919 portant sur l'orientation politique (fr) Tradueix
référendum luxembourgeois de 1919 portant sur l'orientation économique (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El 28 de setembre de 1919 es va celebrar un doble referèndum a Luxemburg.[1] En aquest, es va preguntar als votants qui preferien com a cap de l'estat, a més de si hi hauria d'haver una unió econòmica amb França o amb Bèlgica. La majoria dels votants van decidir mantenir a la Gran Duquessa Carlota com a cap de l'estat, així com disposar d'una unió econòmica amb França.[2]

Resultats

Cap de l'estat

Opció Vots %
Gran Duquessa Carlota 66,811 77.8
República 16,885 19.7
Mantenir la dinastia però reemplaçant a Carlota 1,286 1.5
Mantenir la monarquia però reemplaçant la dinastia 889 1.0
Nuls/vots en blanc 5,113 –
Total 90,984 100
Vots registrats 126,193 72.1
Font: Nohlen & Stöver

Unió econòmica

Opció Vots %
França 60,133 73.0
Bèlgica 22,242 27.0
Nuls/vots en blanc 8,609 –
Total 90,984 100
Vots registrats 126,193 72.1
Font: Nohlen & Stöver

Resultat

Els dos resultats van ser interpretats com un gran indicatiu de la voluntat del país, i es va procedir en conseqüència. El resultat a favor de la monarquia es va veure com un acte wilsonià d'autodeterminació, en contraposició a la república francesa o a la imposició de la dinastia belga. Derrotant aquestes dues possibilitats, el resultat del referèndum va acabar clarament amb la discussió sobre la dinastia luxemburguesa mantinguda entre els poders aliats.[3] L'historiador Christian Calmes, sobre aquest tema concret, digué:

No fou la conseqüència menys important del referèndum del 1919 acabar amb la discussió entre els aliats sobre l'estatus de Luxemburg, així com el reconeixement de la dinastia: fou una qüestió relacionada visceralment amb la independència.

El resultat polític va assentar la qüestió nacional, deixant a la Gran Duquessa com l'encarnació de la pròpia nació i apartant l'opció republicana d'una vegada per totes. Tot i que la monarquia seguia tenint els seus detractors, especialment entre els socialistes, la seva importància com a opció política va minvar considerablement.[4]

L'apartat econòmic fou molt més difícil d'implementar per part del govern. De fet, el 1917 França havia promès a Bèlgica carta blanca (econòmicament parlant) a Luxemburg, i informalment havia impedit una unió duanera. Tot i així, les negociacions amb el govern francès van avançar fins que es trencaren el 1920.[5] Així, el govern luxemburguès va girar-se cap a Bèlgica. L'any següent les negociacions amb el govern belga van comenár, i el 25 de juliol de 1921 es va signar un tractat entre els dos països, creant la Unió Econòmica Belgoluxemburguesa (UEBL). A causa del resultat del referèndum i a una manca de confiança en els motius polítics belgues, la ciutadania luxemburguesa va rebutjar aquest tractat.[5] No obstant això, la Cambra de Diputats va ratificar-lo el 22 de desembre de 1922 per 27 vots a favor, 13 en contra i 8 abstencions.[5]

Referències

  1. ↑ Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p1244 ISBN 978-3-8329-5609-7
  2. ↑ Nohlen & Stöver, p1252
  3. ↑ Fayot, Ben. «Les quatre référendums du Grand-Duché de Luxembourg» (PDF) p. 216. Partit Socialista dels Treballadors (Luxemburg), octubre 2005. [Consulta: 3 agost 2007].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Fayot (2005), p. 18
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Fayot (2005), p. 15