Refrigeració regenerativa

Per a altres significats, vegeu «Refrigeració regenerativa (astronàutica)».
Termodinàmica
Branques
Clàssica · Estadística · Química
Equilibri / No-equilibri
Estat:
Equació d'estat
Gas ideal · Gas real
Estat de la matèria · Equilibri
Volum de control · Instruments
Processos:
Isobàric · Isocor · Isotèrmic
Adiabàtic · Isentròpic · Isentàlpic
Quasiestàtic · Politròpic
Expansió lliure
Reversible · Irreversible
Endoreversibilitat
Cicles:
Màquina tèrmica · Bomba de calor · Rendiment tèrmic
Propietats dels materials
Capacitat tèrmica específica  c = {\displaystyle c=}
T {\displaystyle T} ∂ S {\displaystyle \partial S}
N {\displaystyle N} ∂ T {\displaystyle \partial T}
Compressibilitat  β = − {\displaystyle \beta =-}
1 {\displaystyle 1} ∂ V {\displaystyle \partial V}
V {\displaystyle V} ∂ p {\displaystyle \partial p}
Dilatació tèrmica  α = {\displaystyle \alpha =}
1 {\displaystyle 1} ∂ V {\displaystyle \partial V}
V {\displaystyle V} ∂ T {\displaystyle \partial T}
Bases de dades termodinàmiques per substàncies pures
Equacions
Teorema de Carnot · Teorema de Clausius · Relació fonamental · Llei dels gasos ideals · Relacions de Maxwell
Taula d'equacions termodinàmiques
Energia lliure · Entropia lliure
Energia interna U ( S , V ) {\displaystyle U(S,V)}
Entalpia H ( S , p ) = U + p V {\displaystyle H(S,p)=U+pV}
Energia lliure de Helmholtz A ( T , V ) = U − T S {\displaystyle A(T,V)=U-TS}
Energia lliure de Gibbs G ( T , p ) = H − T S {\displaystyle G(T,p)=H-TS}
  • Vegeu aquesta plantilla

La refrigeració regenerativa és un mètode de refredament de gasos en el qual el gas comprimit es refreda permetent-li expandir-se i, per tant, prenent calor de l'ambient. Llavors el gas expandit passa a través d'un intercanviador de calor, on refreda el gas comprimit que entra.[1]

Ciclies regeneratius

Història

El 1857 Siemens va introduir el concepte de refrigeració regenerativa amb el cicle de Siemens.[2] El 1895, l'anglès William Hampson[3] i l'alemany Carl von Linde[4] van desenvolupar i patentar independentment el cicle de Hampson-Linde per liquar aire fent servir el procés d'expansió de Joule-Thomson i la refrigeració regenerativa.[5] El 10 de maig de 1898, James Dewar va fer servir la refrigeració regenerativa per esdevenir el primer a liquar hidrogen.

Referències

  1. ↑ «Cryogenic microcooling pàg. 25». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 10 abril 2013].
  2. ↑ Charles William Siemens, Improvements in refrigerating and producing ice, and in apparatus or machinery for that purpose, patent britànica 2064 (arxivada 29 de juliol de 1857).
  3. ↑ W. Hampson, Improvements relating to the progressive refrigerating of gases, patent britànica 10.165 (arxivada 23 de maig de 1895).
  4. ↑ Linde, Carl, Verfahren zur Verflüssigung atmosphärischer Luft oder anderer Gase, patent alemanya 88.824 (arxivada el 5 de juny de 1895).
  5. ↑ Hydrogen through the Nineteenth Century

Vegeu també

Enllaços externs

  • Regenerative Coolers Arxivat 2007-07-17 a Wayback Machine. (anglès)
  • Vídeo d'un cicle regeneratiu