Rei d'Assíria
La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que s'inicia aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle viii aC aC. Comença fent una llista dels reis de la ciutat estat sumeroacàdia d'Assur, i els reis posteriors dels imperis assiris. Assíria és una antiga civilització al nord de Mesopotàmia (actual nord de l'Iraq, al nord-est de Síria, i el sud-est de Turquia). La llista dels reis assiris inclou la durada dels regnats que sembla haver-se basat en la llista actualment perduda anomenada limmu (on s'enumeren els noms dels epònims de funcionaris per a cada any). Aquestes durades de regnat sobretot concorden bé amb les llistes de reis hitites, babilonis i antics egipcis i amb el registre arqueològic, i es consideren generalment fiables per a l'època.[1] És una mica fictícia, perquè se sap que alguns dels reis no es troben a la llista i d'altres reis llistats no estan verificats de forma independent.[2]
Abans del descobriment de les tauletes cuneïformes que llistaven els antics reis assiris, els erudits abans del segle xix només tenien accés a dues llistes completes dels reis assiri, que es troben en la Crònica d'Eusebi de Cesarea (c. 325), de la qual hi ha dues edicions [3] i en segon lloc una llista que es troba a l'Excerpta Latina Barbari.
Una llista incompleta de 16 reis assiris també es conserva a les obres de Sext Juli Africà. Altres llistes de reis assiris molt fragmentàries han arribat fins a nosaltres per escrits dels grecs i romans, com Ctèsies de Cnidos (c. 400 aC) i els autors romans Càstor de Rodes (segle i aC) i Cefalió (segle i).
A diferència de les tauletes cuneïformes, la llista en llengua grega es considera que només conté veritats històriques menors. Alguns estudiosos sostenen, a més, que són o invencions completes o ficció.
Fonts cuneïformes
Hi ha tres versions de tauletes cuneïformes de la llista de reis assiris, i dos fragments.[4] Daten del mil·lenni I aC. La més antiga, la Llista A (segle viii aC) s'atura a Teglatfalassar II (ca. 967 aC-935 aC) i la més recent, la Llista C, a Salmanasar V (727-722 aC). Els assiriòlegs creuen que la llista va ser compilada originalment per vincular Xamxi-Adad I (floruit ca. 1700 aC (cronologia curta), un amorrita que havia conquerit Assur als governants nadius de la terra d'Assur. Els escribes llavors van copiar la llista i la van allargar al llarg del temps.[5]
Abans d'Erishum I la llista no dona durades de regnat sinó només noms de reis.
Els següents reis s'enumeren en la llista de les tauletes cuneïformes.
Primer període assiri
| Primer període assiri | ||
| Nom del rei | Regnat | Notes |
|---|---|---|
| «Reis que vivien en tendes de campanya» | ||
| Aquesta secció mostra marcades similituds amb els avantpassats de la primera dinastia de Babilònia.[5] Segons la Cambridge Ancient History, el final d'aquesta secció «va marcar el final del període nòmada del poble assiri» i «va visualitzar Uixpia com el fundador real de la ciutat semita d'Assur»[6] | ||
| Tudiya | fl. c. 2450 aC — c. 2400 aC (c.c.)) | contemporani d'Ibrium d'Ebla |
| Adamu | fl. c. 2400 aC — c. 2375 aC (c.c.) | el primer ús conegut del nom "Adam" com un nom genuí en la historicitat és Adamu.[7] |
| Yangi | fl. c. 2375 aC — c. 2350 aC (c.c.) | |
| Suhlamu | fl. c. 2350 aC — c. 2325 aC (c.c.) | |
| Harharu | fl. c. 2325 aC — c. 2300 aC (c.c.) | |
| Mandaru | fl. c. 2300 aC — c. 2275 aC (c.c.) | |
| Imsu | fl. c. 2275 aC — c. 2250 aC (c.c.) | |
| Harsu | fl. c. 2250 aC — c. 2225 aC (c.c.) | |
| Didanu | fl. c. 2225 aC — c. 2200 aC (c.c.) | |
| Hanu | fl. c. 2200 aC — c. 2175 aC (c.c.) | |
| Zuabu | fl. c. 2175 AC — c. 2150 AC (c.c.) | |
| Nuabu | fl. c. 2150 AC — c. 2125 AC (c.c.) | |
| Abazu | fl. c. 2125 AC — c. 2100 AC (c.c.) | |
| Belu | fl. c. 2100 AC — c. 2075 AC (c.c.) | |
| Azarah | fl. c. 2075 AC — c. 2050 AC (c.c.) | |
| Uixpia | fl. c. 2050 AC — c. 2030 AC (c.c.) | Es diu que va ser el fundador del temple d'Asshur a Assur[8] |
| Apiaixal | fl. c. 2030 AC — c. 2027 AC (c.c.) | "fill d'Uixpia" |
| "reis que són ancestres/dels quals es coneix el pare" | ||
| Apiaixal | fl. c. 2030 aC — c. 2027 aC (c.c.) | "fill d'Uixpia" |
| Hale | fl. c. 2027 aC — c. 2024 aC (c.c.) | "fill d'Apiaixal" |
| Samani | fl. c. 2024 aC — c. 2021 aC (c.c.) | "fill de Hale" |
| Hayani | fl. c. 2021 aC — c. 2018 aC (c.c.) | "fill de Samani" |
| Ilu-Mer | fl. c. 2018 aC — c. 2015 aC (c.c.) | "fill de Hayani" |
| Yakmesi | fl. c. 2015 aC — c. 2012 aC (c.c.) | "fill d'Ilu-Mer" |
| Yakmeni | fl. c. 2012 aC — c. 2009 aC (c.c.) | "fill de Yakmesi" |
| Yazkur-el | fl. c. 2009 aC — c. 2006 aC (c.c.) | "fill de Yakmeni" |
| Ila-kabkabu | fl. c. 2006 aC — c. 2003 aC (c.c.) | "fill de Yazkur-el" |
| Aminu | fl. c. 2003 aC — c. 2000 aC (c.c.) | "fill d'Ila-kabkabu" |
| Aquesta secció, que en contrast amb la resta de la llista va ser escrita en ordre invers, començant per Aminu i acabant amb Apiaixal, sovint s'ha interpretat com una llista dels avantpassats de Xamxi-Adad.[5] D'acord amb aquesta hipòtesi, els investigadors han deduït que la forma original de la llista de reis assiris va ser escrita, entre altres coses, com un "intent de justificar que Xamxi-Adad fou un governant legítim de la ciutat estat d'Assur i per ocultar els seus no- antecedents assiris mitjançant la incorporació dels seus avantpassats en una genealogia assíria nativa".[5] No obstant això, aquesta interpretació no ha estat universalment acceptada; la Cambridge Ancient History rebutja aquesta interpretació i en el seu lloc interpreta la secció com a avantpassats de Sulili.[6] | ||
| "reis els epònims dels quals no són coneguts" | ||
| Sulili | fl. c. 2000 AC (c.c.) | "fill d'Aminu" |
| Kikkiya | fl. c. 2000 AC (c.c.) | |
| Akiya | fl. c. 2000 AC (c.c.) | |
| Puzur-Aixur I | fl. c. 2000 AC (c.c.) | |
| Xallimahhe | fl. c. 1900 AC (c.c.)[12] | "fill de Puzur-Aixur I" |
| Iluixuma | fl. c. 1945 aC — c. 1906 aC (c.c.) | "fill de Xalimahum" |
| "en total sis reis (els noms dels quals estan escrits en ?) maons els epònims dels quals són (desconeguts ?) "[9][13] | ||
Període assiri antic
El dany a les tauletes en les tres llistes de reis existents abans d'Enlilnasir II (c. 1420-1415 aC (c.c.) impedeix el càlcul de les dates aproximades de regnat d'Erixum I fins aquest punt. A més, tres reis testificats en una altra part d'aquest període no s'inclouen en la "llista estàndard dels reis". La resta de la llista de reis que apareix a continuació té una cadena ininterrompuda de durades de regnat des d'Enlilnasir II en endavant. Les disparitats entre les diferents versions de la llista de reis per als regnats d'Aixurnadinapli (c. 1196-1194 aC c.c.) i Ninurtaapal-Ekur (c. 1182-1180 aC c.c.)) van contribuir al debat sobre la cronologia de l'antic Pròxim Orient.[5][14]
| Antic període assiri | ||
| Nom del rei | Regnat[15][16] | Notes[15][16] |
|---|---|---|
| Erixum I | fl. c. 1905 aC — c. 1867 ac (c.c.) (30 or 40 anys) | "fill d'Iluixuma"; contemporani de Sumuabum primer governant de Babilònia; es diu que va fer construir el temple d'Asshur |
| Ikunum | fl. c. 1867 aC — c. 1860 aC (c.c.) | "fill d'Iluixuma" |
| Sargon I | (text danyat) | "fill d'Ikunum" |
| Puzur-Aixur II | (text danyat) | "fill de Sargon (I)" |
| Naram-Sin | (text danyat) | "fill de Puzur-Aixur (II)" |
| Erixum II | (text danyat) | "fill de Naram-Suen" |
| Xamxi-Adad I | fl. c. 1700 aC (c.c. (33 anys) | "fill de (governant local) Ila-kabkabu, va anar a Karduniaix en l'època de Naram-Sin. A l'eponímia d'Ibni-Adad, Xamxi-Adad I va pujar des de Karduniaix. Va prendre Ekal·latum, on va romandre tres anys. A l'eponímia d'Atamar-Ixtar, Xamxi-Adad va pujar des d'Ekal·latum. Va expulsar Erixum (II), fill de Naram-Suen, del tron i s'hi va posar ell";. va ser al seu torn conquerit per Hammurabi de Babilònia. |
| Ixme-Dagan I | (40 anys) | "fill de Xamsxi-Adad (I)" |
| Mut-Aixkur | (desconegut) | fill d'Ixme-Dagan I, casat amb una reina hurrita; no inclòs en la llista estàndard de reis, però testificada en un altre lloc[17] |
| Rimu… | (desconegut) | inclòs en el fragment de la llista de reis alternativa, l'última part del nom s'ha perdut; no inclòs en la llista estàndard de reis[17] |
| Asinum | (desconegut) | net de Xhamxi-Adad I, expulsat pel viceregent Puzur-Sin perquè era d'origen amorrita; no inclòs en la llista estàndard de reis, però testificat en la inscripció de Puzur-Sin[17] |
| Set usurpadors: | (desconegut) | Adasi va conduir els babilonis i els amorrites des d'Assíria al voltant de l'any 1720 aC |
| Belubani | (10 anys) | "fill d'Adasi" |
| Libaia | (17 anys) | "fill de Belubani" |
| Xarma-Adad I | (12 anys) | "fill de Libaia" |
| Iptar-Sin | (12 anys) | "fill de Xarma-Adad (I)" |
| Bazaia | (28 anys) | "fill d'Iptar-Suen" |
| Lul·laia | (6 anys) | "fill de ningú" |
| Xuninua | (14 anys) | "fill de Bazaia" |
| Xarma-Adad II | (3 anys) | "fill de Xuninua" |
| Erixum III | (13 anys) | "fill de Xuninua" |
| Xamxi-Adad II | (6 anys) | "fill d'Erixum (III)" |
| Ixme-Dagan II | (16 anys) | "fill de Xamxi-Adad (II)" |
| Xamxi-Adad III | (16 anys) | " fill d'(un altre) Ixme-Dagan, germà de Xharma-Adad (II), fill de Xuninua" |
| Aixurnirari I | (26 anys) | "fill d'Ixme-Dagan" |
| Puzur-Aixur III | (24 o 14 anys) | "fill d'Aixurnirari (I)"; contemporani de Burnaburiaix I de Babilònia[8] |
| Enlilnasir I | (13 anys) | "fill de Puzur-Aixur (III)" |
| Nurili | (12 anys) | " fill d'Enlilnasir (I)" |
| Aixurxaduni | (1 mes) | "fill de Nurili" |
| Aixurrabi I | (text danyat) | "fill d'Enlilnasir (I), el (Aixurxaduni) va deposar, (i) es va apoderar del tron" |
| Aixurnadinahhe I | (text danyat) | "fill d'Aixurrabi (I)" |
| Enlilnasir II | c. 1420–1415 AC (c.c.) | "el seu germà (Aixurnadinahhe I) el va deposar" |
| Aixurnirari II | c. 1414–1408 Ac (c.c.) | "fill d'Enlilnasir (II)" |
| Aixurbelnixeixu | c. 1407–1399 Ac (c.c.) | "fill d'Aixurnirari (II)" |
| Aixurrimnixeixu | c. 1398–1391 Ac (c.c.) | "fill d'Aixurbelnixeixu" |
| Aixurnadinahhe II | c. 1390–1381 Ac (c.c.) | "fill d'Aixurrimnixeixu" |
Període assiri mitjà
Les dates fins a Ninurtaapal-Ekur (c. 1182–1180 aC) estan subjectes a debat, així com algunes de les durades de regnat varien en les diferents versions de la llista de reis. Les dates que figuren a continuació es basen llistes de reis assiris B i C, que donen només tres anys a Aixurnadinapli, i el mateix per a Ninurtaapal-Ekur. (La llista de reis assiris A dona quatre anys a Aixurnadinapli i 13 anys a Ninurtaapal-Ekur.[18]) Aquest període també està subjecte al debat general sobre la cronologia de l'antic Orient Pròxim; aquí s'utilitza la cronologia curta (o baixa).
Les dates des del 1179 aC al 912 aC, tot i que menys segures que les dates des del 911 aC endavant, no estan subjectes al debat de la cronologia.[8]
| Període assiri mitjà | ||
| Nom del rei | Regnat[19][20][21] | Notes[15][16] |
|---|---|---|
| Eriba-Adad I | c. 1380–1353 BC (c.c.) | "fill d'Aixurbelnixeixu" |
| Aixuruballit I | c. 1353–1318 aC (c.c.) | "fill d'Eriba-Adad (I)" |
| Enlilnirari | c. 1317–1308 aC (c.c.) | "fill d'Aixuruballit" |
| Arikdenili | c. 1307–1296 aC (c.c.) | "fill d'Enlilnirari" |
| Adadnirari I | c. 1295–1264 aC (c.c.) | "fill d'Arikdenili" |
| Salmanassar I | c. 1263–1234 aC (c.c.) | "fill d'Adadnirari (I)" |
| Tukultininurta I | c. 1233–1197 aC (c.c.) | "fill de Salmanassar (I)" |
| Aixurnadinapli | c. 1196–1194 aC (c.c.) | "durant la vida de Tukultininurta (I), Aixurnadinapli, el seu fill, es va apoderar del tron" |
| Aixurnirari III | c. 1193–1188 aC (c.c.) | "fill d'Aixurnadinapli" |
| Enlilkudurriusur | c. 1187–1183 aC (c.c.) | "fill de Tukultininurta (I)" |
| Ninurtaapal-Ekur | c. 1182–1180 aC (c.c.) | "fill d'Ila-Hadda, un descendent d'Eriba-Adad (I), va anar a Karduniaix. Va pujar des de Karduniaix (i) es va apoderar del tron." |
| A partir d'Aixurdan I, les dates són consistents i no estan subjectes a les distincions sobre cronologia curta / mitja. | ||
| Aixurdan I | c. 1179–1133 aC | "fill 'Aixurnadinapli" |
| Ninurtatukulti-Aixur | c. 1133 aC | "fill d'Aixurdan (I), breument" |
| Mutakkilnusku | c. 1133 aC | "el seu germà (Ninurtatukulti-Aixur) va lluitar contra ell i el va capturar a Karduniaix. Mutakkilnusku va mantenir el tron breument, i llavors va morir." |
| Aixurreixixi I | c. 1133–1115 aC | "fill de Mutakkilnusku" |
| Teglatfalassar I | c. 1115–1076 aC | "fill d'Aixurreixixi (I)" |
| Aixaridapal-Ekur | c. 1076–1074 aC | "fill de Teglatfalassar (I)" |
| Aixurbelkala | c. 1074–1056 aC | "fill de Teglatfalassar (I)" |
| Eriba-Adad II | c. 1056–1054 aC | "fill d'Aixurbelkala" |
| Xamxi-Adad IV | c. 1054–1050 aC | "fill de Teglatfalassar (I), va pujar des de Karduniaix. Va expulsar Eriba-Adad (II), fill d'Aixurbelkala, (i) es va apoderar del tron" |
| Assurnasirpal I | c. 1050–1031 aC | "fill de Xamxi-Adad (IV)" |
| Salmanassar II | c. 1031–1019 aC | "fill d'Assurnasirpal (I)" |
| Aixurnirari IV | c. 1019–1013 aC | "fill de Salmanassar (II)" |
| Aixurrabi II | c. 1013–972 aC | "fill d'Assurnasirpal (I)" |
| Aixurreixixi II | c. 972–967 aC | "fill d'Aixurrabi (II)" |
| Teglatfalassar II | c. 967–935 aC | "fill d'Aixurreixixi (II)" |
| Aixurdan II | c. 935–912 aC | "fill de Teglatfalassar (II)" |
Període neoassiri
Els sincronismes entre les llistes limmu i les dates absolutes conegudes de la cronologia babilònica proporcionen bones dates absolutes per als anys compresos entre el 911 aC i el 649 aC.
Les dates per al final del període assiri són incertes a causa de la falta de llistes limmu després del 649 aC. Algunes fonts assenyalen la mort d'Assurbanipal el 631 aC, en lloc del 627 aC; Aixuretililani llavors regna des 631-627, i Sinxarixkun regna fins al 612 aC, quan se sap que va morir al saqueig de Nínive.[8]
| Període neoassiri | |||||||||
| Nom del rei | Regnat[22][23][24] | Notes[15][16] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Adadnirari II | 912–891 aC | "fill d'Aixurdan (II)" | |||||||
| Tukultininurta II | 891–884 aC | "fill d'Adadnirari (II)" | |||||||
| Assurnasirpal II | 884–859 aC | "fill de Tukultininurta (II)" | |||||||
| Salmanassar III | 859–824 aC | "fill d'Assurnasirpal (II)" | |||||||
| Xamxi-Adad V | 824–811 aC | "fill de Salmanassar (III)" | |||||||
| Sammuramat, regent, 811–808 aC | |||||||||
| Adadnirari III | 811–783 aC | "fill de Xamxi-Adad (V)" | |||||||
| Salmanassar IV | 783–773 aC | "fill d'Adadnirari (III)" | |||||||
| Aixurdan III | 773–755 aC | "fill de Salmanassar (IV)"; eclipsi solar 763 aC[8] | |||||||
| Aixurnirari V | 755–745 aC | "fill d'Adadnirari (III)" | |||||||
| Teglatfalassar III | 745–727 aC | "fill d'Aixurnirari (V)" | |||||||
| Salmanassar V | 727–722 aC | "fill de Teglatfalassar (III)" | |||||||
| Fi del document conegut com a llista de reis assiris; els següents reis van regnar després de la llista hagués estat composta. | |||||||||
| Sargon II | 722–705 aC | ||||||||
| Sennàquerib | 705–681 aC | ||||||||
| Assarhaddon | 681–669 BC | ||||||||
| Les dates dels últims reis no són segures. | |||||||||
| Assurbanipal | 669– entre 631 i 627 aC | ||||||||
| Aixuretililani | ca. 631–627 aC | ||||||||
| Sinxumulixir | 626 aC | ||||||||
| Sinxarixkun | ca. 627–612 aC | caiguda de Nínive | |||||||
| L'any 612 aC, Nínive, la capital assíria, va caure a mans dels medes, babilonis i escites; recolzat pels egipcis, un general assiri va continuar governant durant alguns anys des d'Haran. | |||||||||
| Aixurubal·lit II | 612 aC–ca. 608 aC | Haran derrotada per Ciaxares de Mèdia i Nabopolassar de Babilònia | |||||||
Llistes fragmentàries gregues i romanes
Ctèsies
Ctèsies, com a metge de la cort d'Artaxerxes II, afirmava tenir accés als registres històrics reials. La llista de reis assiris de Ctèsies es va incloure a la seva Persica, una obra que cobreix la història de Pèrsia, però els 3 primers llibres es dediquen a l'Assíria pre-persa Assíria, amb el títol «La Història dels assiris». Quina part de la llista de reis de Ctèsies és històrica de fet encara es discuteix. Tot i que la majoria dels estudiosos coincideixen que moltes parts són una ficció, és generalment acceptat que hi ha una veritat històrica basada en la probabilitat que la seva llista estigués arrelada en la tradició oral transmesa.[25][26] L'erudit clàssic Robert Drews, però, ha argumentat que la llista de Ctèsies conté informació de tauletes babilònies.[27] Tot i tota l'obra de Ctèsies s'ha perdut, s'han trobat fragments d'ella preservats als escrits de Diodor de Sicília, Nicolau Damascè i Foci. A partir d'aquests fragments se sap que Ctèsies datava la fundació d'Assíria al c. 2166 aC, pel rei Ninus, espòs de la reina Semíramis, i 30 reis assiris més seguits de 1300 anys en successió fins a Sardanàpal (c. 866 aC).[28] La llista de Ctèsies de 30 successors de Ninus i Semíramis cap a Sardanàpal es va perdre.
Càstor de Rodes i Cefalió
Al segle i aC, Càstor de Rodes va compilar una llista de reis, similar a la de Ctèsies. Només en queden fragments mutilats, però se sap per aquests fragments que la llista de reis assiris de Càstor començava amb Belus i, com Ctèsies, incloïa Ninus, de qui també es deia que era el marit de Semíramis. No obstant això, Ninus equival a la llista de Càstor al segon rei, no al primer i es diu que va governar durant 52 anys. Càstor data a més Belus al 2123 aC.[29] Un fragment de l'obra de Cefalió anomena com a successor de Ninus el seu fill Ninyas.
Juli Africà
Es pot trobar una llista incompleta de 16 reis assiris a l'obra de Sext Juli Africà Chronographiai (principis del segle iii):[30]
| « | » |
Eusebi Cesarea
La Crònica d'Eusebi de Cesarea (c. 325 AD) conté una llista completa de 36 reis assiris.
Excerpta Latina Barbari
Una llista definitiva es pot trobar a l'Excerpta Latina Barbari. La llista es pot trobar al Thesaurus temporum de Scaliger (1606). La llista data Belus, el primer rei d'Assíria, fins al 2206 aCr.[31]
Llista en àrab
L'historiador àrab Al-Yaqubí va incloure en el seu Kitāb al-ta'rīkh, escrit el 873, una llista de reis de «Mossul i Nínive» que comprèn tres reis assiris identificables i una reina: Palūs/Teglatfalassar II (965-936), Ninūs/Tukultininurta II (890-884), Lāwasnasir/Assurnasirpal II (883-859) i Shamīram/Semíramis (810-806).[32]
Segons els estudiosos àrabs (Al-Biruní) i revisat per Eduard Sachau a Chronology of Ancient Nations [33]
| Els reis d'Assíria | ||
| Nom | Regnat | Notes |
|---|---|---|
| pul | 790 aC | Belos, Ninus, Nimrod, Fredun, Asur |
| semíramis | 760 aC | Esposa de Pul. |
| tigleth-pileser | 747 aC | Germà de Nabonassar. |
| salmanesser | 729 aC | Sargon d'Accad |
| sennacherib | 719 aC | Guerra amb Egipte-Etiòpia. |
| esarddon | 711 aC | Conquesta d'Egipte |
| chinyladdon | 689 aC | Nabucodonosor, guerra amb els medes, les incursions del temple. |
| sarac | 668 aC | Sardanàpal. |
Referències
- ↑ Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 194–195. ISBN 0521070511.
- ↑ International Dictionary of Historic Places: Middle East and Africa, Volum 4
- ↑ Una és l'estàndard, l'altra una traducció armènia més tardana.
- ↑ Per a una discussió sobre les llistes de reis, vegeu Poebel, “Assyrian King List,” 71–90; IJ Gelb, “Two Assyrian King Lists,”Journal of Near Eastern Studies 13 (1954): 209–30.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlin: Walter de Gruyter, 1990, p. 101–102. ISBN 3110100517.
- ↑ 6,0 6,1 Hildegard Levy, "Assyria c. 2600-1816 B.C.", The Cambridge Ancient History. Volum 1, Part 2: Early History of the Middle East, 729-770, p. 745-746.)
- ↑ Hamilton, Victor. The Book of Genesis, Chapters 1 - 17. Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802825216.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 202–204. ISBN 0521070511.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Glassner, Jean-JaCques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 137. ISBN 1589830903.
- ↑ Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 103. ISBN 3110100517.
- ↑ Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 104. ISBN 3110100517.
- ↑ J. A. Brinkman. «Assyria». A: Bruce Manning Metzger, Michael David Coogan. The Oxford companion to the Bible, 2001, p. 63.
- ↑ Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 105. ISBN 3110100517.
- ↑ Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 195. ISBN 0521070511.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 136–144. ISBN 1589830903.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Lendering, Jona. «Assyrian King List», 31-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 13 agost 2008].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 88. ISBN 1589830903.
- ↑ Per a variants, vegeu notes a peu de pàgina 49–56 a Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 155. ISBN 1589830903.
- ↑ Comments on the Nassouhi Kinglist and the Assyrian Kinglist Tradition, J.A. Brinkman, Orientalia N.S 42, 1973
- ↑ Assyrian Rulers of the Third and Second Millennia BC, A.K. Grayson, University of Toronto Press, 1987, ISBN 0-8020-2605-2
- ↑ The Chronology of Ancient Assyria Re-assessed, B. Newgroix, JACF, vol. 08, pp. 78-106, 1999
- ↑ Landscape and Settlement in the Neo-Assyrian Empire, T. J. Wilkinson, E. B. Wilkinson, J. Ur, M. Altaweel, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, novembre del 2005
- ↑ «Assyrian Eponym List».
- ↑ Bedford, P. «Empires and Exploitation: The Neo-Assyrian Empire» (PDF), 2001.[Enllaç no actiu]
- ↑ La història persa de Ctèsies: Introducció, text i traducció, Jan P. Stronk, Wellem Verlag, 2010, pp.30-36.
- ↑ Felix Jacoby cf. FGrH 688 T 11, T 13, T 19, mostra antigues autoritats que consideraven que la llista de reis era semi-fictícia o poc realista en aquella època.
- ↑ «Assyria in Classical Universal Histories», Robert Drews, Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Bd. 14, H. 2 (abr., 1965), pp. 129-142, en línia aquí
- ↑ Drews, 1965, pàg. 30.
- ↑ "Ovidius, Varro, and Castor of Rhodes: The Chronological Architecture of the 'Metamorphoses'", Thomas Cole, Harvard Studies in Classical Philology, Vol. 102, (2004), pp. 355-422 en línia aquí
- ↑ Preservat per Jordi Sincel·le, trobat a Cory's Ancient Fragments, 1826, p. 70.
- ↑ La llista de rei assiri a l'Excerpta Latina Barbari afirma que Belus va governar 1430 anys abans de la primera Olimpíada (776 aC). Així doncs el data el 2206 aC.
- ↑ Dierk Lange, The founding of Kanem by Assyrian Refugees ca. 600 BCE: Documentary, Linguistic, and Archaeological Evidence, Boston, 2011, p. 29.
- ↑ Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní الآثار الباقية عن القرون الخالية / Vestiges of the past, p. 194–195.
Bibliografia
- Ascalone, Enrico. Mesopotamia: Assyrians, Sumerians, Babylonians (Dictionaries of Civilizations; 1). Berkeley: University of California Press, 2007. ISBN 0520252667.
- Grayson, Albert Kirk. Assyrian and Babylonian Chronicles, 1975.
- Healy, Mark. The Ancient Assyrians, 1992. ISBN 978-1-85532-163-2.
- Leick, Gwendolyn. Mesopotamia, 2003. ISBN 0140265740.
- Lloyd, Seton. The Archaeology of Mesopotamia: From the Old Stone Age to the Persian Conquest, 1984. ISBN 0500790094.
- Nardon, Don. Assyrian Empire, 1998. ISBN 1560063130.
Enllaços externs
- Llista de reis assiris al web livius.org
