Revolució Turca

Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolució Turca
Imatge
Tipusrevolució
moviment reformador
moviment social Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Format per
Alphabet Reform (en) Tradueix
Abolition of the Caliphate (en) Tradueix
Clothing Reform (en) Tradueix
women's suffrage in Turkey (en) Tradueix
The disestablishment of lodges, zawiyahs, and shrines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cartoon polític canadenc d'una dona al Quebec llegint un signe que llegeix:
«Butlletí de notícies: per primera vegada en la història de Turquia, les dones votaran i seran elegibles a l'oficina pública en les eleccions generals que tenen lloc aquesta setmana.»
Les dones es van concedir el dret de vot a Turquia el 1930, però el dret al vot no es va estendre a les dones en les eleccions provincials del Quebec fins al 1940.
Atatürk com a impulsor de la reforma de l'alfabet a Turquia, imatge de 20 de setembre de 1928

La Revolució Turca[1][2] o la Revolució d'Atatürk,[3][4] també conegudes com a les Reformes d'Atatürk,[5] són una sèrie de reformes modernitzadores de Turquia que han canviat el curs de la història turca.

Es considera Kemal Atatürk com el modernitzador de Turquia amb mesures aplicades a les dècades del 1920 i 1930, seguint les sis fletxes del Kemalisme: populisme, republicanisme, nacionalisme, laïcisme, estatisme i reformisme.[6]

Mesures seves van ser la separació de la religió i la política (els afers de l'estat)[7] o la laïcització, i per tant l'abolició del califat i de l'islam com a religió d'estat, la prohibició dels tribunals religiosos i de les escoles coràniques. També la reforma de les normes de vestiment, l'adopció d'un codi civil i criminal moderns, la introducció del calendari gregorià, la substitució de l'alfabet àrab pel llatí, i la igualtat de gènere, incloent el dret a vot i a ser elegida de les dones.

Les reformes polítiques

Republicanisme

El saltanat (la monarquia) fou abolida el 1922 i el 29 d'octubre de 1923 la República Turca fou promulgada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia.

Laïcisme de l'Estat

Tant la primera legislació constitucional de la nova règim (després la Republica) turca, el Teşkilat-ı Esasiye Kanunu (LLei de l'Organització Basìca) de 1921 com la Constitució de 1924 no parlaven del laicisme. A més, la constitució mostrava l'islam com a la religió del nou estat. El 1924 el califat fou abolit, el 1927 aquesta estipulació sobre la religió fou annul·lada, i el 1934 el laicisme entra a la Constitució de Turquia com un principi del règim.[8]

Igualtat de drets entre el home i la dona

Les primeres 18 dones elegides al Parlament turc (1935)

La adoptació del Codi Civil del 1926 iguala les dones com els homes en cada àrea de la vida social. A la dona turca li va ser permès de votar i ser elegida en eleccions municipals amb la Llei dels Municipis de 1926, per la primera vegada en la història moderna turca. El 5 de desembre de 1934, una nova llei (Nombre 2589), considerada una de les reformes d'Atatürk dona a la dona turca el dret de votar i ser elegida diputada.[9] (p. 166) A les eleccions de 1935 17 dones (i després una més en una elecció separada per omplir un vacant) foren elegides a la Gran Assemblea Nacional.[10]

Les reformes socials

L'educació, llengua i la cultura

La constitució turca de 1924 estipula l'educació bàsica, tant per als homes com a per a les dones com a obligatòria i gratuïta. El 1928 se realitza la Reforma del Alfabet amb la que es adopta un alfabet turc[11] basada en el exemple llatí. Aquest alfabet introdueix una lletra per a cada so, i un so per a cada lletra, cosa que facilita el aprenentatge. L'alfabetització arriba al 93% de la població de Turquia el 2012[12] (des d'uns 12-13 % a l'inici de la república.[cal citació])

Referències

  1. ↑ Ahmet Kuru; Alfred Stepan Democracy, Islam, & Secularism in Turkey. Columbia University Press, 14 febrer 2012, p. 34–. ISBN 978-0-231-15932-6. 
  2. ↑ Carolina Armenteros; Tim Blanning; Isabel DiVanna Historicising the French Revolution. Cambridge Scholars Publishing, 27 maig 2009, p. 157–. ISBN 978-1-4438-1157-6. 
  3. ↑ Walter F. Weiker. Political Tutelage and Democracy in Turkey: The Free Party and Its Aftermath, by Walter F. Weiker. BRILL, 1973, p. 9–. ISBN 90-04-03818-3. 
  4. ↑ Jacob M. Landau. Atatürk and the Modernization of Turkey. BRILL, 1984, p. 96–. ISBN 90-04-07070-2. 
  5. ↑ C. Kerslake; K. Öktem; P. Robins Turkey’s Engagement with Modernity: Conflict and Change in the Twentieth Century. Palgrave Macmillan UK, 25 febrer 2010, p. 154–. ISBN 978-0-230-27739-7. 
  6. ↑ Huntington, Samuel Phillips. El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial. 1a ed.. Proa, 2006. ISBN 84-8437-561-7. 
  7. ↑ Zeyno Baran. Torn Country: Turkey between Secularism and Islamism. Hoover Press, 1 setembre 2013, p. 75–. ISBN 978-0-8179-1146-1. 
  8. ↑ [enllaç sense format] http://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/36841427/fatma_ulku_selcuk_laiklik_milliyetcilik.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1489046658&Signature=eBDcJSA1niMZPUsgN60jfuUpU%2BY%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DSivil_Toplumdaki_Laiklik_ve_Milliyetcili.pdf[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Atatürk: Biography Published on the Centenary of Kemal Atatürk's Birth. Türk Tarih Kurumu Basımevi, 1981. 
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.edebiyatdergisi.hacettepe.edu.tr/index.php/EFD/article/view/963 Arxivat 2016-01-24 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Nationalist Notes» (en anglès). TIME Magazine, 23-07-1928. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2007. [Consulta: 19 novembre 2021].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.sabah.com.tr/egitim/2012/09/08/turkiyenin-yuzde-93u-okuryazar

Enllaços externs

  • ATATÜRK’S REFORMS EMPOWERED TURKISH WOMEN AND SET AN EXAMPLE FOR THE DEVELOPING WORLD (anglès)