Rimatara

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Rimatara

Localització
22° 39′ S, 152° 48′ O / 22.65°S,152.8°O / -22.65; -152.8
Col·lectivitat	Polinèsia Francesa
Comuna	Rimatara
Població humana
Població	797 (88,56 hab./km²)
Geografia
Part de	illes Australs
Superfície	9 km²
Banyat per	oceà Pacífic
Altitud	83 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−10:00

Rimatara és la més petita de les illes habitades de les illes Australs, a la Polinèsia Francesa. Té una superfície total de 8,6 km² i una població de 815 habitants (cens 2002). Està situada a 550 km al sud de Tahití i a 150 km a l'oest de Rurutu. La comuna de Rimitara inclou els illots Maria deshabitats.

Geografia

Es tracta d'un altiplà volcànic circular de 8 a 10 m d'altitud, amb una altitud màxima de 83 m al mont Uhau. És molt fèrtil i boscós, i està rodejat d'esculls molt propers a la costa amb només un pas navegable, però no disposa de cap port. Les viles principals són Amaru (la capital), Anapoto i Mutuaura. Té una espècie de cotorres que no es poden exportar perquè s'adapten malament en altres indrets. També hi ha molts ànecs salvatges.

Història

Va ser una de les últimes illes habitades descobertes pels europeus a la Polinèsia, el 1810 per un mercant de Tahití. Fou el pastor William Henry qui hi desembarcà el 1821 i hi fundà una missió protestant. El 1889 es va establir el protectorat francès i el 1900 es va annexionar a la colònia dels Establiments Francesos d'Oceania.