Ritme lliure

El ritme lliure és una organització de la mètrica musical, en la qual no se'ns dona una successió matemàtica de les parts fortes i dèbils, sotmeses a un compàs prefixat (és a dir, "lliure", que equival a "no mesurat"). S'utilitza quan una peça musical necessita un pols discernible i en el seu lloc el ritme és intuïtiu i flueix lliurement. En els diversos sistemes musicals que l'utilitzen (música grecoromana, cant gregorià, cant hispànic, etc.) és l'eixida inicial (anomenada arsis) seguida d'un repòs final (anomenat thesis), la qual forma la cèl·lula rítmica fonamental. Així, és un ritme en què hi ha una desigualtat quantitativa de duració entre els elements que componen la melodia, amb tornada lliure, no isòcrona al primer temps, de tal manera que s'estableix una successió variable de temps binaris i ternaris.[1][2]

Referències

  1. ↑ Langeveld, Joost: Escuchar y mirar. Akal, 2002, pp. 21-25.
  2. ↑ Abrahams, John Simon (2002): Le mauvais jardinier: Una reevaluación de los mitos y de la Música de Kaikhosru Shapurji Sorabji Arxivat 2017-04-24 a Wayback Machine. (PhD). Kings College London, p. 99.

Bibliografia

  • De Candé, Roland: Nuevo diccionario de la música vol. I y II. Grasindo, 2002.
  • De Pedro, Dionisio: Teoría completa de la música. Real musical, 1990.
  • Grabner, Hermann: Teoría general de la música. Akal, 2001.
  • Michels, Ulrich: Atlas de música. Alianza, 2009 [1985].
  • Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionario de la música y los músicos vol. 1 2 y 3. Akal, 1985.
  • Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
  • Zamacois, Joaquín: Teoría de la música. Idea, 2002 [1949].