Riu Kura

Infotaula de geografia físicaRiu Kura
(az) Kür
(ka) მტკვარი Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaTurquia, Geòrgia i Azerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Ardahan (Turquia), Samtskhé-Djavakheti (Geòrgia), Xida Kartli (Geòrgia), Mtskheta-Mtianeti (Geòrgia), Tbilisi (Geòrgia) i Kvemo Kartli (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTurquia Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Càspia Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 50′ 01″ N, 42° 49′ 12″ E / 40.833554°N,42.820133°E / 40.833554; 42.820133
39° 17′ 11″ N, 49° 25′ 40″ E / 39.2864°N,49.4278°E / 39.2864; 49.4278
Afluent
27
Conca hidrogràficaCaspian Sea Basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.360 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica188.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal443 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Kura (georgià: მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan. Mtkvari és el nom que rep quan travessa Geòrgia. És el riu més important d'aquest estat. Les seves aigües passen per Tblisi, Mtskhétha i Gori. El seu nom original, Cyrus (Cir) fou d'origen persa (Kurosh, que era el nom nadiu del rei de Pèrsia Cir II el Gran). Durant la dominació russa, es va dir Kura i fou el nom adoptat pels cartògrafs europeus.

Neix a les muntanyes del Caucas a la frontera de Turquia oriental amb Geòrgia, a l'oest de Kars i al sud d'Ardahani, al districte de Poso i a l'antiga regió de Tao (Georgia), i antigament va formar la frontera entre ibers (georgians) i armenis, portant el nom llatí de Cyrus. La seva llargada és de 1.515 km i l'amplada arriba en algun punt als 80 metres. La conca és de 198.300 km².

Els seus afluents principals són el Yori o Gori (antic Cambises) i l'Araxes (Araks o Eraskh). A la desembocadura, forma un delta amb molts braços. Els principals afluents a Geòrgia són, pel sud, l'Alguètia i el Khrami, i pel nord el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani.

Història

Imatge des de satèl·lit del delta del riu Kura

El Kura era riu navegable el 943/944, quan els russos van arribar pel riu i van destruir la ciutat de Bardaa, a uns 160 km de la costa de la mar Càspia. En aquest temps, el riu formava la frontera entre l'Arran i Geòrgia, i entre Arran i Xirvan. La regió fou assolada pels mongols i la vora del riu, fins al riu Iori, convertida en desert el 1265. A la vora del Mtkvari, el 20 d'abril del 1770, els georgians desferen els turcs en una important batalla prop d'Aspindza. Antigament, era navegable fins a Tbilissi, però actualment un gran nombre de centrals elèctriques a la seva vora ho fan impossible.

  • Vegeu aquesta plantilla
Conca de la mar Negra
Sangari  • Mutludere  • Veleka  • Kızılırmak  • Delice  • Devrez  • Gök  • Yeşilırmak  • Çekerek  • Kelkit  • Yağlıdere  • Kılıçlar  • Kılıçlar  • Tohumluk Üçköprü  • Aksu Deresi  • Batlama  • Bartın  • Çoruh  • Gelevara Deresi  • Kara Dere  • Machakhlistskal  • Terme
Conca de la mar de Màrmara
Biga Çayı  • Simav Çayı
Conca de la mar Egea
Maritsa  • Tunca  • Ergene  • Bakır Çay  • Büyük Menderes  • Çürüksu Çayı  • Cadmus  • Küçük Menderes  • Gediz  • Pactol  • Karamenderes
Conca de la mar Mediterrània
Aksu  • Manavgat  • Köprüçay  • Göksu  • Limonlu  • Müftü (Efrenk)  • Berdan  • Seyhan  • Zamantı  • Ceyhan  • Deli Çay  • Asi (Orontes)
Conca del golf Pèrsic
Eufrates  • Khabur  • Jaghjagh  • Balikh  • Sajur  • Karasu  • Murat Suyu  • Tigris  • Gran Zab  • Petit Khabur  • Botan  • Batman
Conca de la mar Càspia
Kura  • Araxes  • Akhurian
  • Vegeu aquesta plantilla
Rius
Ağoğlan • Ağçay • Ağdərə • Ağstafaçay • Ağsu • Axınca • Araz • Arpa • Astara • Balakən • Bazarçay • Bəsitçay • Bicodərəsi • Bolqar • Bumçay • Caqacuq • Ceyrankeçməz • Cəyir • Coğaz • Çaylaq • Çikil • Dəmiraparan • Əlican • Əlincə • Əyri • Gəncə • Gilan • Gilgilçay • Girdiman • Goran • Göyçay • Göytəpəçay • Həkəri • Həsənsu • İncəçay • Katexçay • Künkütçay • Kura • Kürəkçay • Köndələn • Kürmükçay • Ləkər • Lenkoran • Muxax • Naxçıvan • Oxçuçay • Pirsaat • QabırrıQanıx • Qaraçay • Qarasu • Qarqar • Qoşqarçay • Qudyalçay • Quruçay • Quruçay • Qusarçay • Şahnabad • Samur • Sumqayit • Şabran • Şəmkir • Şəlvə • Şin • Tala • Təngərüd • Tartar (Ağdaban • Levçay • Turağay) • Tikanlı • Turian • Tovuz • Vəlvələ • Vileix • Xaçın • Xonaşen • Zabux • Zəyəm
Llacs
  • Ağgöl
  • Adilağa
  • Ağzıbirçala
  • Ajinohur
  • Alagöl (Gran i Petit)
  • Batabat
  • Boyukshor
  • Bülbülə
  • Çala
  • Cavanşir
  • Djandari
  • Duzdağ
  • Göygöl
  • Hacıqabul
  • Jandari
  • Maral
  • Masazir
  • Mehman
  • Nohur
  • Ordek
  • Sarısu
  • Sev
  • Qaragöl
  • Qirmizi
  • Qumyataq
  • Xocahəsən
  • Zəligöl
Embassaments
  • Ağstafa
  • Araz
  • Arpa
  • Aşağı Köndələn
  • Aşıqbayramlı
  • Axıncaçay
  • Bənəniyar
  • Bolqar
  • Ceyranbatan
  • Coğaz
  • Əyri
  • Göytəpə
  • Lovayın
  • Madagiz
  • Mingəçevir
  • Pirsaat
  • Sarsang
  • Şəmkir
  • Şəmkirçay
  • Sirab
  • Taxtakörpü
  • Uzunoba
  • Varvara
  • Vayxır
  • Vileix
  • Xanbulançay
  • Xaçın
  • Yekəxana
  • Yenikend
  • Zoğalavaçay
Cascades
  • Afurca
  • Hacıman
  • İlisu
  • Katex
  • Qoçyataq
  • Yeddi gözəl
Canals
  • Baş-Muğan
  • Boztəpəarx
  • Karabagh Superior
  • Köhnə Xanqızı
  • Samur-Abşeron
  • Xirvan Superior
Registres d'autoritat
Bases d'informació