Robert Siodmak

Robert Siodmak

Biografia
Naixement	8 agost 1900 Dresden (Alemanya)
Mort	10 març 1973 (72 anys) Locarno (Suïssa)
Activitat
Lloc de treball	Alemanya
Ocupació	director de cinema, actor, productor de cinema, guionista, realitzador
Obra
Obres destacables (1930) Gent en diumenge (1939) Personal Column (1946) The Killers
Família
Germans	Curt Siodmak
Premis (1958)  Premi d'art de Berlín (1955)  Os d'Or, per l'obra Die Ratten

Robert Siodmak (Dresden, Alemanya, 8 d'agost de 1900 - Locarno, Suïssa, 10 de març de 1973) va ser un director de cinema estatunidenc d'origen alemany.

Biografia

Fill d'una família que s'havia enriquit en els Estats Units, ha de posar-se a treballar d'actor quan la seva família s'arruïna. Com no té molt èxit en el món de l'art, es dedica a ser comptable de banc. En les finances tindrà millor fortuna, arribant a ser director d'un banc i aconseguint acaparar una quantitat respectable de diners que, no obstant això, perdrà amb les crisis econòmiques de finals dels anys vint.

Al costat del seu germà Kurt viatja a Berlín per treballar com a venedor ambulant i periodista.^[1]Els germans Siodmak, es dedicaran també a escriure guions per a la productora UFA. El 1929 dirigeix la seva primera pel·lícula Menschen am Sonntag, en la qual també col·laboren els futurs directors Fred Zinnemann i Billy Wilder. En els següents anys dirigirà sis pel·lícules més.

Quan els nazis van prohibir Brennendes Geheimnis, va decidir traslladar-se a París, on hi rodarà set pel·lícules més.

El seu germà Kurt s'havia traslladat als Estats Units i treballava com a guionista a Hollywood. Robert Siodmak viatja també a la fi dels anys trenta. Després d'un pas fugaç per la Paramount signa contracte amb la Universal el 1943. La seva producció nord-americana és irregular, però mostra un especial talent per al cinema negre: Phantom Lady, L'escala de cargol, The Dark Mirror o The Killers són algunes de les seves pel·lícules més conegudes.^[2]

Torna a Europa a causa de les dificultats que li plantejava en el seu treball el Comitè d'Activitats Antiamericanes. És potser aquesta la seva etapa menys interessant, encara que també va realitzar alguna de les seves obres més personals. La seva última pel·lícula, Der Kampf um Rom, és una superproducció que explica el declivi de l'Imperi Romà.^[3]

Filmografia

Referències