Romia Fortí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1270  |
| Mort | 1331 (Gregorià) (60/61 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresària |
Romia Fortí (1270 - Barcelona, 1331) fou una empresària treballadora de la seda a Barcelona.[1]
Biografia
Romia fou una professional, mestra i empresària sedera. Només disposem del testament de 1331 que ens informi sobre ella, però les dades que aporta ens permeten fer-ne una aproximació interessant. Era llavors vídua del sastre Guillem Ram, no tenia fills, vivia a Barcelona, prop del portal de santa Anna; és una de les primeres persones que documentem treballant la seda a la ciutat.[1]
Els seus pares haurien estat parroquians del Pi, on ella va voler ser soterrada, demanava celebrar allà misses per la seva ànima i les dels seus progenitors. Els lligams familiar es reafirmen amb les deixes al seu germà, germanes, cosins i cosines. No hi trobem deixes per l'ànima del marit, però destina uns sous per Ramon Ram, la dona i els fills, no diu si eren parents.[1]
Deixa la casa on vivia al seu germà Bernat Fortí, pel seu fill quan es casi. Fa llegats a tres germanes, dues d'elles casades i una inclusa, és dir tancada, i per la dona que en té cura. No pensem que fos una reclusa, és a dir, una dona que voluntàriament s'hagués tancat com feien algunes beguines, ja que Romia deixava uns sous a cada reclusa de Barcelona.[1]
És remarcable l'interès per vestir a la gent del seu entorn i als pobres: disposa que, per caritat, es compri una quantitat important de roba per fer capes per cinquanta persones, que venen especificades; fa confeccionar vint camises i vint calces de drap de lli, i comprar vint parells de sabates per vint treballadors pobres. Una altra deixa original és una vànova obrada i uns llençols de bri de lli per amortallar els difunts, de manera que les famílies que ho necessitessin podien demanar-los per cobrir els cossos dels difunts per a l'enterrament.[1]
Interessants són les disposicions que ens parlen del treball, les col·legues i les aprenentes. Fa deixes a Clara, que treballava amb una sòcia en un obrador nou propietat de Romia, prop de sant Nicolau; a Joana que treballa amb ella en l'ofici de sederia; a Elisenda de Vic, que havia estat aprenenta seva, li deixa 40 sous i una capa llistada, mana que els hi donin quan la noia hagi complert els anys de treball amb la sedera Fortunya. A Andreua, comare seva, que acostumava a viure amb ella, 20 sous i una capa per a ella i per al seu fillol. Feia deixes a altres sis noies i dues nenes, treballadores o aprenentes, que vivien amb ella. Així mateix es refereix a les futures deixebles: a omnibus infantibus discipularum meis et que tempore obito meo mecum morabuntur, els deixava cinc sous a cada una.[1]
La solidaritat entre col·legues i la voluntat que el negoci tingués continuïtat queda reflectida en el llegat a favor de Guillema, muller de Guillem d'Ordis, que tindrà l'usdefruit de l'obrador i l'empriu del pou, de l'hort i la bassa per rentar i estendre draps; també deixava a aquesta dona diners per dotar la seva filla Simoneta, amb la condició que els invertís fins que es casés, sent els guanys per dotar la noia.[1]
Romia era una sedera amb un obrador que, vist el nombre d'aprenentes que tenia i el volum de deixes testamentàries –que puja a 6.000 sous–, rendia força. Feia hereus universals de tots els altres béns els pobres de Crist, sobretot a noies pobres per casar.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Romia Fortí». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
- Arxiu de la Catedral de Barcelona, testaments 1300-1339, f. 61v.-64r.
