Rosa la rose, fille publique

Infotaula de pel·lículaRosa la rose, fille publique
Fitxa
DireccióPaul Vecchiali Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Catherine Lachens
Daniel Briquet
Jacques Nolot
Jean Sorel
Jean-Louis Rolland
Laurent Lévy
Louis-Michel Colla
Marianne Basler
Marie-Claude Treilhou
Michel Valette
Noël Simsolo
Patrick Fierry
Pierre Cosso
Pierre Villaret
René Joly
Stéphane Jobert Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Vecchiali Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoland Vincent Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soFrancis Bonfanti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorges Strouvé i Renato Berta Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePaul Vecchiali Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDiagonale Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0089935 Filmaffinity: 389964 Allocine: 1294 Rottentomatoes: m/rosa_la_rose_fille_publique_2012 Letterboxd: rosa-la-rose-public-girl Allmovie: v118661 TCM: 490665 TMDB.org: 63153 Modifica el valor a Wikidata

Rosa la rose, fille publique és una pel·lícula dramàtica francesa de Paul Vecchiali, estrenada el 1986.[1][2][3]

Sinopsi

La Rosa és una prostituta. La Rosa és la bellesa de Les Halles. Els homes es barallen per una passejada amb ella. La Rosa és sana, radiant. Ella no rebutja cap fantasia. Res no li sembla brut. Avui la Rosa fa 20 anys. Gilbert, el seu proxeneta, vol organitzar un banquet. És llavors quan apareix Julien, un jove treballador. L'amor a primera vista és mutu. Però la llei del Mitjà pesarà sobre aquest amor inesperat.

Repartiment

  • Marianne Basler : Rosa
  • Jean Sorel : Gilbert
  • Pierre Cosso: Julien
  • Laurent Lévy : Laurent
  • Catherine Lachens : « Quarante »
  • Evelyne Buyle : « Trente-cinq »
  • Pierre Oudrey : Paulo
  • Heinz Schwarzinger : le mataf
  • Régine Benedetti : Yvette
  • Jean-Louis Rolland : Pierrot
  • Jean Bollery : Dédé
  • Pascal Guiomar : le serveur
  • René Joly : l'accordéonniste
  • Stéphane Jobert : Jules
  • Daniel Briquet : le légionnaire
  • Michel Valette : l'homme bonheur
  • Jacques Nolot : Alex
  • Noël Simsolo : Jeannot
  • Pierre Villaret et Mathieu Rivolier : les hommes
  • Claude Hernin-Hilbaut : l'infirmière
  • Louis-Michel Colla : le patron du café
  • Patrick Fierry : un client
  • Marie-Claude Treilhou : « France Profonde »

Premis i nominacions

Pel seu paper a la pel·lícula, Marianne Basler va ser nominada al César a la millor actriu revelació als 12ns Premis César..[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Rosa la rose, fille publique» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2020].
  2. ↑ «"C'est mon film le plus important" : à 90 ans, Paul Vecchiali sort "Un soupçon d'amour", avec la sublime Marianne Basler» (en francès). [Consulta: 18 novembre 2020].
  3. ↑ «Aux larmes citoyens» (en francès). Le Monde.fr, 23-06-2016 [Consulta: 18 novembre 2020].

Enllaços externs

  • Fragment de la pel·lícula a Dailymotion