Rosalia de Palerm
 Imatge venerada a Centuripe | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Rosalia Scalia 1130  Palerm (Sicília) |
| Mort | 4 setembre 1170 (39/40 anys) Palerm (Sicília) |
| Sepultura | Catedral de Palerm, capella de Santa Rosalia |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | ermitana |
| verge, anacoreta | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Era venerada com a santa ja al 1196 |
| Canonització | 1630 (inclusió al Martirologi romà) , Roma nomenat per Urbà VIII |
| Pelegrinatge | Santuari de Monte Pellegrino, Catedral de Palerm |
| Festivitat | 4 de setembre (15 de juliol, a Sicília) |
| Iconografia | Amb crucifix, llibre o crani, com a eremita; amb una corona de roses al cap |
| Patrona de | Palerm, El Hatillo (Veneçuela), Torredembarra; velluters de seda (a Barcelona) |
 | |
Rosalia de Palerm (Palerm, 1130 - 4 de setembre de 1160) va ser una jove de Palerm que va retirar-se a fer vida eremítica a les muntanyes properes a la ciutat. Canonitzada, és venerada com a patrona de Palerm.
Vida
Rosalia Scalia havia nascut el 1130, al si d'una noble família siciliana. Era filla de Sinibald, senyor de Quisquina i de Rose, parenta de Roger II de Sicília, i descendent de la família de Carlemany. Era molt pietosa i als catorze anys es va retirar a una cova del Monte Pellegrino, on va passar la resta de la seva vida. Hi bevia aigua d'una font i menjava el que la natura li oferia. Hi morí el 1160.
Veneració
El 1624, la pesta es va declarar a Palerm i santa Rosalia aparegué a una dona malalta i a un caçador, a qui va indicar on es trobaven les seves relíquies, perquè les portés a Palerm i s'hi fes una processó. El caçador en trobà les restes a la muntanya i va fer-se el que havia dit la santa. En acabar la processó, la pesta va acabar. Des de llavors, es va venerar com a patrona de la ciutat i va erigir-se un santuari a la cova on havia viscut.
La seva festivitat és el 4 de setembre, i a Sicília, també el 15 de juliol, aniversari de la translació de les seves restes.
El seu culte va ser promogut pels benedictins, com a protectora contra les malalties encomanadisses, la pesta i com a auxiliadora en moments difícils.
-
Mare de Déu amb els sants Rosalia, Pere i Pau d'Antoon van Dyck, 1629 (Viena, Kunsthistorisches Museum) -
Escultura de Santa Rosalia del segle xviii procedent del convent de Santa Clara (Barcelona, Museu Marès) -
Talla processional de Bivona -
Santa Rosalia morta, a Hemmaberg -
Relleu amb la translació de les relíquies a la capella de Santa Rosalia de la catedral de Palerm, s. XVIII -
Reliquiari amb les restes de la santa a la catedral de Palerm, s. XVII -
Santuari de Santa Rosalia, a Monte Pellegrino -
Santuari de la santa, a Monte Pellegrino (fotografia de Giorgio Sommer)
Enllaços externs
- Catholic Encyclopedia.
- Llegenda de santa Rosalia. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
