Ruanda

Plantilla:Infotaula geografia políticaRuanda
Rwanda (rw)
Rwanda (fr)
Rwanda (en)
Rwanda (sw) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
HimneRwanda Nziza Modifica el valor a Wikidata
Lema«Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu»
«Unity, Work, Patriotism»
«Единство, труд, патриотизъм» Modifica el valor a Wikidata
SobrenomMille Collines Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 2° S, 30° E / 2°S,30°E / -2; 30
Capital i Ciutat més granKigali Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Districte de Kigali
Província de l'Est
Província de l'Oest
Província del Nord
Província del Sud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.246.394 (2022) Modifica el valor a Wikidata (502,94 hab./km²)
Gentiliciruandès Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialruandès
anglès
francès
suahili Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície26.338 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua5,3%
Punt més altKarisimbi (4.507 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixRiu Ruzizi (950 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
de Bèlgica1962 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governRepública
• President Modifica el valor a WikidataPaul Kagame (2000–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataÉdouard Ngirente (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Ruanda , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal11.055.281.971 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedafranc ruandès Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00
Àfrica/Kigali Modifica el valor a Wikidata
Domini de primer nivell.rw Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+250 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 i 912 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísRW Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgov.rw Modifica el valor a Wikidata

Ruanda[1][2] és un país de l'Àfrica central sense sortida al mar, o estat sense litoral. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu). És un petit país situat a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica; conegut com les «boires d'Àfrica», també per la seva fauna salvatge, principalment pels seus goril·les de muntanya, per les seves ciutats típiques i pels parcs nacionals i paratges naturals que ofereix el seu paisatge muntanyenc. El seu terreny fèrtil i muntanyenc que li dona el títol de «Terra dels mil pujols» (en francès: Pays des Mille Collines) ha de suportar les poblacions més denses del continent africà.

La dependència de l'agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en augment, la disminució de la fertilitat del sòl i el clima incert fan de Ruanda un país on la desnutrició crònica és estesa i la pobresa endèmica. És recordat per les sagnants guerres que el van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut el 1994, en el qual les morts van superar el milió de persones.

Història

Reconstrucció del palau del Rei de Ruanda a Nyanza.

Els primers pobladors coneguts varen ser-ne els pigmeus Twa, fins que al segle xi arriben els hutus. Al segle xvi, procedents de l'actual Etiòpia arribaren els tutsis, que dominaren el país i hi imposaren un sistema feudal.

Dones Twa amb ceràmica tradicional.

Les muntanyes del que és avui la República de Ruanda van ser habitades per pigmeus Twa fins a l'arribada dels hutus al segle xi, en l'actualitat els pigmeus constitueixen l'1% de la població del país. Al segle xvi el poble ramader watutsi, més conegut com a tutsi, venint de la banya africana, l'actual Etiòpia, van subjugar els hutus; hi van establir un sistema feudal encapçalat pel Mwami (rei) i una noblesa tutsi. Els hutus feien un contracte de serveis per generacions, ubujaik, a canvi d'usar les terres i els ramats dels senyors feudals tutsis.

La Conferència de Berlín de 1884 va assignar el territori a Alemanya com a part de l'Àfrica Oriental Alemanya, marcant l'inici de l'era colonial. L'explorador Gustav Adolf von Götzen va ser el primer europeu a explorar significativament el país el 1894; va creuar des del sud-est fins al llac Kivu i va conèixer el rei.[3][4] El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany. Els alemanys no van modificar significativament l'estructura social del país, però van exercir influència donant suport al rei i a la jerarquia existent i delegant el poder als caps locals.[5][6] Les forces belgues van prendre el control de Ruanda i Burundi el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, iniciant un període de domini colonial més directe.[7] Bèlgica va governar Ruanda i Burundi com a mandat de la Societat de Nacions anomenat Ruanda-Urundi. Els belgues també van simplificar i centralitzar l'estructura del poder,[8] i van introduir projectes a gran escala en educació, salut, obres públiques i supervisió agrícola, incloent nous cultius i tècniques agrícoles millorades per intentar reduir la incidència de la fam.[9] Tant els alemanys com els belgues van promoure la supremacia tutsi, considerant les races hutu i tutsi diferents.[10] El 1935, Bèlgica va introduir les cartes d'identitat que etiquetaven a cada individu com a tutsi, hutu, twa o naturalitzat. Tot i que anteriorment havia estat possible que els hutus particularment rics es convertissin en tutsis honoraris, les cartes d'identitat van impedir qualsevol altre moviment entre les classes.[11]

Bèlgica va continuar governant Ruanda-Urundi (del qual Ruanda formava la part nord) com a territori de confiança de l'ONU després de la Segona Guerra Mundial, amb el mandat de supervisar la seva independència eventual.[12][13] Les tensions van augmentar entre els tutsis, que van afavorir la independència primerenca, i el moviment d’emancipació hutu, que va culminar amb la revolució ruandesa de 1959: els activistes hutus van començar a matar els tutsis i a destruir les seves cases,[14] obligant a més de 100.000 persones a buscar refugi als països veïns.[15][16] El 1961, els belgues pro-hutu van celebrar un referèndum en què el país va votar per abolir la monarquia. Ruanda es va separar de Burundi i va obtenir la independència l'1 de juliol de 1962,[17] que es commemora com el Dia de la Independència, festa nacional.[18] Van succeir cicles de violència, amb atacs tutsi exiliats des de països veïns i hutu represaliats amb massacres a gran escala i repressió dels tutsis.[19] El 1973, Juvénal Habyarimana va prendre el poder en un cop militar. La discriminació pro-hutu va continuar, però hi va haver una major prosperitat econòmica i una quantitat reduïda de violència contra els tutsis.[20] Els Twa van romandre marginats. La població de Rwanda havia augmentat d'1,6 milions de persones el 1934 a 7,1 milions el 1989, cosa que va provocar la competència per la terra.[21]

El 1990 el Front Patriòtic Ruandès, controlat pels tutsis, va envair el país des d'Uganda, cosa que posà en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir en el poder amb l'ajut militar francès.

Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va signar un acord a Arusha (Tanzània), però l'acord només va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avió en què viatjava el president Habyarimana va ser destruït per un míssil.[22]

Juvénal Habyarimana durant una visita als Estats Units, 1980

L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminació física de la població tutsi (15%). La matança sistemàtica havia estat dissenyada durant anys per la coalició de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures públiques del país. La matança va ser dirigida pels militars i milícies interahamwe. Els mitjans de comunicació prohutus van contribuir a fer que la població civil participés en la matança. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el país per aturar la massacre. Tot i la presència dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els càlculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a més d'un milió, però mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el país. Milers d'hutus van fugir de Ruanda per temor a les represàlies tutsis. Després del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu és a Arusha (Tanzània). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, polítics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de crida i cerca. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matança al llarg del país.

Govern i política

Paul Kagame, actual president de Ruanda.

Després de la victòria militar del juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandès va organitzar una coalició similar a l'establerta per Juvénal Habyarimana el 1992, basada en els acords d'Arusha. No obstant això, el partit d'Habyarimana va ser prohibit.

Les organitzacions polítiques van estar prohibides fins al 2003.

Al setembre d'aquest any es van celebrar eleccions legislatives. Segons un informe de l'ONU de l'any 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandès és el parlament més equilibrat, amb una igualtat de gènere d'un 48,8% de dones (la mitjana està en el 15,9%).

Organització territorial

Provincies de Ruanda

Ruanda ha estat governada per una jerarquia estricta des de l’època precolonial.[23] Abans de la colonització, el rei (Mwami) exercia el control mitjançant un sistema de províncies, districtes, turons i barris.[24] La constitució actual divideix Ruanda en províncies (intara), districtes (uturere), ciutats, municipis, pobles, sectors (imirenge), cel·les (utugari) i pobles (imidugudu); les divisions més grans i les seves fronteres són establertes pel Parlament.[25]

Ruanda està dividida en 5 províncies, que des de l'1 de gener de l'any 2006 substitueixen les anteriors 12:

  • Província del Nord
  • Província del Sud
  • Província de l'Est
  • Província de l'Oest
  • Província de Kigali

Geografia

Llac de les muntanyes Virunga.

Ruanda és un país interior que es troba a l'est de l'Àfrica. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo. La frontera amb la República Democràtica del Congo està establerta en gran part pel llac Kivu.

És un país molt accidentat, amb moltes muntanyes i valls, per la qual cosa se'l coneix com el país dels mil pujols. Al nord-oest del país es troben les Muntanyes Virunga que s'estenen des del límit amb la República Democràtica del Congo des de l'oest fins al nord, en el límit amb Uganda. En aquestes muntanyes es troba el punt més alt del país, el mont Karisimbi, un volcà amb 4.507 msnm,[26] a més d'altres muntanyes volcàniques amb més de 3.000 metres d'altitud.

La divisòria d’aigües entre les principals conques de drenatge del Congo i el Nil va de nord a sud a través de Ruanda, amb al voltant del 80% de la superfície del país desembocant al Nil i el 20% al Congo a través del riu Ruzizi i el llac Tanganyika.[27] El riu més llarg del país és el Nyabarongo, que neix al sud-oest, flueix cap al nord, est i sud-est abans de fusionar-se amb el Ruvubu per formar el Kagera; el Kagera flueix llavors cap al nord al llarg de la frontera oriental amb Tanzània. El Nyabarongo-Kagera desemboca eventualment al llac Victòria. Ruanda té molts llacs, el més gran és el llac Kivu. Aquest llac ocupa el sòl de la falla Albertina al llarg de bona part de la longitud de la frontera occidental de Ruanda, i amb una profunditat màxima de 480 metres,[28] és un dels vint llacs més profunds del món.[29] Altres llacs importants inclouen els llacs Burera, Ruhondo, Muhazi, Rweru i Ihema, sent l'últim el més gran d'una cadena de llacs a les planes orientals del parc nacional d'Akagera.[30]

Clima

Ruanda té un clima temperat, però a causa de la seva altitud, té temperatures més baixes a les típiques als països equatorials.[31] A les muntanyes, es presenten gelades i nevades. Kigali, al centre del país, té una temperatura mitjana diària que ronda els 12 °C i 27 °C, amb poca variació al llarg de l'any.[32] Al llarg del país la temperatura varia una mica, a l'oest i el nord on predominen les muntanyes, el clima és més fred que a l'est que és de menor altitud. La temperatura mitjana a la zona del Llac Kivu, a una altura de 1.463 metres, és de 23 graus Celsius.[33] Hi ha dues temporades plujoses per any, la primera va de febrer a juny i la segona de setembre a desembre. Aquestes temporades estan separades per dues estacions seques, la primera i més important va de juny a setembre, en la qual pràcticament no plou. Un altre període menys sec va de desembre a febrer.[34] Les precipitacions varien geogràficament, sent que a l'oest i al nord-oest plou més que a l'est i al sud-est.[35]

Segons un informe del Grup de Prospectiva Estratègica, el canvi climàtic ha reduït el nombre de dies de pluja experimentats durant un any, però també ha provocat un augment de la freqüència de pluges torrencials.[36] Ambdós canvis han provocat dificultats per als agricultors, reduint la seva productivitat.[37] La previsió estratègica també caracteritza Ruanda com un país que s'escalfa ràpidament, amb un augment de la temperatura mitjana d'entre 0,7 ° C i 0,9 ° C en cinquanta anys.[36]

Ecologia

Goril·les de muntanya en el Parc Nacional dels Volcans, al nord-oest de Ruanda.

El Fons Mundial per la Natura (WWF) divideix Ruanda entre tres ecoregions:

Economia

Cultiu de cafè a Ruanda.

Ruanda es basa en una economia de subsistència que ocupa al 90% de la població. El país manca de recursos naturals i minerals d'importància, a més de sofrir constantment de sequeres i un pobre desenvolupament tecnològic. Tot això fa que tingui una dependència econòmica significativa de Bèlgica. Les principals exportacions són el cafè aràbic i el te. La mineria és la segona activitat del país, destacant la cassiterita, d'on s'extreu estany, a més de petites quantitats de beril·li. Hi ha informes que les forces de Ruanda, Uganda i Burundi estan involucrats en el contraban de coltan del Congo, utilitzant els ingressos generats de l'alt preu del coltan per mantenir els seus esforços a la guerra.[38]

La unitat monetària del país és el franc ruandès.

El genocidi del 1994 ha destruït la fràgil base de l'economia, va augmentar la pobresa especialment de les dones, i temporalment va crear dificultats per atreure capitals externs. No obstant això, el país va fer grans progressos en el sentit d'estabilitzar i rehabilitar l'economia a nivells anteriors al 1994.

Infraestructura

Transport

Una petita flota d'autobusos en un departament de transports a Kigali.

El sistema de transport a Ruanda se centra principalment al voltant de la xarxa de carreteres, amb camins pavimentats construïts per obrers xinesos entre la capital, Kigali i la major part d'altres ciutats del país. Ruanda també està unida per carretera amb altres països d'Àfrica, via per la qual es realitzen la majoria d'importacions i exportacions del país. Compta amb un aeroport internacional a Kigali, servint una línia nacional i diverses internacionals, i també ha limitat el transport d'aigua entre els ports sobre el Llac Kivu. S'han realitzat grans inversions en la infraestructura de transport des del genocidi de 1994, amb l'ajuda de la Unió Europea, Xina, Japó i uns altres.

La forma principal de transport públic al país són els autobusos, amb rutes exprés que uneixen les ciutats principals i serveis locals que serveixen a la major part de pobles al llarg de les carreteres principals del país. Els serveis d'òmnibus estan disponibles a diverses destinacions als països veïns. El 2006 els xinesos van proposar finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unís des de Bujumbura a Burundi, amb Kigali a Ruanda i Isaka a Tanzània.

Demografia

Evolució demogràfica de Ruanda

Segons l'anàlisi dels primers colons arribats a Ruanda i a Burundi, alemanys i després belgues, els pobladors de Ruanda i de Burundi estaven dividits en tres grups «ètnics»: els hutus, els tutsis i els twas.

La densitat de població de Ruanda, fins i tot després del genocidi, està entre les més altes de l'Àfrica Subsahariana, amb 230 hab/km².

La població indígena consisteix en tres grups ètnics. Els hutus, que són majoria (85%), són grangers d'origen bantú. Els tutsis (14%) són pastors que van arribar a la regió al segle xv. Fins al 1959 eren la casta dominant d'un sistema feudal. Els twa (pigmeus) (1%) es creu que són el que queda dels primers habitants de la regió. Molts ruandesos han emigrat a altres països per buscar millors condicions de vida, sobretot després de la guerra. França i l'antiga metròpoli, Bèlgica, són les dues destinacions principals dels ruandesos a l'exterior.

Més de la meitat de la població està alfabetitzada, encara que no més del 5% ha rebut educació secundària. Durant el 1994-95, es van reobrir la majoria d'escoles primàries i més de la meitat de les escoles secundàries. La universitat nacional de Butare, a la qual acudeixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seves portes a l'abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu segueix sent una prioritat del govern de Ruanda.

La distribució de les creences religioses a Ruanda el 2001 era d'un 56,5% de catòlics, un 26% de protestants, un 11,1% d'adventistes, un 4,6% de musulmans, 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió. Al 2012 l'estimació era de 49,5% de protestants (dels quals 11,8% adventistes i 37,7% altres protestants), 43,7% de catòlics, 2% de musulmans i la resta religió tradicional.[39]

Llengues

A Ruanda hi ha quatre idiomes oficials: el kinyarwanda, l'anglès, el francès i el suahili.[40] El kinyarwanda és la llengua nacional, mentre que l’anglès és el principal mitjà d’ensenyament a l'ensenyament secundari i terciari.

La llengua principal del país és el kinyarwanda, que és parlat per gairebé tots els ruandesos. Les principals llengües europees durant l'època colonial van ser l'alemany, tot i que mai no es va ensenyar ni va fer servir àmpliament, i després el francès, que va ser introduït per Bèlgica a partir del 1916 i que va romandre com a llengua oficial i àmpliament parlada després de la independència el 1962.[41] També es parlava neerlandès. El retorn dels refugiats ruandesos de parla anglesa als anys noranta[41] va afegir una nova dimensió a la diversitat lingüística del país.[42] Alguns parlen el suahili, la lingua franca de la comunitat de l’Àfrica Oriental,[43] especialment els refugiats retornats d’Uganda, Kenya, Tanzània i la República Democràtica del Congo i els que viuen al llarg de la frontera amb el RDC.[44] El 2015 es va introduir el suahili com a assignatura obligatòria a les escoles secundàries.[43] Els habitants de l'illa Nkombo de Ruanda parlen mashi, una llengua molt relacionada amb el kinyarwanda.[45]

Educació

Nens ruandesos d'una zona rural.

El govern de Ruanda ofereix educació gratuïta a les escoles durant nou anys, sis de primària i tres de secundària.[46] El president Paul Kagame va anunciar durant la seva campanya de reelecció el 2010 que pretenia ampliar l'educació gratuïta per també cobrir els últims tres anys de secundària.[47] Molts nens pobres no assisteixen a classes a causa que han de comprar uniformes i materials escolars.[48] Hi ha moltes escoles privades al país, sent que algunes són administrades per l'església. Des de 1994 fins a l'any 2009 l'educació secundària s'oferia en anglès o francès, però a causa de l'augment dels llaços amb la Comunitat d'Àfrica Oriental i la Commonwealth ara només s'utilitza l'anglès.[49] La taxa d'alfabetització del país, per a majors de 15 anys, era del 71% el 2009, sent el 1991 del 58% i el 1978 del 38%.[50]

Salut

La qualitat de salut a Ruanda és baixa; un de cada cinc nens mor abans de complir 5 anys, principalment a causa de la malària.[51] Hi ha una gran escassetat de metges professionals qualificats, a més alguns medicaments són escassos o no estan disponibles.[52] El 87% de la població té accés als serveis de salut però només hi ha dos metges i dos parametges per cada 100.000 persones.[53]

Un altre greu problema de salut que enfronta Ruanda és el VIH/sida. L'epidèmia del VIH al país s'ha mantingut amb una prevalença d'al voltant del 3% en els últims set anys.[54]

Referències

  1. ↑ «Ruanda». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  2. ↑ «Ruanda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Chrétien, 2003, p. 217.
  4. ↑ Prunier, 1995, p. 9.
  5. ↑ Prunier, 1995, p. 25.
  6. ↑ Vegeu també Helmut Strizek, "Geschenkte Kolonien: Ruanda und Burundi unter deutscher Herrschaft", Berlin: Ch. Links Verlag, 2006
  7. ↑ Chrétien, 2003, p. 260.
  8. ↑ Chrétien, 2003, p. 270.
  9. ↑ Chrétien, 2003, p. 276–277.
  10. ↑ Appiah i Gates, 2010, p. 450.
  11. ↑ Gourevitch, 2000, p. 56–57.
  12. ↑ United Nations (II).
  13. ↑ United Nations (III).
  14. ↑ Linden i Linden, 1977, p. 267.
  15. ↑ Gourevitch, 2000, p. 58–59.
  16. ↑ Prunier, 1995, p. 51.
  17. ↑ Prunier, 1995, p. 53.
  18. ↑ Karuhanga, James «Independence Day: Did Rwanda really gain independence on July 1, 1962?» (en anglès). The New Times, 30-06-2018 [Consulta: 1r juliol 2018].
  19. ↑ Prunier, 1995, p. 56.
  20. ↑ Prunier, 1995, p. 74–76.
  21. ↑ Prunier, 1995, p. 4.
  22. ↑ BBC News (III), 2010.
  23. ↑ OAU, 2000, p. 14.
  24. ↑ Melvern, 2004, p. 5.
  25. ↑ CJCR, 2003, article 3.
  26. ↑ ; Katee, Christine«Virunga Massif Sustainable Tourism Development Plan». International Gorilla Conservation Programme (IGCP), 2005. Arxivat de l'original el 4 març 2014. [Consulta: 13 novembre 2015].
  27. ↑ Nile Basin Initiative, 2010.
  28. ↑ Jørgensen, 2005, p. 93.
  29. ↑ Briggs i Booth, 2006, p. 153.
  30. ↑ Hodd, 1994, p. 522.
  31. ↑ United States Department of State. «Background Note: Rwanda». Background Notes, 2004. Arxivat de l'original el 28 març 2020. [Consulta: 12 novembre 2015].
  32. ↑ World Meteorological Organization. «World Weather Information Service – Kigali». Arxivat de l'original el 20 gener 2021. [Consulta: 12 novembre 2015].
  33. ↑ Best Country Reports. «Temperature Map of Rwanda». World Trade Press, 2007. Arxivat de l'original el 17 novembre 2012. [Consulta: 12 novembre 2015].
  34. ↑ King, David C. [Ruanda a Google Books Rwanda (Cultures of the World)]. New York, N.Y.: Benchmark Books, 2007. ISBN 978-0-7614-2333-1. 
  35. ↑ Adekunle, Julius. [Ruanda a Google Books Culture and customs of Rwanda]. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-33177-0. 
  36. ↑ 36,0 36,1 Strategic Foresight Group, 2013, p. 29.
  37. ↑ Bucyensenge, 2014.
  38. ↑ «What Is Coltan? The Link Between your Cell Phone and Congo» (en anglès). ABC News.. [Consulta: 3 maig 2023].
  39. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). CIA. [Consulta: 25 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ «No, Rwanda hasn't dropped French as an official language» (en anglès), 28-05-2019. Arxivat de l'original el 18 octubre 2020. [Consulta: 8 març 2021].
  41. ↑ 41,0 41,1 Université Laval, 2010.
  42. ↑ Samuelson i Freedman, 2010.
  43. ↑ 43,0 43,1 Tabaro, 2015.
  44. ↑ Stanford University Swahili Department.
  45. ↑ Nakayima, 2010.
  46. ↑ MINEDUC, 2010, p. 2.
  47. ↑ Musoni, 2010.
  48. ↑ Briggs i Booth, 2006, p. 27.
  49. ↑ McGreal, 2009.
  50. ↑ World Bank (I).
  51. ↑ Bowdler, 2010.
  52. ↑ WHO, 2009, p. 10.
  53. ↑ UNDP (I), 2007, p. 7.
  54. ↑ UNAIDS. «HIV and AIDS Estimates» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2021].

Fonts

  • Adekunle, Julius. [Ruanda a Google Books Culture and customs of Rwanda]. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-33177-0. 
  • African Development Bank (AfDB). «Boosting Rwanda's Energy Sector: AfDB, other Lenders Commit USD 91.25 million to Kivuwatt Project», 26-08-2011. Arxivat de l'original el 5 gener 2013. [Consulta: 10 novembre 2015].
  • African Development Bank (AfDB); Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) Development Centre [Ruanda a Google Books African Economic Outlook]. 5. París: OECD Publishing, 2006. ISBN 978-92-64-02243-0. 
  • Agence Africaine de Presse «Rwanda, DR Congo open trade talks». [Dakar], 24-07-2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Agence France-Presse «Ethnic origins ignored in Rwanda's first census since genocide». [París], 16-08-2002 [Consulta: 30 octubre 2015].
  • Aglietti, Stephanie «Rwanda cricket, growing a game of hope». Yahoo Sports. Agence France-Presse [París], 11-09-2014 [Consulta: 10 novembre 2015]. Arxivat 2 de maig 2015 a Wayback Machine.
  • Agutamba, Kenneth «BNR 'defeats' speculators but exchange rate woes continue». The New Times [Kigali], 09-08-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  • Agutamba, Kenneth «Rwanda graft index falters but ranking unaffected». The New Times [Kigali], 04-12-2014 [Consulta: 30 agost 2015].
  • Al Jazeera «Rwanda blames DR Congo for violence». [Doha], 20-09-2007 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • Amnesty International. «Amnesty International Report 2014/15: The State of the World's Human Rights», 2015. Arxivat de l'original el 14 març 2020. [Consulta: 3 agost 2015].
  • Anyango, Gloria I. «The Barbecue Chef who masters his roast». The New Times [Kigali], 04-02-2010 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • Appiah, Anthony; Gates, Henry Louis. [Ruanda a Google Books Encyclopedia of Africa, Volume 1]. illustrated. Oxford: Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-533770-9. 
  • Asiimwe, Bosco R «Gov't to sanction officials who failed to declare wealth». The New Times [Kigali], 28-09-2011 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • Asiimwe, Dicta «Uganda races to meet Monetary Union date». The EastAfrican [Nairobi], 20-12-2014 [Consulta: 31 agost 2015].
  • Auzias, Dominique. [Ruanda a Google Books Rwanda] (en francès). París: Petit Futé, 2007. ISBN 978-2-7469-2037-8. 
  • Banda, Honoré «Rwanda's job crunch». The Africa Report [París], 12-02-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  • ; Malik, Kabir; Banerjee, Sudeshna Ghosh«Scaling Up Access to Electricity: The Case of Rwanda». World Bank Group, 2014. Arxivat de l'original el 21 març 2016. [Consulta: 10 octubre 2015].
  • BBC News (I) «Rwanda redrawn to reflect compass». [Londres], 03-01-2006 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (II) «Team reaches Nile's 'true source'». [Londres], 31-03-2006 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (III) «Hutus 'killed Rwanda President Juvenal Habyarimana'». [Londres], 12-01-2010 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (IV) «Rwanda President Kagame wins election with 93% of vote». [Londres], 11-08-2010 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (V) «Q&A: DR Congo conflict». [Londres], 27-08-2010 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (VI) «Rwanda gives DR Congo back tonnes of smuggled minerals». [Londres], 03-11-2011 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC News (VII) «Rwanda profile – Media». [Londres], 23-06-2015 [Consulta: 1r octubre 2015].
  • BBC News (VIII) «Rwanda country profile – Overview». [Londres], 04-06-2015 [Consulta: 30 octubre 2015].
  • BBC News (IX) «Rwanda 'gacaca' genocide courts finish work». [Londres], 18-06-2012 [Consulta: 30 octubre 2015].
  • BBC News (X) «Goma: M23 rebels capture DR Congo city». [Londres], 20-11-2012 [Consulta: 30 octubre 2015].
  • BBC News (XI) «Why cricket is gaining in popularity in Rwanda». [Londres], 24-12-2014 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC Sport (I). «Rwanda», 13-08-2012. Arxivat de l'original el 30 juliol 2012. [Consulta: 10 novembre 2015].
  • BBC Sport (II). «Commonwealth Games 2010: Participating nations in Africa», 27-09-2010. Arxivat de l'original el 17 desembre 2018. [Consulta: 10 novembre 2015].
  • Berry, Philip; Lewis, Janice; Williams, Cara. «32: East African Highlands». A: [Ruanda, p. 533, a Google Books The Earth as Transformed by Human Action: Global and Regional Changes in the Biosphere Over the Past 300 Years]. Illustrated, Reprint. Cambridge: Cambridge University Press, 1990. ISBN 978-0-521-36357-0. 
  • Best Country Reports. «Temperature Map of Rwanda». World Trade Press, 2007. Arxivat de l'original el 17 novembre 2012. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Bishumba, Richard «Meet Mutokambali, the national hoops team coach». The New Times [Kigali], 07-02-2015 [Consulta: 9 abril 2015].
  • Bowdler, Neil «Apprentice adviser Nick Hewer's Rwanda mission». BBC News [Londres], 14-05-2010 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Bowcott, Owen «Rwanda genocide: the fight to bring the perpetrators to justice». The Guardian [Londres], 02-04-2014 [Consulta: 12 abril 2017].
  • Boyd, J. Barron «African Boundary Conflict: An Empirical Study». African Studies Review, 22, 3, desembre 1979, pàg. 1–14. DOI: 10.2307/523892. JSTOR: 523892.
  • Bralirwa (I). «History and Background Information». Arxivat de l'original el 3 juliol 2015. [Consulta: 13 setembre 2015].
  • Bralirwa (II). «Sparkling beverages». Arxivat de l'original el 4 juliol 2015. [Consulta: 13 setembre 2015].
  • Bralirwa (III). «Beer». Arxivat de l'original el 6 novembre 2015. [Consulta: 13 setembre 2015].
  • Briggs, Jimmy «A dance of hope in Rwanda». Dance Magazine [New York, N.Y.], agost 2004 [Consulta: 28 juny 2015]. Arxivat 28 de març 2020 a Wayback Machine.
  • Briggs, Philip; Booth, Janice. [Ruanda a Google Books Rwanda – The Bradt Travel Guide]. 3rd. Londres: Bradt Travel Guides, 2006. ISBN 978-1-84162-180-7. 
  • Bucyensenge, Jean-Pierre «Farmers wary as new weather patterns threaten production». The New Times [Kigali], 17-09-2014 [Consulta: 4 novembre 2015].
  • Burke, Jason «Paul Kagame re-elected president with 99% of vote in Rwanda election». , 05-08-2017 [Consulta: 29 maig 2018].
  • Butera, Saul «MTN Rwanda deploys new Internet technology». The New Times [Kigali], 09-01-2010 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Butera, Saul «MTN, Tigo Reaping From Rwandatel Misery». The New Times [Kigali], 06-04-2011 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Carlin, John «Rwanda's magic moment». The Guardian [Londres], 13-07-2003 [Consulta: 9 abril 2015].
  • CECAFA. «Kagame Cup Championships». Arxivat de l'original el 24 setembre 2019. [Consulta: 29 octubre 2015].
  • Central Intelligence Agency (CIA) (I). «Rwanda». The World Factbook. Arxivat de l'original el 9 gener 2021. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Central Intelligence Agency (CIA) (II). «Rank Order – Area». The World Factbook. Arxivat de l'original el 9 febrer 2014. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Central Intelligence Agency (CIA) (III). «Rank Order – Life expectancy at birth». The World Factbook, 2011. Arxivat de l'original el 2 gener 2018. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Centre For Aviation. «RwandAir plans further regional expansion in 2015 and launch of long-haul services in 2017», 22-12-2014. Arxivat de l'original el 7 novembre 2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
  • Chrétien, Jean-Pierre. [Ruanda a Google Books The Great Lakes of Africa: Two Thousand Years of History]. Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 2003. ISBN 978-1-890951-34-4. 
  • City Population. «Rwanda: Cities», 2012. Arxivat de l'original el 30 agost 2019. [Consulta: 7 setembre 2015].
  • Clark, Phil «Rwanda: Kagame's power struggle». The Guardian [Londres], 05-08-2010 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Coleman, Isobel «Rwanda: Road to Recovery». The Huffington Post [New York, N.Y.], 07-04-2010 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Commission Juridique Et Constitutionnelle Du Rwanda (CJCR). «Constitution of the Republic of Rwanda», 26-05-2003. Arxivat de l'original el 25 març 2009. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Copnall, James «Camara breaks Rwanda hearts». The Guardian [Londres], 02-02-2004 [Consulta: 7 novembre 2015].
  • Craig, Tara «Unibra ramps up in Rwanda». Brewer's Guardian [Reigate], 23-10-2012 [Consulta: 5 novembre 2015]. Arxivat 5 August 2019[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-08-05. [Consulta: 25 juny 2021].
  • CyclingNews.com «Niyonshuti to carry Rwandan flag in Olympic Games opening ceremony». [Londres], 27-07-2012 [Consulta: 6 novembre 2015].
  • Dallaire, Roméo. [Ruanda a Google Books Shake Hands with the Devil: The Failure of Humanity in Rwanda]. Londres: Arrow, 2005. ISBN 978-0-09-947893-5. 
  • Delawala, Imtiyaz «What Is Coltan?». ABC News [New York, N.Y.], 07-09-2001 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Office of the Prime Minister, Republic of Rwanda. «Statement on Cabinet Decisions of 29.07.2014». Arxivat de l'original el 10 maig 2020. [Consulta: 9 abril 2015].
  • Dorsey, Learthen. Historical Dictionary of Rwanda. Metuchen, N.J.: Scarecrow Press, 1994. ISBN 978-0-8108-2820-9. 
  • ; Naughton, Brienna «Health Equity in Rwanda: The New Rwanda, Twenty Years Later». Harvard International Review [Cambridge, Massachusetts], 15-06-2014 [Consulta: 19 agost 2015]. Arxivat 8 de desembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Emery, Neal «Rwanda's Historic Health Recovery: What the U.S. Might Learn». The Atlantic [Washington, D.C.], 20-02-2013 [Consulta: 20 agost 2015].
  • Encyclopædia Britannica. «Rwanda», 2010. Arxivat de l'original el 30 abril 2015. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Evans, Ruth «Rwanda's health service evolution – podcast». The Guardian [Londres], 20-01-2014 [Consulta: 27 juliol 2015].
  • Fegley, Randall. A History of Rwandan Identity and Trauma: The Mythmakers' Victims. Langham, Maryland: Lexington Books, 2016. ISBN 978-1-49851944-1. 
  • Fletcher, Pascal «Rwanda accepted into Commonwealth only 15 years after genocide». The Scotsman [Edimburg], 30-11-2009 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Food and Agriculture Organization / World Food Programme (FAO / WFP). «Special Report: FAO/WFP Crop and Food Supply Assessment Mission to Rwanda», 01-07-1997. Arxivat de l'original el 2 octubre 2013. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Francophonie. «Welcome to the International Organisation of La Francophonie's official website». Arxivat de l'original el 1 abril 2014. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Freedom House. «Freedom in the World: Rwanda», 2015. Arxivat de l'original el 30 novembre 2019. [Consulta: 23 agost 2015].
  • Gasore, Ben «Digital broadcasting stirs up local TV industry, but ...». The New Times [Kigali], 31-12-2014 [Consulta: 1r octubre 2015].
  • Gourevitch, Philip. [Ruanda a Google Books We Wish To Inform You That Tomorrow We Will Be Killed With Our Families]. Reprint. London; New York, N.Y.: Picador, 2000. ISBN 978-0-330-37120-9. 
  • Government of Rwanda (I). «Official Holidays». Arxivat de l'original el 16 setembre 2019. [Consulta: 8 setembre 2015].
  • Government of Rwanda (II). «Animals». Arxivat de l'original el 18 setembre 2019. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Grainger, Sarah «East Africa trade bloc expanded». BBC News [Londres], 18-06-2007 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Henley, Jon «Scar tissue». The Guardian [Londres], 31-10-2007 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Heuler, Hilary «Uganda, Rwanda Move to Mend Troubled Relations». Voice of America News [Washington, D.C.], 12-12-2011 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Hodd, Michael. [Ruanda a Google Books East African Handbook]. Trade & Travel Publications, 1994. ISBN 978-0-8442-8983-0. 
  • Hoye, Russell; Smith, Aaron C.T; Nicholson, Matthew; Stewart, Bob. [Ruanda a Google Books Sport Management: Principles and Applications]. 4th. Abingdon: Routledge, 2015. ISBN 978-1-138-83960-1. 
  • Human Rights Watch; Wells, Sarah Law and reality: progress in judicial reform in Rwanda, 2008. ISBN 978-1-56432-366-8 [Consulta: 13 novembre 2015]. 
  • Human Rights Watch «Rwanda: Silencing Dissent Ahead of Elections». [New York, N.Y.], 02-08-2010 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Human Rights Watch «Rwanda: Politically Closed Elections». [New York, N.Y.], 18-08-2017 [Consulta: 29 maig 2018].
  • International Basketball Federation «CIV – Ivory Coast to host AfroBasket 2013». [Mies], 21-11-2011 [Consulta: 9 abril 2015]. Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine.
  • International Development Association (IDA). «Rwanda: Bringing Clean Water to Rural Communities». Arxivat de l'original el 11 juliol 2010. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • International Monetary Fund (IMF). «An approach to the Poverty Reduction Action Plan for Rwanda: The Interim PRSP», novembre 2000. Arxivat de l'original el 10 octubre 2017. [Consulta: 10 novembre 2015].
  • International Monetary Fund (IMF) (I). «Gross domestic product based on purchasing-power-parity (PPP) per capita GDP, Rwanda, 1994». World Economic Outlook Database, 2012. Arxivat de l'original el 28 març 2020. [Consulta: 23 novembre 2015].
  • International Monetary Fund (IMF) (II). «Rwanda», 2017. Arxivat de l'original el 28 març 2020. [Consulta: 20 abril 2017].
  • International Paralympic Committee «Rwandan para-sport develops at pace». [Bonn], 04-03-2015 [Consulta: 27 abril 2015].
  • Inter-Parliamentary Union. «Women in national parliaments», 01-08-2020. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 11 setembre 2015].
  • Jefremovas, Villia «Acts of Human Kindness: Tutsi, Hutu and the Genocide». Issue: A Journal of Opinion, 23, 2, 1995, pàg. 28–31. DOI: 10.2307/1166503. JSTOR: 1166503.
  • Jørgensen, Sven Erik. [Ruanda a Google Books Lake and reservoir management]. Amsterdam: Elsevier, 2005. ISBN 978-0-444-51678-7. 
  • Kamere, Emmanuel. «Enforcing Contracts: The Experience of Rwanda», 17-03-2011. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 octubre 2015].
  • Kezio-Musoke, David «A Beautiful Rwandan Economy ... Made in Kenya». Inspire Rwanda [Kigali], 16-09-2014 [Consulta: 5 novembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-19. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Kigali City. «Kigali at a glance». Arxivat de l'original el 28 febrer 2014. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • King, David C. [Ruanda a Google Books Rwanda (Cultures of the World)]. New York, N.Y.: Benchmark Books, 2007. ISBN 978-0-7614-2333-1. 
  • Kiwuwa, David E. [Ruanda a Google Books Ethnic Politics and Democratic Transition in Rwanda]. Abingdon: Routledge, 2012. ISBN 978-0-415-61608-9. 
  • Koenig, Ann M. «Rwanda: Reorganization of public higher education underway». American Association of Collegiate Registrars and Admissions Officers [Washington, D.C.], 09-09-2014 [Consulta: 7 abril 2015]. Arxivat 30 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-30. [Consulta: 25 juny 2021].
  • KT Press «Over a Million Tourists Help Rwanda's Tourism Revenue Cross US$ 300m». PR Newswire [Londres], 11-02-2015 [Consulta: 1r octubre 2015].
  • Lacey, Marc «Rwandan President Declares Election Victory». The New York Times [New York, N.Y.], 26-08-2003 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Lavelle, John «Resurrecting the East African Shilling». East African Business Week [Kampala], 05-07-2008 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Linden, Ian; Linden, Jane. [Ruanda a Google Books Church and Revolution in Rwanda]. illustrated. Manchester: Manchester University Press, 1977. ISBN 978-0719-00-671-5. 
  • Longman, Timothy. [Ruanda a Google Books Christianity and Genocide in Rwanda]. Cambridge, UK; New York, N.Y.: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0521269537. 
  • Longman, Timothy. [Ruanda a Google Books Memory and Justice in Post-Genocide Rwanda]. Cambridge, UK; New York, N.Y.: Cambridge University Press, 2017. ISBN 9781107678095. 
  • Maboja, Wilhelmina «Rwanda and Uganda Move to Strengthen Relations». CNBC Africa [Johannesburg], 12-02-2015 [Consulta: 29 octubre 2015]. Arxivat 23 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 25 juny 2021].
  • MacGregor, Karen «A new university, new international leader, new future». University World News [Londres], 21-06-2014 [Consulta: 7 abril 2015].
  • Mackay, Duncan «Rwanda launch bid for 2013 African Championships». insidethegames.biz [Milton Keynes], 24-12-2009 [Consulta: 9 abril 2015].
  • Majyambere, Gertrude «Rwandatel's Landline Telephony Increases By 7 Percent». The New Times [Kigali], 14-05-2010 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Mamdani, Mahmood. [Ruanda a Google Books When Victims Become Killers: Colonialism, Nativism, and the Genocide in Rwanda]. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2002. ISBN 978-0-691-10280-1. 
  • Maynard, James «Newly discovered bush tiger praying mantis in Rwanda is a vicious hunter». Tech Times, 22-05-2014 [Consulta: 27 setembre 2018].
  • Mbabazi, Linda «Hip Hop Dominating Music Industry». The New Times [Kigali], 11-05-2008 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • McCracken, Kathryn; Colucci, Emma. «Using sport and play to achieve educational objectives». A: Strengthening Sport for Development and Peace: National Policies and Strategies. Londres: Commonwealth Secretariat, 2014. ISBN 978-1-84859-912-3 [Consulta: 8 abril 2015]. 
  • McGreal, Chris «Why Rwanda said adieu to French». The Guardian [Londres], 16-01-2009 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • McGreal, Chris «Delayed UN report links Rwanda to Congo genocide». The Guardian [Londres], 01-10-2010 [Consulta: 10 novembre 2015].
  • ; Katee, Christine«Virunga Massif Sustainable Tourism Development Plan». International Gorilla Conservation Programme (IGCP), 2005. Arxivat de l'original el 4 març 2014. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Melvern, Linda. [Ruanda a Google Books Conspiracy to Murder: The Rwandan Genocide]. London; New York, N.Y.: Verso Books, 2004. ISBN 978-1-85984-588-2. 
  • Milmo, Cahal «Flashback to terror: Survivors of Rwandan genocide watch screening of Shooting Dogs». The Independent [Londres], 29-03-2006 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Ministry of Agriculture (MINAGRI), Republic of Rwanda. «Livestock production», 10-06-2006. Arxivat de l'original el 23 març 2012. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • ; Republic of Rwanda«Rwanda Defence Force». Arxivat de l'original el 30 novembre 2019. [Consulta: 30 octubre 2015].
  • Ministry of Education (MINEDUC), Republic of Rwanda. «Achievements (2003–2010)», 13-07-2010. Arxivat de l'original el 11 març 2012. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Ministry of Finance and Economic Planning (MINECOFIN), Republic of Rwanda. «Poverty Reduction Strategy Paper», juny 2002. Arxivat de l'original el 23 octubre 2012. [Consulta: 31 octubre 2015].
  • Ministry of Infrastructure (MININFRA), Republic of Rwanda. «Ministry of Infrastructure Final Report on Transport Sector Strategic Plan for EDPRS2», juny 2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 9 maig 2020].
  • Ministry of Infrastructure (MININFRA), Republic of Rwanda. «New Bugesera International Airport construction works kick-off», 09-08-2017. Arxivat de l'original el 21 febrer 2018. [Consulta: 21 febrer 2018].
  • Ministry of Local Government (MINALOC), Republic of Rwanda. «Administrative Units», 2004. Arxivat de l'original el 22 octubre 2013. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Ministry of Local Government (MINALOC), Republic of Rwanda. «Rwanda Decentralization Strategic Framework», agost 2007. Arxivat de l'original el 29 març 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Ministry of Sports and Culture, Republic of Rwanda (MINISPOC), Republic of Rwanda. «Rwanda Sports Development Policy», octubre 2012. Arxivat de l'original el 18 abril 2015. [Consulta: 8 abril 2015].
  • Montague, James. Thirty-One Nil: On the Road With Football's Outsiders, A World Cup Odyssey. Londres: Bloomsbury Publishing, 2014, p. 67. ISBN 978-1-4081-5884-5. 
  • Mufulukye, Fred «Analysing Rwanda's presidential term limits». ConstitutionNet [Stockholm], 22-01-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  • ; Kamasa, Peter«Who will win the 2014/15 national football league?». The New Times, 18-10-2014. Arxivat de l'original el 10 octubre 2017. [Consulta: 9 abril 2015].
  • Mugisha, Ivan R «Liquid Telecom acquires Rwandatel assets». The New Times [Kigali], 03-06-2013 [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Mugwe, David «Liquid Telecom acquires RwandaTel, eyes broadband market». The East African [Nairobi], 03-06-2013 [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Mukaaya, Eddie «Tourism is Rwanda's biggest foreign exchange earner». The New Times [Kigali], 28-01-2008 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Mukaaya, Eddie «Mining industry generated $93 million in 2008». The New Times [Kigali], 15-01-2009 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Munyakazi, Augustine; Ntagaramba, Johnson Funga. Atlas of Rwanda (en francès). Oxford: Macmillan Education, 2005. ISBN 0-333-95451-3. 
  • Munyaneza, James «Women take 64% seats in Parliament». The New Times [Kigali], 18-09-2013 [Consulta: 31 agost 2015].
  • Kwibuka, Eugène «Women to take 61 per cent of seats in the next Chamber of Deputies» (en anglès). The New Times, 05-09-2018 [Consulta: 11 setembre 2020].
  • Nakayima, Lillian «Nkombo Island's Hope for the Future». The New Times [Kigali], 23-06-2010 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Namata, Berna «Rwanda to restock water bodies with fisheries». The New Times [Kigali], 28-12-2008 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Nantaba, Eriosi «Rwanda services sector boosts GDP». East African Business Week [Kampala], 18-10-2010 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • National Commission for the Fight against Genocide, Republic of Rwanda. «Law No 18/2008 of 23/07/2008 Relating to the Punishment of the Crime of Genocide Ideology», 15-10-2008. Arxivat de l'original el 25 abril 2012. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • National Institute of Statistics of Rwanda. «The third Integrated Household Living Conditions Survey (EICV 3) – Main indicators Report», febrer 2012. Arxivat de l'original el 20 novembre 2015. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • National Institute of Statistics of Rwanda. «Fourth Population and Housing Census, Rwanda, 2012—Final Results: Main indicators report», gener 2014. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 13 agost 2015].
  • National Institute of Statistics of Rwanda. «Featured indicators», 2015. Arxivat de l'original el 8 abril 2018. [Consulta: 7 setembre 2015].
  • Ndengeye, Joseph. «Country Report: Rwanda». A: [Ruanda a Google Books Sport and Development Policy in Africa: Results of a Collaborative Study of Selected Country Cases]. Stellenbosch: SUN Press, 2014. ISBN 978-1-920689-40-7. 
  • Ngarambe, Alex «Competition heats up for beer market». The EastAfrican [Nairobi], 21-09-2012 [Consulta: 5 novembre 2015].
  • ; Spenceley, Anna«The success of tourism in Rwanda – Gorillas and more». African Success Stories Study. World Bank & SNV Netherlands Development Organisation, abril 2010. Arxivat de l'original el 20 març 2014. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Nile Basin Initiative. «Nile Basin Countries», 2010. Arxivat de l'original el 14 març 2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Ntambara, Paul «Minister Irked By Big Number of Grass-Thatched Houses». The New Times [Kigali], 09-12-2009 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Nzabuheraheza, François Dominicus «Milk Production and Hygiene in Rwanda». African Journal of Food, Agriculture, Nutrition and Development, 5, 2, 2005. Arxivat de l'original el 3 març 2014. ISSN: 1684-5374 [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Office of the Ombudsman, Republic of Rwanda. «Office of the Ombudsman: Mandate». Arxivat de l'original el 6 agost 2019. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Opobo, Moses «Digital TV is opening the floodgates of opportunities for local content producers – Watta». The New Times [Kigali], 24-05-2015 [Consulta: 1r octubre 2015].
  • Organization of African Unity (OAU). «Rwanda – The preventable genocide». The Report of International Panel of Eminent Personalities to Investigate the 1994 Genocide in Rwanda and Surrounding Events, 2000. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Our Africa. «Rwanda: Climate & Agriculture». Arxivat de l'original el 19 abril 2018. [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Panapress «Rwandan Presidents promulgates new constitution». [Dakar], 04-06-2003 [Consulta: 13 novembre 2015].
  • Partners In Health «Rwanda Launches Bold Medical Education Partnership». [Boston, Mass.], 20-11-2013 [Consulta: 20 agost 2015]. Arxivat 13 de juny 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Percival, Valerie; Homer-Dixon, Thomas «Environmental Scarcity and Violent Conflict, The Case of Rwanda». Occasional Paper: Project on Environment, Population and Security. University of Toronto, 1995. Arxivat de l'original el 22 febrer 2012 [Consulta: 19 novembre 2015].Arxivat 22 de febrer 2012 a Wayback Machine.
  • Porter, Andrew «Europe 'ignoring French role in genocide'». The Daily Telegraph [Londres], 07-08-2008 [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Prunier, Gérard. [Ruanda a Google Books The Rwanda Crisis, 1959–1994: History of a Genocide]. 2nd. Londres: C. Hurst & Co. Publishers, 1995. ISBN 978-1-85065-243-4. 
  • Reporters Without Borders. «Two leading independent weeklies suspended for six months», 14-04-2010. Arxivat de l'original el 24 juny 2013. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • «Rwanda completes $95 mln fibre optic network». Reuters [Londres], 16-03-2011 [Consulta: 19 novembre 2015]. Arxivat 18 de setembre 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-18. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Richards, Charles «Rwanda: Question Time: How could it happen?: Rebellion, slaughter, exodus, cholera: the catastrophe in Rwanda is beyond our worst imaginings. Who is to blame? Who are the Hutus and Tutsis? Can peace ever be restored? Some answers ...». The Independent [Londres], 24-07-1994 [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Robbins, Tom «Bumpy ride». Financial Times [Londres], 09-08-2013 [Consulta: 8 abril 2015].
  • Rosenberg, Tina «In Rwanda, Health Care Coverage That Eludes the U.S.». The New York Times [New York, N.Y.], 03-07-2012 [Consulta: 19 agost 2015].
  • Roth, Kenneth «The power of horror in Rwanda». Human Rights Watch [New York, N.Y.], 11-04-2009 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Royal Museum for Central Africa (RMCA). «Ingoma». Arxivat de l'original el 12 maig 2013. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Rutayisire, Emmanuel «Institutes of higher learning to merge with University of Rwanda». The EastAfrican [Nairobi], 16-08-2013 [Consulta: 7 abril 2015].
  • Rwanda Development Board (RDB) (I). «World Environment Day & Kwita Izina», 07-05-2010. Arxivat de l'original el 11 maig 2012. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Rwanda Development Board (RDB) (II). «National Parks». Arxivat de l'original el 13 abril 2012. [Consulta: 23 novembre 2015].
  • Rwanda Development Board (RDB) (III). «Akagera National Park». Arxivat de l'original el 12 febrer 2018. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • Rwanda Development Gateway. «National Ballet – Urukerereza». Arxivat de l'original el 14 març 2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Rwanda Environment Management Authority (REMA) (Chapter 2). «Chap II. Population, Health and human settlements». Rwanda State of Environment and Outlook Report, 2009. Arxivat de l'original el 11 setembre 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Rwanda Environment Management Authority (REMA) (Chapter 5). «Chap V. Biodiversity and Genetic Resources». Rwanda State of Environment and Outlook Report, 2009. Arxivat de l'original el 11 setembre 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Rwanda Governance Board. «Umuganda». Arxivat de l'original el 20 octubre 2019. [Consulta: 8 setembre 2015].
  • Rwanda Utilities Regulatory Authority (RURA). «Statistics and tariff information in telecom sector as of December 2011», desembre 2011. Arxivat de l'original el 10 octubre 2017. [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Rwanda Utilities Regulatory Authority (RURA). «Statistics and tariff information in telecom sector as of June 2015», juny 2015. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Samuelson, Beth Lewis; Freedman, Sarah Warshauer «Language policy, multilingual education, and power in Rwanda». Language Policy, 9, 3, 2010, pàg. 191–215. Arxivat de l'original el 21 abril 2018. DOI: 10.1007/s10993-010-9170-7 [Consulta: 20 abril 2018].
  • Schöggl, Hans. «Rwanda – List of Champions». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 01-10-2015. Arxivat de l'original el 8 maig 2012. [Consulta: 10 octubre 2015].
  • Senelwa, Kennedy «Rwanda, Burundi, Tanzania plan joint railway project». The East African [Nairobi], 25-07-2015 [Consulta: 29 octubre 2015].
  • Shyaka, Anastase. «The Rwandan Conflict: Origin, Development, Exit Strategies». National Unity and Reconciliation Commission, Republic of Rwanda. Arxivat de l'original el 29 desembre 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Smith, David «Lions to be reintroduced to Rwanda after 15-year absence following genocide». The Guardian [Londres], 28-06-2015 [Consulta: 4 novembre 2015].
  • Southern Province. «Governor». Arxivat de l'original el 4 març 2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Gmünder, Bruno. Spartacus International Gay Guide 2007. Berlín: Bruno Gmunder Verlag, 2007. 
  • Strategic Foresight Group. «Blue Peace for the Nile», 2013. Arxivat de l'original el 26 febrer 2014. [Consulta: 4 novembre 2015].
  • Straus, Scott. [Ruanda a Google Books The Order of Genocide: race, power, and war in Rwanda]. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press, 2013. ISBN 978-0-8014-6714-1. 
  • Streissguth, Thomas. [Ruanda a Google Books Rwanda in Pictures]. Minneapolis, Minn.: Twenty-First Century Books, 2007. ISBN 978-0-8225-8570-1. 
  • Southwood, Russell «What is Liquid Telecom upto after buying Rwandatel?». The East African [Nairobi], 19-10-2013 [Consulta: 5 octubre 2015]. Arxivat 5 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Stanford University Swahili Department. «Where Swahili is Spoken». Arxivat de l'original el 23 novembre 2016. [Consulta: 29 octubre 2015].
  • Tabaro, Jean de la Croix «Rwanda Introduces Kiswahili in Curriculum». KT Press [Londres], 21-01-2015 [Consulta: 29 octubre 2015]. Arxivat 8 de desembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Tancott, Glen «Northern corridor». Transport World Africa [Johannesburg], 30-06-2014 [Consulta: 26 octubre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 25 juny 2021].
  • Tedrow, Riley «A survey of the praying mantises of Rwanda, including new records (Insecta, Mantodea)». Zootaxa, 4027, 1, 2015, pàg. 67–100. Arxivat de l'original el 28 març 2020. DOI: 10.11646/zootaxa.4027.1.3. PMID: 26624167 [Consulta: 25 agost 2017].
  • The New Times «VIDEO: The lions are now free to stroll Akagera Park». [Kigali], 13-06-2015 [Consulta: 4 novembre 2015].
  • Transparency International. «Corruption Perceptions Index 2014 Results», 2014. Arxivat de l'original el 29 setembre 2014. [Consulta: 30 agost 2015].
  • Tumwebaze, Peterson «Coffee export revenue drops by 5% during 2015/16 FY». The New Times Rwanda, 21-07-2016 [Consulta: 23 desembre 2016].
  • Tumwebaze, Peterson «Kamembe airport reopens to flights». The New Times [Kigali], 13-06-2015 [Consulta: 26 octubre 2015].
  • Umutesi, Doreen «Rwandans urged to embrace rain water harvesting». The New Times [Kigali], 18-03-2015 [Consulta: 10 octubre 2015].
  • United Nations (I). «United Nations Member States». Arxivat de l'original el 12 abril 2014. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • United Nations (II). «International Trusteeship System». Arxivat de l'original el 12 abril 2014. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • United Nations (III). «Trust and Non-Self-Governing Territories (1945–1999)». Arxivat de l'original el 26 març 2019. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (I). «Human Development Index Trends, 1980–2010», 2010. Arxivat de l'original el 1 abril 2012. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (II). «Millennium Development Goal 4: Reduce child mortality», 2015. Arxivat de l'original el 15 setembre 2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (III). «Millennium Development Goal 5: Improve maternal health», 2015. Arxivat de l'original el 15 setembre 2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (IV). «Millennium Development Goal 6: Combat HIV/AIDS, malaria, and other diseases», 2015. Arxivat de l'original el 15 setembre 2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (V). «Human Development Report 2013: Rwanda», 2013. Arxivat de l'original el 18 octubre 2018. [Consulta: 31 agost 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (VI). «Human Development Report 2014: Summary», 2014. Arxivat de l'original el 1 novembre 2019. [Consulta: 29 octubre 2015].
  • United Nations Development Programme (UNDP) (VII). «Human Development Report 2015», 2015. Arxivat de l'original el 24 desembre 2018. [Consulta: 8 juny 2016].
  • United States Agency for International Development (USAID) (I). «Rwanda: Water and Sanitation Profile», 2008. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • United States Agency for International Development (USAID) (II). «Health Insurance Expands Care For Rwanda's Poorest», 08-12-2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 10 octubre 2015].
  • United States Agency for International Development (USAID) (III). «Rwanda: Global Health», 2015. Arxivat de l'original el 14 agost 2019. [Consulta: 19 agost 2015].
  • United States Department of State. «Background Note: Rwanda». Background Notes, 2004. Arxivat de l'original el 28 març 2020. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • «Rwands 2016 Human Rights Report». U.S. Department of State's Country Reports on Human Rights Practices, 2016. Arxivat de l'original el 7 març 2017. [Consulta: 29 maig 2018].
  • Université Laval. «Rwanda: Aménagement linguistique dans le monde» (en francès), 2010. Arxivat de l'original el 29 març 2013. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO). «Batwa», 25-03-2008. Arxivat de l'original el 2 abril 2014. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • USA Today «Congolese army claims attack by Rwandan troops». [Tysons Corner, Va.], 29-10-2008 [Consulta: 19 novembre 2015].
  • Uwiringiyamana, Clement «Rwanda elections: MPs back move to let President Paul Kagame run for unprecedented third term». The Independent [Londres], 14-07-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  • Uwiringiyamana, Clement «Rwandan parliament agrees to extend Kagame's rule». Reuters [Londres], 29-10-2015 [Consulta: 29 maig 2018].
  • Walker, Robert «Rwanda still searching for justice». BBC News [Londres], 30-03-2004 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Walker, Robert «Rwanda's religious reflections». BBC News [Londres], 01-04-2004 [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Wildlife Conservation Society (WCS). «Birds endemic to the Albertine Rift». Albertine Rift Programme. Arxivat de l'original el 24 juny 2013. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Willgoss, Graham. «Tour de Second Chance». Sport Magazine, 30-10-2014. Arxivat de l'original el 8 abril 2015. [Consulta: 8 abril 2015].
  • Williams, Timothy P.; Abbott, Pamela; Mupenzi, Alfred «'Education at our school is not free': the hidden costs of fee-free schooling in Rwanda». Compare: A Journal of Comparative and International Education, 45, 6, 2015, pàg. 931–952. DOI: 10.1080/03057925.2014.938611.
  • Watson, Graeme; Renzi, Barbara Gabriella; Viggiani, Elisabetta. [Ruanda a Google Books Friends and Foes Volume II: Friendship and Conflict from Social and Political Perspectives]. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2010. ISBN 978-1-4438-1993-0. 
  • Wiredu, Kwasi; Abraham, William E.; Irele, Abiola; Menkiti, Ifeanyi. [Ruanda a Google Books A companion to African philosophy]. Malden, Mass.: Wiley-Blackwell, 2006. ISBN 978-1-4051-4567-1. 
  • World Bank (I). «Rwanda». Arxivat de l'original el 3 abril 2012. [Consulta: 23 novembre 2015].
  • World Bank (II). «Internet users (per 100 people), graph». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • World Bank (III). «School enrollment, tertiary (% gross), graph». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 19 novembre 2015].
  • World Bank (IV). «Mortality rate, under-5 (per 1,000 live births)». Arxivat de l'original el 14 novembre 2018. [Consulta: 27 juliol 2015].
  • World Bank (V). «Health expenditure, public (% of GDP), 2010–2014». Arxivat de l'original el 27 febrer 2020. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (VI). «Health expenditure, public (% of GDP), 1995–1999». Arxivat de l'original el 27 febrer 2020. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (VII). «Life expectancy at birth, total (years), graph». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (VIII). «Mortality rate, under-5 (per 1,000 live births), graph». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (IX). «Incidence of tuberculosis (per 100,000 people), graph». Arxivat de l'original el 9 abril 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (X). «GDP (current US$), graph». Arxivat de l'original el 28 juny 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (XI). «International tourism, number of arrivals, graph». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
  • World Bank (XII). «GINI index (World Bank estimate)». Arxivat de l'original el 12 maig 2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  • World Bank (XIII). «Access to electricity (% of population)». Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 13 novembre 2015].
  • World Health Organization (WHO). WHO Country Cooperation Strategy at a glance: Rwanda, 2015 [Consulta: 5 octubre 2020]. 
  • World Health Organization (WHO) «Sharing the burden of sickness: mutual health insurance in Rwanda». Bulletin of the World Health Organization, 86, 11, 2008, pàg. 817–908. Arxivat de l'original el 25 octubre 2013. ISSN: 0042-9686 [Consulta: 5 octubre 2020].
  • World Meteorological Organization. «World Weather Information Service – Kigali». Arxivat de l'original el 20 gener 2021. [Consulta: 12 novembre 2015].
  • World Resources Institute (WRI). «Agriculture and Food: Country profile – Rwanda». EarthTrends: The Environmental Information Portal, 2006. Arxivat de l'original el 2 abril 2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • World Resources Report. «Maintenance of Hydropower Potential in Rwanda Through Ecosystem Restoration», 2011. Arxivat de l'original el 24 març 2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • World Trade Organization (WTO). «Continued reforms and technical assistance should help Rwanda in its efforts to achieve a dynamic economy». Trade policy review: Rwanda, 30-09-2004. Arxivat de l'original el 2 octubre 2013. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • World Wide Fund for Nature (WWF). «Terrestrial Ecoregions: Albertine Rift montane forests (AT0101)», 2001. Arxivat de l'original el 22 desembre 2004. [Consulta: 16 novembre 2015].
  • Xinhua News Agency «Rwanda deplores French decision on case of genocide suspect». [Beijing], 26-08-2015 [Consulta: 30 octubre 2015].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
  • Pàgina web oficial del govern de Ruanda (anglès)
  • Directori Arxivat 2011-08-25 a Wayback Machine.
  • Discover Rwanda Arxivat 2023-01-13 a Wayback Machine.
  • ASSIST a.s.b.l. Arxivat 2009-09-13 a Wayback Machine. (anglès) (alemany)
  • Vegeu aquesta plantilla
Estats i dependències a l'Àfrica
Estats sobirans
Àfrica del Nord:
Àfrica Occidental
Àfrica Central
Àfrica Oriental:
Àfrica Austral:
Estats no reconeguts
completament
Territoris dependents,
autonomies i
altres territoris
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. Vegeu Llista d'estats independents i territoris dependents
  • Vegeu aquesta plantilla
Articles sobre Ruanda
Història
Geografia
Política
Economia
Societat
  • Vegeu aquesta plantilla
Ruanda Fronteres de Ruanda
Registres d'autoritat
Bases d'informació