Rumoiïta
 Rumoiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | AuSn₂ |
| Epònim | subprefectura de Rumoi  |
| Localitat tipus | Minamichiyoda, Shosanbetsu, districte de Tomamae, Subprefectura de Rumoi, Prefectura d'Hokkaidō, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,905(2) Å; b = 7,017(2) Å; c = 11,797(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-161 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Rmo |
| Referències | [1] |
La rumoiïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el nom per la subprefectura de Rumoi, al Japó, on es troba la localitat tipus.
Característiques
La rumoiïta és un aliatge natural de fórmula química AuSn₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada l'any 2021.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio (Japó), amb els números d'espècimen: nsm-m46178 i m46179.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Minamichiyoda, Shosanbetsu, dins el districte de Tomamae (Prefectura d'Hokkaidō, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de titani d'Ariadnoe, a l'àrea de Dalnerechensky (Krai de Primórie, Rússia).[3] Una mostra trobada al riu Boiron (Vaud, Suïssa) gairebé vint anys abans de la descripció de l'espècie podrien encaixar ara amb aquest mineral.[4] Aquesta mostra van ser trobada als sediments al·luvials rics en material orgànics, i consisteix en una partícula de 20 × 65 µm de mida.[5]
Referències
- ↑ «Rumoiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Nishio–Hamane, Daisuke; Saito, Katsuyuki «Au(Ag)–Sn–Sb–Pb minerals in association with placer gold from Rumoi province of Hokkaido, Japan: a description of two new minerals (rumoiite and shosanbetsuite)». Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 116, 5, 2021, pàg. 263–271. DOI: doi:10.2465/jmps.210829 [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ Ханчук, А. И.; Молчанов, В. П.; Андросов, Д. В. «ПЕРВЫЕ НАХОДКИ САМОРОДНЫХ ЗОЛОТА И ПЛАТИНЫ В ИЛЬМЕНИТОВЫХ РОССЫПЯХ АРИАДНЕНСКОЙ ИНТРУЗИИ БАЗИТ-УЛЬТРАБАЗИТОВ (ПРИМОРЬЕ)». Доклады РОССИЙСКОЙ АКАДЕМИИ НАУК. Науки о Земле, 492, 2, 2020, pàg. 39–43. DOI: 10.31857/S2686739720060079 [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Meisser, N., & Brugger, J. «Alluvial native gold, tetraauricupride and AuSn2 from Western Switzerland». Swiss Journal of Geosciences Supplement, 80, 3, Gener 2000, pàg. 291-298 [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «UM2000-05-E:AuSn». Mindat. [Consulta: 11 octubre 2022].
