Ryōtarō Shiba
  | |
| Nom original | (ja) 司馬遼太郎 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ja) 福田 定一 7 agost 1923 Osaka (Japó) |
| Mort | 12 febrer 1996 (72 anys) Osaka (Japó) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estudis Estrangers d'Osaka |
| Activitat | |
| Camp de treball | Novel·la històrica i reportatge |
| Ocupació | novel·lista, escriptor |
| Ocupador | Sankei Shimbun Co. (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Fukuda Midori (en) |
Premis
| |
  | |
Ryōtarō Shiba (司馬 遼太郎, , Shiba Ryōtarō?), nascut Teiichi Fukuda (福田 定一, , Fukuda Teiichi?, 7 d'agost de 1923 – 12 de febrer de 1996)[1]}, fou un escriptor japonès més conegut per les seves novel·les sobre fets històrics al Japó i al subcontinent del nord-est asiàtic, així com els seus assaigs històrics i culturals relatius al Japó i la seva relació amb la resta del món.
Carrera
Shiba va prendre el seu nom de ploma de Sima Qian, el gran historiador de la dinastia Han (Shiba és la representació japonesa de Sima).[2]Va estudiar mongol a l'Escola de Llengües Estrangeres (ara Escola d'Estudis Estrangers[3]a la Universitat d'Osaka) i va començar la seva carrera com a periodista amb el Sankei Shimbun, un dels principals diaris del Japó. Després de la Segona Guerra Mundial Shiba va començar a escriure novel·les històriques. La revista Shukan Asahi (ja:週刊朝日) va imprimir els articles de Shiba sobre els seus viatges al Japó en una sèrie que va suposar 1.146 lliuraments. Shiba va rebre el premi Naoki per la novel·la Fukurō no Shiro de 1959 ("El castell del mussol"). El 1993 Shiba va rebre l'Orde del Mèrit Cultural del Govern del Japó.[1] Shiba va ser un autor prolífic que va escriure amb freqüència sobre el canvi dramàtic que va travessar el Japó durant les darreries del període Edo i el començament del període Meiji. Les seves obres més monumentals inclouen Kunitori Monogatari, Ryoma ga Yuku, Moeyo Ken i Saka no ue no Kumo; totes elles han generat dramatitzacions, sobretot, drames Taiga emesos en segments d'una hora durant tot un any a la televisió NHK. També va escriure nombrosos assajos publicats en col·leccions, un dels quals - Kaidō wo Yuku - és un treball de revistes de diversos volums que cobreix els seus viatges a través del Japó i del món. Shiba és molt apreciat per l'originalitat de les seves anàlisis d'esdeveniments històrics, i al Japó és l'autor de novel·la històrica més popular.[4][5]
Ryōma ga Yuku
Una de les obres més conegudes de Shiba, Ryōma va pel seu camí (竜馬がゆく, , Ryōma ga Yuku?), és una novel·la històrica sobre Sakamoto Ryōma, un samurai que va contribuir a la restauració Meiji del Japó, després de la qual es van introduir valors i elements de la cultura occidental. al país, que va provocar un canvi dramàtic.[1]El darrer període Edo va ser un moment molt confós quan el país es va dividir en dues faccions. El Japó havia prohibit el comerç internacional durant més de dos-cents anys i es va aïllar de la resta del món. Durant el període Edo, el govern japonès, que estava dirigit pel clan Tokugawa, havia acordat obrir el país al comerç amb els Estats Units i diversos països europeus. Tot i això, molta gent s'hi oposava i van iniciar un moviment anomenat Sonnō jōi ("reverenciar l'emperador i expulsar els bàrbars"). Creien que havien de plantar cara i lluitar contra els estrangers per protegir el país de la dominació forana. Els Tokugawa havien usurpat el poder polític de l'emperador, però aquest encara era considerat el símbol sagrat del Japó per a molts. Per protegir el país, la facció Sonnō-Jōi va intentar restaurar l'autoritat política de l'emperador derrocant el shogunat Tokugawa. Els partidaris d'aquestes dues institucions polítiques van causar una mena de guerra civil i els assassinats eren freqüents.
A Ryōma ga Yuku, Sakamoto Ryōma, el protagonista, comença com a membre de la facció Sonnō-Jōi, però a poc a poc s'adona que la gent ha d'adonar-se d'amb quina força han crescut altres països durant els dos segles japonesos de reclusió nacional. El Japó era gairebé impotent davant la tecnologia i la indústria ben desenvolupada de les potències occidentals contemporànies. Creia que el Japó necessitava adoptar elements de la cultura occidental per convertir-se en un país que pogués situar-se a un nivell d'igual a igual a les altres nacions.
Sakamoto Ryōma no era gaire conegut al Japó abans de la publicació de Ryōma ga Yuku.[6]És la seva obra més venuda en japonès, amb un total de 21.250.000 exemplars.
Kaidō wo Yuku
Kaidō wo Yuku (街道をゆく, Kaidō wo Yuku? A les carreteres) és una sèrie d'assajos de viatges publicats inicialment a Shūkan Asahi, una revista setmanal,[7]des de 1971 fins a 1996. Shiba va escriure la sèrie amb perspectiva intercultural, fent observacions sobre la història, la geografia i la gent dels llocs que va visitar. Tot i que es tracta principalment de diferents zones del Japó, la sèrie inclou diversos volums també en terres estrangeres: Xina, Corea, països del Namban Irlanda, Països Baixos, Mongòlia, Taiwan i Nova York.
L'obra, que ja es troba disponible en forma de llibre de diversos volums, també es va convertir en sèries documentals i es va emetre a l'NHK, la cadena de televisió pública del Japó.
Saka no ue no Kumo
Una altra obra ben coneguda, Els núvols sobre el turó (坂の上の雲, , Saka no Ue no Kumo?), és una història èpica històrica centrada en les carreres de dos ambiciosos germans, nascuts a Matsuyama,que s'obren pas fins a posicions de preeminència al nou període post Meiji. En ella, els germans Akiyama s'esforcen a construir un exèrcit japonès capaç de mantenir-se per si mateix en una regió inestable i la guerra russojaponesa es converteix en l'escenari central de la seva participació en la frenètica modernització i ascendència del Japó a la regió i, posteriorment, al món.
Saka no ue no Kumo és la segona obra més venuda de Shiba en japonès, amb un total de 14.750.000 exemplars.
Mort
Shiba va patir una ruptura d'un aneurisma aòrtic abdominal i va caure en coma el 10 de febrer de 1996. Va morir dos dies després.[1]
Llegat
A la ciutat de Higashiōsaka (prefectura d'Osaka), es va inaugurar el 1996 un museu[8]en memòria de l'escriptor, situat a la casa on va viure l'escriptor els seus últims anys. El museu consta de dues parts: ka casa de l'autor i el museu de nova construcció, inaugurat l'1 de novembre de 2001.
Al voltant de 20.000 llibres de la col·lecció personal de l'escriptor s'emmagatzemen a les prestatgeries d'11 metres d'alçada de la sala d'exposicions, dissenyada per Tadao Ando.[9]
Obres
Novel·les històriques
| Col·leccions de narracions breus (selecció)
|
Del 1973 al 2000 l'editorial Bungei Shunjū va publicar una edició completa de 68 volums.[10]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ryotaro Shiba, 72, Historical Novelist» (en anglès). The New York Times, 16-02-2016. [Consulta: 3 agost 2019].
- ↑ Ryōtarō, Shiba. Clouds Above the Hill: A Historical Novel of the Russo-Japanese War (en anglès). Routledge, 5 de desembre 2013, p. 16. ISBN 978-1-136-16224-4.
- ↑ [1] i [2], Text de referència.
- ↑ «El último shōgun. La vida de Yoshinobu Tokugawa» (en castellà). quaterni.es. [Consulta: 3 agost 2019].
- ↑ «Ryotaro Shiba's 'Clouds Above the Hill': A gift to anyone wanting to deepen their knowledge of modern Japan» (en anglès). The Japan Times, 24-11-2018. [Consulta: 3 agost 2019].
- ↑ Jansen, Marius B. Sakamoto Ryoma and the Meiji Restoration (en anglès). Morningside. Nova York: Columbia University Press, 1994, p. XI. ISBN 0231101732.
- ↑ Shukan Asahi Arxivat 6 de gener 2008 a Wayback Machine., Asahi Shimbun
- ↑ Web del museu
- ↑ «El blog del CSUC». Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 3 agost 2019].
- ↑ «司馬遼太郎対話選集» (en japonès). Bungei Shunjū. Arxivat de l'original el 2014-10-29. [Consulta: 7 juliol 2013].
