Sèpsia
| Tipus | infecció generalitzada i malaltia sistèmica  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre remitent, calfred i febre intermitent |
Medicació ceftriaxona, mezlocillin (en)  , nafcillin (en) , cefepima, cefotetan, oxacillin (en) , ticarcillin (en) , amikacina, aztreonam, imipen (en) , gentamicina, cefotaxima, ceftizoxima, ertapenem (en) , piperacillin (en) , drotrecogina alfa, ceftazidima i cefoxitina | |
| Classificació | |
| CIM-10 | A40 - A41.0 |
| CIM-9 | 995.91 |
| CIAP | A78 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 11960 |
| MedlinePlus | 000666 |
| Patient UK | sepsis-septicaemia-pro |
| MeSH | D018805 |
| UMLS CUI | C0036690 |
La sèpsia, abans coneguda com a septicèmia, és una condició mèdica greu que apareix quan la resposta del cos a una infecció causa un dany als teixits i òrgans propis.[1]
La septicèmia és un terme mèdic que fa referència a la presència d'organismes patògens en el corrent sanguini, que condueix a la sèpsia. El terme no ha estat clarament definit. S'ha utilitzat de manera incompatible en el passat pels professionals mèdics, per exemple, com a sinònim de la bacterièmia, causant certa confusió. El consens mèdic actual és, doncs, que el terme "septicèmia" és problemàtic i ha de ser evitat.
La sèpsia normalment es tracta a la unitat de cures intensives amb líquids intravenosos i antibiòtics. Si la reposició de líquids és insuficient per mantenir la pressió arterial, s'utilitzen medicaments vasoconstrictors específics. La ventilació artificial i la diàlisi poden ser necessàries per donar suport a la funció dels pulmons i els ronyons, respectivament. Per orientar el tractament, un catèter venós central i un catèter arterial poden ser col·locats. Els pacients amb sèpsia requereixen mesures de prevenció de la trombosi venosa profunda, úlceres d'estrès i les úlceres per pressió, a menys que les altres condicions a prevenir això. Alguns pacients podrien beneficiar-se d'un control estricte dels nivells de sucre en la sang amb la insulina (amb orientació a la hiperglucèmia d'estrès), els corticoesteroides en dosis baixes o drotrecogina alfa activada (proteïna C recombinant).
L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 2,06% de les defuncions per sèpsia als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 75,40% es produïren en individus de 65 anys o més.[2]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- «Sèpsia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
