Sèrie de Mercator

En matemàtiques, la sèrie de Mercator o sèrie de Newton–Mercator és la sèrie de Taylor del logaritme natural:

ln ( 1 + x ) = x x 2 2 + x 3 3 x 4 4 + . {\displaystyle \ln(1+x)\;=\;x\,-\,{\frac {x^{2}}{2}}\,+\,{\frac {x^{3}}{3}}\,-\,{\frac {x^{4}}{4}}\,+\,\cdots .}

Escrita en notació de sumatori,

ln ( 1 + x ) = n = 1 ( 1 ) n + 1 n x n . {\displaystyle \ln(1+x)\;=\;\sum _{n=1}^{\infty }{\frac {(-1)^{n+1}}{n}}x^{n}.}

La sèrie convergeix al logaritme natural (desplaçat en 1) quan −1 < x ≤ 1.

La sèrie va ser descoberta independentment per Nicholas Mercator, Isaac Newton i Gregory Saint-Vincent. Va ser publicada per primera vegada per Mercator, en el seu tractat Logarithmo-technica de 1668.

Derivació

La sèrie pot ser obtinguda a partir del teorema de Taylor, mitjançant el càlcul inductiu de la enésima derivada del ln x en x = 1, començant amb:

d d x ln x = 1 x . {\displaystyle {\frac {d}{dx}}\ln x={\frac {1}{x}}.}

Alternativament, es pot començar amb la sèrie geomètrica finita (t ≠ −1)

1 t + t 2 + ( t ) n 1 = 1 ( t ) n 1 + t {\displaystyle 1-t+t^{2}-\cdots +(-t)^{n-1}={\frac {1-(-t)^{n}}{1+t}}}

que dona

1 1 + t = 1 t + t 2 + ( t ) n 1 + ( t ) n 1 + t . {\displaystyle {\frac {1}{1+t}}=1-t+t^{2}-\cdots +(-t)^{n-1}+{\frac {(-t)^{n}}{1+t}}.}

Se segueix que

0 x d t 1 + t = 0 x ( 1 t + t 2 + ( t ) n 1 + ( t ) n 1 + t ) d t {\displaystyle \int _{0}^{x}{\frac {dt}{1+t}}=\int _{0}^{x}\left(1-t+t^{2}-\cdots +(-t)^{n-1}+{\frac {(-t)^{n}}{1+t}}\right)\,dt}

i per integració terme a terme,

ln ( 1 + x ) = x x 2 2 + x 3 3 + ( 1 ) n 1 x n n + ( 1 ) n 0 x t n 1 + t d t . {\displaystyle \ln(1+x)=x-{\frac {x^{2}}{2}}+{\frac {x^{3}}{3}}-\cdots +(-1)^{n-1}{\frac {x^{n}}{n}}+(-1)^{n}\int _{0}^{x}{\frac {t^{n}}{1+t}}\,dt.}

Si −1 < x ≤ 1, el terme resta tendeix a 0 quan n {\displaystyle n\to \infty } . Aquesta expressió pot ser integrada iterativament k vegades més per obtenir:

x A k ( x ) + B k ( x ) ln ( 1 + x ) = n = 1 ( 1 ) n 1 x n + k n ( n + 1 ) ( n + k ) , {\displaystyle -xA_{k}(x)+B_{k}(x)\ln(1+x)=\sum _{n=1}^{\infty }(-1)^{n-1}{\frac {x^{n+k}}{n(n+1)\cdots (n+k)}},}

on

A k ( x ) = 1 k ! m = 0 k ( k m ) x m l = 1 k m ( x ) l 1 l {\displaystyle A_{k}(x)={\frac {1}{k!}}\sum _{m=0}^{k}{k \choose m}x^{m}\sum _{l=1}^{k-m}{\frac {(-x)^{l-1}}{l}}}

i

B k ( x ) = 1 k ! ( 1 + x ) k {\displaystyle B_{k}(x)={\frac {1}{k!}}(1+x)^{k}}

són polinomis en x.[1]

Casos especials

Prenent x = 1 en la sèrie de Mercator s'obté la sèrie harmònica alternada.

k = 1 ( 1 ) k + 1 k = ln 2. {\displaystyle \sum _{k=1}^{\infty }{\frac {(-1)^{k+1}}{k}}=\ln 2.}

Sèrie complexa

La sèrie de potències complexa:

n = 1 z n n = z + z 2 2 + z 3 3 + z 4 4 + {\displaystyle \sum _{n=1}^{\infty }{\frac {z^{n}}{n}}=z\,+\,{\frac {z^{2}}{2}}\,+\,{\frac {z^{3}}{3}}\,+\,{\frac {z^{4}}{4}}\,+\,\cdots }

és la sèrie de Taylor de la funció complexa -log(1 - z), on log denota la branca principal del logaritme complex. Aquesta sèrie precisament convergeix per a tot nombre complex |z| ≤ 1, z ≠ 1. De fet, es pot veure mitjançant el criteri de d'Alembert, que aquesta té radi de convergència igual a 1, per tant, convergeix absolutament en tot disc B(0, r) amb radi r < 1. A més, aquesta convergeix en tot disc foradat B ( 0 , 1 ) ¯ B ( 1 , δ ) {\displaystyle \scriptstyle {\overline {B(0,1)}}\setminus B(1,\delta )} , amb δ > 0. Això és conseqüència immediata de la identitat algebraica:

( 1 z ) n = 1 m z n n = z n = 2 m z n n ( n 1 ) z m + 1 m , {\displaystyle (1-z)\sum _{n=1}^{m}{\frac {z^{n}}{n}}=z-\sum _{n=2}^{m}{\frac {z^{n}}{n(n-1)}}-{\frac {z^{m+1}}{m}},}

Observi's que el costat dret és uniformement convergent en tot el disc tancat unitat.

Referències

  1. Medina, Luis A.; Moll, Victor H.; Rowland, Eric S. «Iterated primitives of logarithmic powers» (en anglès). , 2009 [Consulta: 30 agost 2017].

Bibliografia

  • Weisstein, Eric W. Weisstein, Eric W., «Mercator Series» a MathWorld (en anglès).
  • Eriksson, Larsson & Wahde. Matematisk analys med tillämpningar, part 3. Gothenburg 2002. p. 10.
  • Some Contemporaries of Descartis, Fermat, Pascal and Huygens from A Short Account of the History of Mathematics (4th edition, 1908) by Walter William Rouse Ball