Sally, Irene and Mary
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Edmund Goulding |
Protagonistes | Constance Bennett Joan Crawford Sally O'Neil William Haines Henry Kolker Aggie Herring Kate Price Sam De Grasse |
Director artístic | Cedric Gibons, Merrill Pye i Erté |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Edmund Goulding, a partir de l'obra de Eddie Dowling i Cyrus Wood |
Fotografia | John Arnold |
Muntatge | Arthur Johns i Harold Young |
Vestuari | Erté |
Productora | MGM |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1925 |
Durada | 58 min |
Idioma original | anglès cap valor |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica i cinema mut |
Lloc de la narració | Nova York |
Sally, Irene and Mary és una pel·lícula estatunidenca d'Edmund Goulding estrenada el 1925.
Argument
Les tres són artistes, cada una amb un enfocament diferent respecte a la vida i l'amor. Sally vol riquesa i la té finalment amb Marcus. Mary intriga i conspira però acaba amb el bon jan de Jimmy. Irene deixa el lleial Charles pel pocavergonyes de Glen. Descobreix que tot el que ell vol és sexe; i la deixa entre llàgrimes. Torna amb Charles, preparat per casar-se, però els dos són atropellats per un tren.[1]
Repartiment
- Constance Bennett: Sally
- Joan Crawford: Irene
- Sally O'Neil: Mary
- William Haines: Jimmy Dungan
- Henry Kolker: Marcus Morton
- Douglas Gilmore: Glen Nester
- Ray Howard: Charles Greenwood
- Kate Price: Sra. Dugan
- Aggie Herring: Sra. O'Brien
- Sam De Grasse: Oficial O'Dare
- Lillian Elliott: Sra. O'Dare
- Edna Mae Cooper: Maggie
Referències
- ↑ «Sally, Irene and Mary». The New York Times.