Sanganhèta

Infotaula menjarSanganhèta
Característiques
Altres nomsSangueta, sang amb ceba, sang freixida, sanqueta, sanguina, sanquette, sang frit
RegióVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata
País d'origenOccitània i Països Catalans
On es menjaOccitània i Països Catalans
Gastronomiacuina aranesa (cuina occitana)
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalssang, ceba, cansalada, all, julivert

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",[1] però que també pot tenir altres ingredients, com ceba o trossets de cansalada.

La recepta és relativament flexible i els ingredients poden variar una mica segons on es faci. La sang, per exemple, en altres llocs pot ser també de xai, cabrit, bou, vedella, pollastre, ànec, oca o conill.[1] Pot ser que es bulli abans de fregir-la, en especial si és de porc o vedella, però no forçosament. Pot incloure dauets de cansalada, molles de pa, ceba, etc.[1]

Amb aquestes variants, a més de la Vall d'Aran, la sanganhèta es menja en altres llocs, on rep noms diferents: sang amb ceba[1] en alguns llocs de Catalunya,[1] de València[1] i de les illes Balears;[1] sangueta[1] en algunes comarques valencianes;[1] sanqueta[1] a la Catalunya Nord[1] i a la meitat sud d'Occitània (Gascunya, Llenguadoc, Provença),[1] on també pot rebre els noms de sanguet, sanguina, sang de calhon ("sang de porc", en occità).[1] A la Vall d'Aran, de vegades poden trobar cartes de restaurants i fullets turístics on la sanganhèta es tradueix amb l'equivalent en altres llengües de l'expressió sang a l'aranesa.

Plats semblants

La sanganhèta i plats semblants abans eren molt més corrents que ara, i es menjaven tant als Països Catalans com a Occitània. De vegades no es tractava d'un plat acabat, sinó d'una preparació intermèdia que s'afegia per donar gust a les picades,[1] a la pilota[1] d'una escudella o, tallada a trossets, a un arròs.[1] D'altres, sí que es menjava com a plat, bé a base de sang sola, bé barrejada amb altres vísceres, com fetge, pulmó, etc. Alguns d'aquests plats més complexos, i que prenen altres noms, que han arribat fins als nostres dies són, per exemple, el freginat[1] (Catalunya) o el frit mallorquí[1] (Balears), que ja apareixen[2] al Llibre de Sent Soví (receptari català del s.XIV).

A Bearn (Gascunya), la sangueta no és, com al País valencià, una sanganhèta de sang sola, sinó un plat més complex que també conté galta, tripes i melsa de vedella.[1]

Bibliografia

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 La cuina dels càtars, pàg. 213
  2. La cuina del país dels càtars, pàgs. 118 i 213, respectivament
  • Vegeu aquesta plantilla
Plats:
Occitània
Companatges:
Aligot · Anchoiada · Formatge · Mica o farçum · Ratatolha · Oliva · Tapenada · Tortú o borriol · Paté
Dolços:
Begudes:
Armanhac · Cassís · Licor de gentiana · Flor de Gascunya · Pastis · Piment · Ratafia · Vi de Bordeus · Vi de Costers del Roine · Vi de la Provença