Sanganhèta

Sanganhèta

Característiques
Altres noms	Sangueta, sang amb ceba, sang freixida, sanqueta, sanguina, sanquette, sang frit
Regió	Vall d'Aran
País d'origen	Occitània i Països Catalans
On es menja	Occitània i Països Catalans
Gastronomia	cuina aranesa (cuina occitana)
Detalls
Tipus	plat
Ingredients principals	sang, ceba, cansalada, all, julivert

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",^[1] però que també pot tenir altres ingredients, com ceba o trossets de cansalada.

La recepta és relativament flexible i els ingredients poden variar una mica segons on es faci. La sang, per exemple, en altres llocs pot ser també de xai, cabrit, bou, vedella, pollastre, ànec, oca o conill.^[1] Pot ser que es bulli abans de fregir-la, en especial si és de porc o vedella, però no forçosament. Pot incloure dauets de cansalada, molles de pa, ceba, etc.^[1]

Amb aquestes variants, a més de la Vall d'Aran, la sanganhèta es menja en altres llocs, on rep noms diferents: sang amb ceba^[1] en alguns llocs de Catalunya,^[1] de València^[1] i de les illes Balears;^[1] sangueta^[1] en algunes comarques valencianes;^[1] sanqueta^[1] a la Catalunya Nord^[1] i a la meitat sud d'Occitània (Gascunya, Llenguadoc, Provença),^[1] on també pot rebre els noms de sanguet, sanguina, sang de calhon ("sang de porc", en occità).^[1] A la Vall d'Aran, de vegades poden trobar cartes de restaurants i fullets turístics on la sanganhèta es tradueix amb l'equivalent en altres llengües de l'expressió sang a l'aranesa.

Plats semblants

La sanganhèta i plats semblants abans eren molt més corrents que ara, i es menjaven tant als Països Catalans com a Occitània. De vegades no es tractava d'un plat acabat, sinó d'una preparació intermèdia que s'afegia per donar gust a les picades,^[1] a la pilota^[1] d'una escudella o, tallada a trossets, a un arròs.^[1] D'altres, sí que es menjava com a plat, bé a base de sang sola, bé barrejada amb altres vísceres, com fetge, pulmó, etc. Alguns d'aquests plats més complexos, i que prenen altres noms, que han arribat fins als nostres dies són, per exemple, el freginat^[1] (Catalunya) o el frit mallorquí^[1] (Balears), que ja apareixen^[2] al Llibre de Sent Soví (receptari català del s.XIV).

A Bearn (Gascunya), la sangueta no és, com al País valencià, una sanganhèta de sang sola, sinó un plat més complex que també conté galta, tripes i melsa de vedella.^[1]

Bibliografia

• La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Referències