Sant Vicenç d'Estagell

Sant Vicenç d'Estagell
L'església, des de ponent
Dades
Tipus	Actualment, ermita
Ús	església
Dedicat a	Vicenç d'Osca
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic i barroc
Material	Pedra i maons
Altitud	112,6 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Estagell (Rosselló)
Localització	Turó a llevant de la vila
42° 46′ N, 2° 42′ E / 42.77°N,2.7°E / 42.77; 2.7
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

Sant Vicenç d'Estagell és una església, ara ermita, d'origen romànic del terme comunal d'Estagell, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Està situada^[1] dalt d'un turó a llevant de la vila d'Estagell.

L'església és esmentada per primer cop en un document del 1100, on s'esmenta l'ecclesia Sancti Vicentii de Stagello, que torna a aparèixer el 1401 i el 1688, en aquest darrer cas ja esmentada com a ermita.

És una església de nau única coberta amb volta de canó de mig punt, sostinguda sobre arcades laterals i dos arcs torals, un dels quals, el de ponent, fou suprimit tardanament. L'arc triomfal és romànic, de mig punt, però la capçalera és un absis quadrat preromànic, amb una finestra axial d'un sol vessant. Aquesta capçalera és del segle x, mentre que la nau, de l'XI.

Bibliografia

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Estagell». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Gavín, Josep M. «Ros 110. Sant Vicenç d'Estagell». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Ponsich, Pere. «Estagell: Sant Vicenç d'Estagell». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències