Santa Maria d'Arties

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria d'Arties
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII-XIII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaArties (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de l'Església, Arties. Naut Aran (Vall d'Aran)
Map
 42° 41′ 52″ N, 0° 52′ 14″ E / 42.69786°N,0.87068°E / 42.69786; 0.87068
BCIN
IdentificadorBCIN: 164-MH
BIC: RI-51-0004294
IPAC: 176
Bé d'interès cultural
Data14 octubre 1978
IdentificadorRI-51-0004294
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN164-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004294 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC176 Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.[1] Declarada com Bé Cultural d'Interès Nacional,[2] és considerada com un estendard de l'arquitectura romànica aranesa.[3] Es troba en un punt elevat on també hi havia el castell d'Arties,[1] del qual només es conserva una torre.

Arquitectura

Santa Maria d'Arties és un edifici de planta basilical de tres naus, encapçalades per tres absis dels quals només es conserven els 2 laterals, semicirculars.[1] L'absis central es va perdre i ha estat reconstruït modernament. En els absis laterals hi ha decoració d'arquets cecs i una franja d'escacat en diagonal.[1] En l'absis sud els arcs llombards descansen sobre mènsules adornades amb motius i línies horitzontals, amb algun detall com una creu entre dos dels arcs, o un motiu esquemàtic en vegetal.[1] En la decoració de l'absis nord hi una forma de cara.[1]

La nau central és de volta de canó i sofria un procés d'obertura que encara es pot veure en els desploms de les pilastres. L'any 1999 s'hi va fer una intervenció per solucionar aquesta disfunció.[3] Les naus laterals són de volta d'un quart de circumferència i queden separades de la central per una arcada d'arcs de mig punt que reposen damunt de sis pilars cilíndrics que separen el temple longitudinalment en 4 trams.[1]

L'edifici està datat del segle xii, relativament tard en comparació a altres esglésies araneses, i malgrat les reformes conserva el seu aspecte romànic inicial, especialment als absis i la porta nord.[1] A la paret sud hi ha 4 contraforts moderns, així com un sortint a la paret nord.[1]

Té dues portalades d'accés. La portalada principal s'obre a la façana nord presenta 6 arcs de mig punt, adovellats, suportats per muntants amb el mateix nombre de pilastres cilíndriques.[1] La decoració presenta motius com l'escacat i botons semicirculars.[3] L'última arquivolta està rematada amb una sanefa amb escacat en diagonal, idèntica a la de la cornisa dels absis. Dues pedres mènsules estan decorades amb forma de cares masculines. Una creu està gravada en un dels blocs al costat de la porta.[1]

La porta encarada al sud comunica amb el cementiri, i presenta 3 arcs de mig punt en degradació,[3] transmesos als muntants, sense decoració. Al mur sud hi ha una finestra estreta i allargada, amb decoració amb motius vegetals sobre l'arc d'obertura, format per un únic bloc de pedra.[1] Una segona finestra està al tram proper a la capçalera, amb un arc apuntat, una mica gòtic, i 3 arcs sobre parells de columnes. La part superior dels arcs conserva restes de pintura.[1]

A l'extrem oest hi ha un campanar de 5 pisos amb coberta piramidal, d'estil situat entre el romànic i el gòtic,[3] executat a finals del segle xiii o principis del XIV. A l'extrem est hi ha un campanar d'espadanya.[1]

  • Dos absis romànics laterals, i absis central reconstruït, amb campanar d'espadanya al damunt
    Dos absis romànics laterals, i absis central reconstruït, amb campanar d'espadanya al damunt
  • Nau central i naus laterals
    Nau central i naus laterals
  • Façana nord amb un sortint i la porta romànica
    Façana nord amb un sortint i la porta romànica
  • Porta de la façana nord
    Porta de la façana nord
  • Façana sud amb porta i contraforts
    Façana sud amb porta i contraforts
  • Detall d'una cara
    Detall d'una cara

Interior

A l'interior de l'edifici hi ha una pica baptismal, a l'entrada, concebuda pel baptisme per submersió i decorada amb motius geomètrics. L'altar està suportar per un "tenante" del segle xi. Diversos retaules barrocs del segle xviii han estat incorporats als laterals del presbiteri.[2]

  • Part posterior de la nau central
    Part posterior de la nau central
  • Pila baptismal
    Pila baptismal
  • Un dels retaules barrocs
    Un dels retaules barrocs
  • Estàtua d'un sant
    Estàtua d'un sant

Retaule gòtic

Retaule gòtic del segle XV

L'església compta amb un retaule originari del segle xv,[2] que representa diverses escenes bíbliques de la vida de la Verge Maria.[3] És considerat una obra mestra de la pintura gòtica.[3] Ha estat recentment restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Sant Cugat.[3]

Pintures murals del judici final

Al sostre del presbiteri hi ha unes magistrals pintures murals,[2] d'autor desconegut, que representen les escenes bíbliques del Judici Final amb l'infern, el cel i la resurrecció dels morts. Es conserven en molt bon estat i són d'una execució excel·lent.[2] Datades als voltants de 1580, són de les pintures murals més importants que es conserven als Pirineus.[4] Les imatges reflectides a les pintures han estat comparades amb les d'El Bosco, degut a la riquesa de detalls i l'emotivitat que transmeten.[4]

El conjunt representa diversos episodis del dia del Judici Final.[4] Algunes figures són devorades per un enorme drac de dents afilades, empentades per dimonis amb ales, i d'altres es couen dins una caldera atiada per deixebles de Llucifer.[4]

  • Pintura mural del judici final, al sostre
    Pintura mural del judici final, al sostre
  • Detall dels condemnats a l'infern
    Detall dels condemnats a l'infern
  • Detall del cel i la resurrecció dels morts
    Detall del cel i la resurrecció dels morts

Restauració

El 2012 l'Obra Social "la Caixa", el Departament de Cultura i el Bisbat d'Urgell va presentar la restauració de l'Església. La intervenció va permetre actuar en profunditat a la interior de l'església i completar la seva rehabilitació integral. La intervenció va comptar amb un equip tècnic multidisciplinari amb tasques d'arquitectura, restauració, construcció i restauració artística. Les obres van tenir una durada de sis mesos.

En el marc del Programa Romànic Obert, les obres van permetre cloure els treballs iniciats en anys anteriors per restaurar l'estructura i l'interior de l'església. Entre les actuacions que es van realitzar, hi ha el canvi del paviment així com la renovació de la calefacció, amb la instal·lació d'un nou sistema impulsat per aire. També es va adequar el cancell d'entrada al temple, construït amb paraments de vidre laminat i polivinil transparent.

Així mateix, es va restaurar la finestra gòtica situada a la portada de migdia. Es va desmuntar la part cega deixant la seva obertura en la dimensió original que tenia, i es va refer el basament amb pedra així com la part malmesa de l'exterior. També es va rehabilitar el cor de fusta existent en el primer pis i també la balconada interior de fusta. Per últim, també es va dur a terme una restauració de les pintures murals situades a les voltes de les dues naus laterals.[5]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 romanicocatalan.com, Santa Maria d'Arties Arxivat 2014-02-25 a Wayback Machine. (castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ajuntament de Naut Aran, Patrimoni cultural. Santa Maria d'Arties Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Torisme Val d'Aran, Santa Maria d'Arties Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Generalitat de Catalunya, Església de Santa Maria d'Arties[Enllaç no actiu]
  5. L'Obra Social "la Caixa", el Departament de Cultura i el Bisbat d'Urgell presenten la restauració de l'Església de Santa Maria d'Arties[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya

Enllaços externs

  • Generalitat de Catalunya, Gigafoto de la pintura mural del Judici Final[Enllaç no actiu]