Segon setge de Girona de 1808
| Guerra del Francès | |||
|---|---|---|---|
  Segon setge de Girona de 1808 Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812) | |||
 Girona a principis del segle xix | |||
| Tipus | setge i batalla  | ||
| Data | 20 de juliol de 1808 - 16 d'agost de 1808 | ||
| Coordenades | 41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E / 41.98333; 2.81667 | ||
| Lloc | Girona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria de l'exèrcit espanyol | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
Setge de Saragossa (1808) → | |||
Batalles de la Guerra del Francès | |
|---|---|
Invasió de Portugal de 1808 | |
Roliça - Vimeiro | |
Revolta a Espanya i primers combats (1808) | |
2 de maig - Bruc - L'Arboç - Valdepeñas - Alcolea - Cabezón - 1r Saragossa - València (1808) - Medina de Rioseco - Bailèn | |
Invasió de Napoleó (1808-1809) | |
Zornotza - Balmaseda - Gamonal - Espinosa de los Monteros - Tudela - Somosierra - 2n Saragossa - Llinars - Sahagún - Benavente - Mansilla - Cacabelos - Villagodio - Lugo - Elviña | |
Aragó, Catalunya i País Valencià (1808–1814) | |
1r Bruc - 2n Bruc - L'Arboç - Montgat - 1r Saragossa - 1r Girona - València (1808) - 2n Girona - Roses - Barcelona - Llinars - Molins de Rei (1808) - Castelló d'Empúries - Valls - Molins de Rei (1809) - 2n Saragossa - 3r Girona - Hostalric - Alcanyís − Mollet - Vic - Vilafranca - Manresa - Margalef - Lleida − Mequinensa - La Bisbal (1810) − Sant Quintí - Tortosa − El Pla - Tarragona (1811) - Figueres - Montserrat - Cervera - Altafulla - Sagunt - València (1812) - Alacant - Castalla (1812) - Castalla (1813) - La Bisbal (1813) - Tarragona (1813) - l'Esquirol - La Salut - l'Ordal | |
Galícia, Lleó i Invasió de Portugal de 1809 | |
Castella i Andalusia 1809–1810 | |
Uclés - Los Yébenes - Miajadas - Ciudad Real - Medellín - Alcántara - Talavera - Puerto de Baños - Puente del Arzobispo - Aranjuez - Almonacid - Astorga - Ontígola - Tamames - Ocaña - Carpio - Alba de Tormes | |
Invasió de Portugal de 1810 | |
Astorga - Buçaco - Fuentes de Oñoro - La Albuera | |
Estancament i retirada francesa | |
Invasió anglesa de França | |
Vitòria - Sorauren - San Marcial - Nivelle - Nive - Ortès - Tolosa |
El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.[1]
Antecedents
Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy[2] i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, per prendre Girona.[3]
Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços, sota el comandament de Joan Clarós i Francesc Milans del Bosch. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.
El setge
El setge durà del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.
Conseqüències
Girona va capitular el desembre de 1809.[4]
Referències
- ↑ «Segon setge de Girona de 1808». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1.
- ↑ Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6.
- ↑ Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056.
Bibliografia
- GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y librería de Paciano Torres, 1896.
- DEULONDER, Xavier: La Guerra Peninsular o Guerra del Francès (1807-1814) Barcelona, Llibres de l'Índex, 2019. ISBN 9788479481704
- PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4
Setges napoleònics de Girona | |
|---|---|
| Els tres setges | Primer setge de 1808 · Segon setge de 1808 · Setge de 1809 |
| Protagonistes | |
| Escenaris | Castell de Montjuïc · Torre Gironella |
| Cossos armats | |
