Separació de poders
| Ciències polítiques |
|---|
 |
| Història i escoles |
| Història · Conductivisme · Racionalisme · Economia política · Història política del món · Filosofia política · Estructuralisme · Funcionalisme · Institucionalisme |
| Sistemes polítics |
| Anarquia · Ciutat estat · Democràcia · Dictadura · Directori · Federació · Feudalisme · Meritocràcia · Monarquia · Parlamentarisme · Presidencialisme · República · Sistema semipresidencialista · Teocràcia · Democràcia semidirecta |
| Àrees d'estudi |
| Ciències polítiques · Filosofia política · Geopolítica · Política comparada · Psicologia política · Relacions Internacionals · Sociologia política |
| Disciplines auxiliars |
| Administració pública · Antropologia · Economia · Dret · Dret públic · Diplomàcia · Sociologia · Psicologia · Religió · Geografia · Història · Filosofia · Ciències de la comunicació |
| Conceptes |
| Autoritat · Política · Sobirania · Ideologia · Legitimitat · Partit polític · Estat sobirà · Vegeu-ne més aquí |
La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.[1]
La idea que les diferents funcions dels estats han d'atribuir-se a les diferents institucions es va fer servir per primera vegada a l'antiga Grècia, i en els segles xvii i xviii, el concepte va ser refinat per James Harrington i John Locke.
Montesquieu va escriure crítiques sobre la monarquia francesa fins a elaborar una proposta de separació de poders que ha estat invocada per la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constitució anglesa del segle xviii.
Història
La teoria de la separació de poders de Montesquieu a L'esperit de les lleis es va inspirar en la descripció que els tractadistes clàssics van fer dels sistemes polítics de l'antiguitat, especialment en la que Polibi fa de la República Romana i de les teories de Plató i Aristòtil.[2]
Es va basar en la política contemporània de la revolució anglesa del segle xvii, especialment les teories de John Locke, que analitzaven, desenvolupaven i afinaven les propostes d'aquests clàssics.[2]
Prominents autors de la Il·lustració francesa com Jean-Jacques Rousseau o de la Independència dels Estats Units, com Alexander Hamilton, també van teoritzar sobre aquesta separació.[2][3][4][5][6]
Proposta de Montesquieu
Montesquieu pensava que, per prevenir l'abús del poder i per preservar la llibertat política, era necessari que el govern estigués regulat per diferents poders que s'observassin l'un a l'altre. En la seva obra L'Esprit des Lois (L'esperit de les lleis), publicada el 1748, va proposar una divisió de poders en tres branques,[7] que va anomenar tria política:
- La branca legislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
- La branca executiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen.
- La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques. (Vegeu: Independència judicial)
Referències
- ↑ «Separació de poders». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Baron de Montesquieu, Charles-Louis de Secondat (Stanford Encyclopedia of Philosophy)». Plato.stanford.edu. [Consulta: 29 octubre 2008].
- ↑ «Separation of Powers» (en anglès). Lawiki.org. Arxivat de l'original el 2012-08-08. [Consulta: 16 setembre 2010].
- ↑ Price, Sara. «The Roman Republic in Montesquieu and Rousseau - Abstract», 22-02-2011. [Consulta: 19 novembre 2012].
- ↑ Schindler, Ronald. «Montesquieu’s Political Writings». [Consulta: 19 novembre 2012].
- ↑ Lloyd, Marshall Davies. «Polybius and the Founding Fathers: the separation of powers», 22-09-1998. [Consulta: 17 novembre 2012].
- ↑ Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004, p. 225. ISBN 84-9772-331-7.
