Serra de Guadarrama

Infotaula de geografia físicaSerra de Guadarrama
(es) Sierra de Guadarrama Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusSerralada i serra Modifica el valor a Wikidata
EpònimGuadarrama Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc nacional de la Serra de Guadarrama, Parc Natural de Penyalara, Cuenca Alta del Río Manzanares (en) Tradueix i Sierra Norte de Guadarrama Natural Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCastella i Lleó (Espanya) i Comunitat de Madrid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 48′ 46″ N, 3° 56′ 58″ O / 40.8128°N,3.9494°O / 40.8128; -3.9494
SerraladaSistema Central Modifica el valor a Wikidata
Format per
Cuerda Larga (en) Tradueix
Serra de Malagón
Sierra de Ojos Albos (en) Tradueix
Sierra del Hoyo (en) Tradueix
Montes Carpetanos (en) Tradueix
La Mujer Muerta (en) Tradueix
Sierra de la Morcuera (en) Tradueix
Sierra de la Cabrera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.430 m Modifica el valor a Wikidata
Mida80 (longitud) km
Punt més altPeñalara Modifica el valor a Wikidata  (2.428 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialgranit i gneis Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
30 novembre 1808 Batalla de Somosierra
6 juny 1937 Segovia Offensive (en) Tradueix
24 juliol 1936 Battle of Guadarrama (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Circ i cim de Penyalara (A la dreta) i el seu reflex a la Laguna Chica, d'origen glacial.

La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra té uns 80 km de longitud i el seu pic més alt és Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi roig i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'àguila imperial o el voltor negre, entre altres.

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.

Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa de vegades per al medi ambient.

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació