Sext Calpurni Agrícola

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Calpurni» i el cognomen és «Agrícola».
Infotaula de personaSext Calpurni Agrícola
Biografia
Naixement125 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort169 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Dàcia (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata

Sext Calpurni Agrícola (llatí: Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del segle ii.

Inscripció dedicada al déu Sol Invictus, per part d'una vexillatio de la Legió VI Victrix sota el comandament d'Agricola.

Va entrar a formar part del Senat romà l'any 154 i nomenat governador de la Germània superior als voltants del 158. Entre el 161 i el 162, l'imperi patia una invasió per part dels Cats i l'emperador Marc Aureli va substituir Agrícola per Aufidi Victorí, que va vèncer els invasors sense gaires contratemps. Al mateix temps, Agrícola fou enviat a Britànnia per controlar les revoltes del nord de la província mentre el seu predecessor Marc Estaci Prisc era enviat urgentment a Capadòcia, on els romans havien estat vençuts per Vologès IV de Pàrtia a la batalla d'Elegeia. D'aquest moviment de governadors se'n parla a la Història Augusta.

Calpurni Agrícola, a Britànnia, va reconstruir diverses fortificacions, especialment la de Còria (Corbridge). Va retirar les tropes del sud d'Escòcia i fer-les recular fins al Mur d'Adrià en abandonar definitivament el Mur d'Antoní. També hi va haver indicis de rebel·lió a altres punts de l'illa.[1]

Als voltants de l'any 168, mentre les Guerres Marcomanes assolaven la regió, la Dàcia era atacada per rebels dacis, sàrmates i costobocs i el governador Claudi Frontó va ser vençut i mort. Calpurni Agrícola, un cop pacificada Britànnia, fou enviat com a governador a la Dàcia, on va aconseguir de sufocar la revolta al capdavant de la Legió V Macedònica. No hi ha informació posterior ni registre de descendència. Es considera que va morir durant la campanya el 169, perquè l'any 170 ja no era governador. Quan els Asdings i els Lacrings van atacar la zona del Danubi se'ls hi va oposar el nou governador Sext Corneli Clement.[2]

Notes i referències

  1. Les excavacions evidencien danys al fòrum de Viroconium Cornoviorum (Wroxeter) i l'incendi de gran part de Verulamium (St Albans).
  2. Birley, A.R.. The Roman government of Britain. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 145. ISBN 0199252378. 


Precedit per:
Marc Estaci Prisc
Governadors romans de Britànnia
162-168
Succeït per:
Quintus Antistius Adventus
  • Vegeu aquesta plantilla
Llegats:
Aulus Plauci  · Publi Ostori Escàpula  · Aulus Didi Gal  · Quint Verani Nepot  · Gai Suetoni Paulí  · Gai Petroni Turpilià  · Marc Trebel·li Màxim  · Marc Vetti Bolà  · Quint Petil·li Cerial  · Sext Juli Frontí  · Gneu Juli Agrícola  · Sal·lusti Lucul  · Aulus Viciri Pròcul  · Publi Metili Sabí Nepot  · Tiberi Avidi Quiet  · Luci Neraci Marcel  · Marc Api Bràdua  · Quint Pompeu Falcó  · Aulus Platori Nepot  · Trebi Germà  · Sext Juli Sever  · Publi Mummi Sisenna  · Quint Lol·li Urbic  · Gneu Papiri Elià  · Gneu Juli Ver  · Longí  · Marc Estaci Prisc  · Sext Calpurni Agrícola  · Quint Antisti Advent  · Cerel·li Prisc  · Ulpi Marcel  · Publi Helvi Pèrtinax  · Clodi Albí  · Viri Llop  · Marc Anci Crescent Calpurnià  · Gai Valeri Pudent  · Luci Alfè Seneció
Procuradors:
Cat Decià  · Juli Glassicià  · Sext Vari Marcel
Britànnia Superior
Tiberi Juli Pol·liè Àuspex  · Gai Juni Faustí Postumià  · Rufí  · Marc Marciani Pulcre  · Tit Destici Juba
Britànnia Inferior
Gai Juli Marc  · Marc Antoni Gordià  · Modi Juli  · Tiberi Claudi Paulí  · Màrius Valerià  · Claudi Xenephon  · Claudi Apel·lí  · Calvisi Rufus  · Valeri Creixent Fulvià  · Tuccià  · Mecili Fusc  · Egnaci Lucil·lià  · Noni Filip  · Octavi Sabí
Diòcesi de Britànnia
Vicaris: Pacacià  · Gracià Funari  · Flavi Martí  · Alipi  · Civil  · Victorí  · Crisant
Governadors: Aureli Arpagi  · Flavi Sant  · Luci Septimi