Shcherbinaïta

Shcherbinaïta
Fórmula química	V5+₂O₅
Epònim	Vladímir Sxerbina
Localitat tipus	Dom d'andesita de Novyi, Volcà Bezymyannyi, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.HE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.09
Dana	4.6.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,51 Å; b = 3,55 Å; c = 4,37 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pmmn
Color	verd-groc, groc daurat
Macles	de contacte {031}
Exfoliació	perfecta en {010} i {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3 a 3,5
Lluïssor	vítria
Densitat	3,38 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	marcada a extrema
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971-021
Símbol	Shc
Referències	[1]

La shcherbinaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Vladimir Vital'evich Shcherbina (20 de novembre de 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus - 20 de juliol de 1978, Moscou, URSS), geoquímic i mineralogista. Va ser alumne d'Alexander Fersmann. El 1931, va dirigir un equip de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS en l'examen mineralògic del massís de Lovozero.

Característiques

La shcherbinaïta és un òxid de fórmula química V⁵⁺₂O₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shcherbinaïta pertany a «04.HE: Filovanadats» juntament amb els següents minerals: melanovanadita, hewettita, metahewettita, bariandita, bokita, corvusita, fernandinita, straczekita, häggita, doloresita, duttonita i cavoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dom d'andesita de Novyi, al volcà Bezymyannyi (Krai de Kamtxatka, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de Rússia, tant al krai de Kamtxatka com a l'óblast de Sakhalín. També se n'ha trobat a Mèxic, El Salvador, Alemanya i Finlàndia.

Referències