Sobirania tecnològica
La sobirania tecnològica és una corrent política que defensa que la infraestructura i la tecnologia de la informació i les comunicacions s'ajustin a les lleis, necessitats i interessos del país on es troben els usuaris.[1]
La sobirania de dades o la sobirania informativa de vegades es solapen amb la sobirania tecnològica, ja que les seves distincions no estan tan clares i també es refereix a la subjecció de la informació a les lleis del país en què l'interessat és ciutadà, o bé la informació s'emmagatzema o flueix, qualsevol que sigui la seva forma, fins i tot quan s'hagi convertit i emmagatzemat en forma digital binària.[2]
Després de les revelacions d'Edward Snowden sobre les activitats de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units i el seu programa de vigilància PRISM, les preocupacions creixents sobre el mal ús de les dades van portar a diverses propostes per permetre a ciutadans i consumidors de fora dels Estats Units gaudir de protecció mitjançant la sobirania tecnològica.[3]
Des del 2016, i amb periodicitat anual, se celebra a Barcelona el Congrés de Sobirania Tecnològica.[4]
Vegeu també
- Governança de dades
- Localització de dades
- Dades personals
- Aspectes legals de la informàtica
- Privadesa
Referències
- ↑ Verde Garrido, Miguelángel. «"All your Internet are Belong to Us": On Nation States' Claims of Sovereignty over ICT Architecture and Contents». Berlin Forum on Global Politics. Berlin Forum on Global Politics, 13-04-2016. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Definition data sovereignty». What is.com. TechTarget. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ «Technological Sovereignty: Missing the Point? An Analysis of European Proposals after June 5, 2013». Global Public Policy Institute. Global Public Policy Institute. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2016. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ «III Congrés de Sobirania Tecnològica | Barcelona Ciència». [Consulta: 28 maig 2021].
