Spútnik 3

Infotaula vol espacialSpútnik 3
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   Enérguia Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1958 Delta 2 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1958-004B Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00008 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió1 any, 326 dies, 18 hores, 10 minuts i 48 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.327 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1,73 (diàmetre) × 3,57 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data15 maig 1958
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSpútnik Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte3 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata
Reentrada6 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
Semieix major7.418,7 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,110932 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside217 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside11.864 km Modifica el valor a Wikidata
Inclinació65,18 ° Modifica el valor a Wikidata
Període105,9 min Modifica el valor a Wikidata
Època15 maig 1958
Sputnik Modifica el valor a Wikidata
← Spútnik 2 Modifica el valor a Wikidata
Sputnik 4 Modifica el valor a Wikidata →
Ubicació del Cosmòdrom de Baikonur

L'Spútnik 3 (en rus: Спу́тник-3) va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).

Història

El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D".[1] Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.[2]

De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació.[3] El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71,[4] estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial, els soviètics van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteixi Spútnik 1" ("Sàtel·lit Elemental 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2). Aquests van ser llançats abans que el més ambiciós satèl·lit "Object D".

Dades tècniques del vehicle llançador

R-7 Semiorka:

Vehicle llançador Codi Trams Alçada (m) Diàmetre base (m) Pes (t)
Spútnik 3 8А91 2 31 10,3 269,3

Referències

  1. ↑ Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X
  2. ↑ Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X
  3. ↑ Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9
  4. ↑ Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
← 1957  ·  Llançaments orbitals el 1958  ·  1959 →
Explorer 1 | Vanguard 6.5in Satellite 2 | Explorer 2 | Vanguard 1 | Explorer 3 | ISZ D-1 No.1 | Vanguard 20in X-ray 1 | Spútnik 3 | Vanguard 20in Lyman-Alpha 1 | Vanguard 20in Lyman-Alpha 2 | Pilot-1 | Explorer 4 | Pilot-2 | Pioneer | Pilot-3 | Explorer 5 | Pilot-4 | Pilot-5 | Pilot-6 | Luna E-1 No.1 | Vanguard 20in Cloud Cover 1 | Pioneer 1 | Luna E-1 No.2 | Beacon | Pioneer 2 | Luna E-1 No.3 | Pioneer 3 | SCORE
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.