Spertiniïta

Spertiniïta
Fórmula química	Cu(OH)₂
Epònim	Francesco Spertini (en)
Localitat tipus	Mina Jeffrey, Asbestos, Les Sources RCM, Estrie, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.03
Dana	6.2.4.1
Heys	7.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 2,95 Å; b = 10,59 Å; c = 5,27 Å
Color	blau clar, blau verd
Exfoliació	no observada
Lluïssor	vítria
Densitat	3,93 g/cm3 (mesurada); 3,94 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,720
Birefringència	δ = 1,720
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-033
Any d'aprovació	1980
Símbol	Sni
Referències	[1]

La spertiniïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Francesco Spertini (n. 1937), geòleg en cap de la mina Jeffrey, al comtat de Richmond, al Quebec (Canadà), la seva localitat tipus.

Característiques

La spertiniïta és un òxid de fórmula química Cu(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Químicament és similar a l'anthonyita. Només pel que fa a la química és l'anàleg de coure de la wülfingita, que també és ortoròmbica però té un grup espacial diferent.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la spertiniïta pertany a «04.FD: Hidròxids amb OH, sense H₂O; cadenes d'octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: bracewel·lita, diàspor, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, yttrotungstita-(Y), yttrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Jeffrey, a la localitat d'Asbestos, a Les Sources RCM, dins la regió d'Estrie (Quebec, Canadà). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències