Sturla Þórðarson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juliol 1214 (Gregorià)  Estat liure d'Islàndia |
| Mort | 30 juliol 1284 (Gregorià) (70 anys) Islàndia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura islandesa, història, dret i saga |
| Ocupació | polític, lagman, skald, jurista, escriptor, cap militar, historiador, poeta |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Sturlungar family clan (en)  |
| Pare | Þórður Sturluson (en) |
| Germans | Óláfr Þórðarson (en) |
 | |
Sturla Þórðarson (1214 – 1284) va ser un cap medieval, escalda, lǫgsǫgumaðr, lǫgmaðr, historiador i godó (goði) islandès del llinatge dels Stúrlungar, que tingué un paper principal en el període de la guerra civil de la Mancomunitat Islandesa en el període conegut com a Sturlungaöld (època dels Esturlungs).[1][2][3] L’Sturla era fill d'en Þórður Sturluson i la seua esposa Þóra. Era nebot i pupil de l'escalda, historiador i mitògraf Snorri Sturluson i lluità al costat d’en Þórður kakali Sighvatsson durant la guerra. Era germà de l’escalda Ólaf Þórðarson.[4][5]
L’Sturla és autor de l’Íslendingasaga, la més extensa junt amb la Sturlungasaga i la Hákonar saga Hákonarsonar, la història del rei Haakon IV de Noruega. També escrigué la història del fill de Haakon IV i hereu Magnus VI de Noruega, Magnúss saga lagabœtis, però només n'han sobreviscut uns fragments. Alguns investigadors l'impliquen com a autor de la Kristnisaga, l’Ágrip af sǫgu Danakonunga i l’Sturlubók, una transcripció de la Landnámabók. També apareix a l’Skáldatal com a escalda de la cort d’en Birgir Magnússon („Birger Jarl“).
Sturla va ser elegit lögsögumaður de tota Islàndia durant un breu període, i redactà, per ordre del rei Magnús lagabœtir Hákonarson el codi de lleis Járnsíða, que fou un codi legal que ni tan sols estigué deu anys en vigor (del 1273 al 1281).
Referències
- ↑ Jesse L. Byock (1990), Medieval Iceland: Society, Sagas, and Power, University of California Press, ISBN 0520069544 p. 32.
- ↑ Hrafnkel's Saga and Other Histories, Penguin Classics, ISBN 978-0-14-044238-0 p. 26.
- ↑ Sturlunga saga (1946), Jón Jóhannesson, Magnús Finnbogason, and Kristján Eldjárn, (2 volumes. Reykjavík, Iceland : Sturlunguútgáfan, 1946), FHL book 949.12 H2v 1946., vol. 2, p. 481.
- ↑ Íslendingabók og Landnámabók (1968), Jakob Benediktsson, 1907-., (1 volume in 2 parts. Reykjavík, Iceland: Íslenzka Fornritafélag, 1968), FHL book 949.12 H2bj., vol. 1, pt. 1-2, p. 5, 100, 103, 144, 166, 182; vol. 1, pt. 2, p. 264, 267-269, 292, 293, 397, #116, 117.
- ↑ Islenzkar æviskrár frá landnámstímum til ársloka 1940 (1948-1976), Páll Eggert Ólason, Jón Guðnason, and Ólafur Þ. Kristjánsson, (6 volumes. Reykjavík : Hid Íslenzka Bókmenntafélags, 1948-1952, 1976), FHL book 949.12 D3p., vol. 4, p. 357; vol. 2, p. 90, 91.
Bibliografia
- Björn Þorsteinsson: Íslensk el meuðaldasaga, 2. útg., Sögufélagið, Rvk. 1980.
- Byock, Jesse L.: Medieval Iceland: Society, Sagues, and Power, University of Califòrnia Press, USA 1990.
- Gunnar Karlsson: “Frá þjóðveldi til konungsríkis", Saga Íslands II, ed. Sigurður Líndal, Hið íslenzka bókmenntafélag, Sögufélagið, Reykjavík 1975.
- ”Goðar og bændur”, s. 5-57, Saga X, Sögufélagið, Reykjavík 1972.
- Vísindavefurinn: Hvað var Sturlungaöld? Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.
| Predecessor: Óláfr Þórðarson | Lögsögumaður 1251 | Successor: Óláfr Þórðarson |
