Supercúmul de Shapley

Supercúmul de Shapley
Tipus	supercúmul
Descobert per	Harlow Shapley
Data de descobriment	1936
Epònim	Harlow Shapley
Constel·lació	Centaure
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig	0,046
Velocitat radial	13.474 km/s[1]
Ascensió recta (α)	13h 6m -0s[2]
Declinació (δ)	-34° 55' 58.8''[2]
Part de	univers observable
Catàlegs astronòmics
[ZZS93] 26 (All-sky catalogs of superclusters of Abell-ACO clusters (en) )

El Supercúmul de Shapley o Concentració de Shapley (SCl 124) és la més gran concentració de galàxies en l'univers proper que forma una unitat interactiva gravitacional, per la qual cosa les galàxies s'atreuen entre si en lloc d'expandir-se amb l'univers. La concentració de galàxies llueix com una sorprenent sobredensitat en la distribució de galàxies en la Constel·lació de Centaure. S'hi troba a 650 milions anys llum de distància. (z=0.046).

Història

A la fi de 1920, Harlow Shapley i els seus col·legues al Harvard College Observatory van començar a buscar galàxies en el cel del sud. Feien servir plaques fotogràfiques obtingudes del telescopi Bruce de 24 polzades que es localitza a la ciutat de Bloemfontein a Sud-àfrica. El 1932, Shapley va reportar que havia descobert 76.000 galàxies amb una brillantor més gran que la 18va magnitud aparent en una tercera part del cel del sud. La informació recaptada en aquestes observacions va ser publicada després com a part del compte de galàxies de la Universitat Harvard, programa que pretén fer un mapa de l'enfosquiment galàctic i de la densitat de les galàxies de l'espai.

Shapley, en observar i estudiar el núvol de Coma-Verge (ara conegut com una superposició del Supercúmul de Coma i del Supercúmul de la Verge), s'hi va trobar també amb un altre 'núvol' que li va semblar interessant a la constel·lació de Centaure. A Shapley li va semblar particularment interessant aquest núvol per tenir una gran dimensió linear, la nombrosa població i una distintiva forma elongada. Avui dia, a aquest núvol se'l coneix com el cor o el nucli del Supercúmul de Shapley. A més, Shapley va definir la distància de la Terra al núvol com catorze vegades la distància que hi ha de la Terra al cúmul de la Verge ja que va treure un diàmetre mitjà d'ambdues galàxies. Això significa que el Supercúmul de Shapley està a una distància de 231 Mpc, basat en l'estimació actual de la distància de Verge.

En anys recents, el Supercúmul de Shapley va ser redescobert per Somak Raychaudhury, en una cerca de galàxies amb les plaques del Schmidt Telescope britànic que estudien el cel i també fan servir l'Automated Plate Measuring Facility (APM) en la Universitat de Cambridge a Anglaterra.^[3] En aquest document, el Supercúmul va ser anomenat en honor de Harlow Shapley, en reconeixement per la seva recerca pionera de les galàxies en les quals aquesta concentració va ser vista per primera vegada. Per la mateixa època, Roberto Scaramella i altres col·laboradors van notar una concentració excel·lent de cúmuls al Catàleg Abell de cúmuls de galàxies ells el van anomenar la concentració Alpha.^[4]

Interessos actuals

El Supercúmul de Shapley jeu en una direcció molt propera, en la qual el Grup Local de galàxies (incloent la nostra Galàxia) està en moviment pel que fa a la radiació de fons de microones que és el marc de referència. Això ha desencadenat especulacions que el Supercúmul de Shapley tal vegada siga una de les majors causes per les quals nostra galàxia té un moviment peculiar — el Gran Atractor pot ser una altra raó — i per això ha causat un gran interès.

Referències

Enllaços externs

• An atles of the Universe
• The Shapley Concentration
• Harvard College Observatory
• Shapley 8(A3558)proof of being The Great Attractor
• The new multi-wavelength survey of the Shapley Supercluster Arxivat 2022-04-14 a Wayback Machine.